\t\t\t\tHi ha una curiosa teoria que es difon un dia s\u00ed i l’altre tamb\u00e9 segons la qual el creixement del sobiranisme i el proc\u00e9s catal\u00e0 tenen com a motor i causa principal el desig de posar una cortina de fum per ocultar els casos de real o presumpta corrupci\u00f3 que afecten pol\u00edtics i entorns nacionalistes, especialment a Converg\u00e8ncia. Aquesta teoria t\u00e9 la seva versi\u00f3 sofisticada, sens dubte molt m\u00e9s conspirativa: els dirigents de CDC, amb Mas al capdavant, han ideat tot el que est\u00e0 passant avui a Catalunya per evitar ser jutjats per tribunals espanyols per l’anomenat 3%, ja que tamb\u00e9 s’afirma que en un eventual Estat catal\u00e0 aquesta q\u00fcesti\u00f3 quedaria eternament sota les catifes i ning\u00fa no demanaria comptes de res. Cal afegir que, abans que la federaci\u00f3 CiU pos\u00e9s punt final a la seva exist\u00e8ncia, aquestes curioses raons inclo\u00efen autom\u00e0ticament el partit de Duran Lleida, cosa que va cessar miraculosament des que els democristians van despenjar-se del proc\u00e9s.<\/p>\n
Desconec si aquesta faula \u00e9s fruit de la ignor\u00e0ncia sobre la realitat catalana, d’un intent deliberat d’ocultar els greuges reals que han donat ales al moviment sobiranista o d’una barreja de tot plegat. Sigui com sigui, la teoria de la cortina de fum no suporta el m\u00ednim contrast amb les dades, amb la seq\u00fc\u00e8ncia de fets i amb el sentit com\u00fa. Si aquesta peregrina explicaci\u00f3 del que s’ha esdevingut des del 2010 fos certa, significaria que Artur Mas, per desviar l’atenci\u00f3 dels problemes del seu partit, hauria muntat un desafiament de dimensions hist\u00f2riques amb el concurs d’altres partits i organitzacions socials, a m\u00e9s de milers de ciutadans captivats per una mena de flautista d’Hamelin amb estelada. Seria una cosa mai vista. Per\u00f2 sabem perfectament que els esdeveniments no han succe\u00eft d’aquesta manera.<\/p>\n
Anem als fets. Sabem que el Partit Popular va fer una campanya ferotge a tot Espanya contra l’Estatut catal\u00e0 del 2006, explotant el discurs anticatalanista per competir electoralment amb el PSOE. Sabem que un Tribunal Constitucional fortament partidista va buidar i va retallar un Estatut aprovat per les Corts espanyoles i votat, despr\u00e9s, en refer\u00e8ndum. Sabem que l’Administraci\u00f3 central va postergar, va congelar i va desatendre diverses inver\u00adsions a Catalunya, extrem que va ser denunciat per actors socials tan poc sospitosos de secessionisme com Foment del Treball i altres patronals. Sabem que Rajoy es va negar a explorar la possibilitat de parlar amb Mas d’un nou model de finan\u00e7ament. I sabem que el Govern popular, els socialistes, les elits econ\u00f2miques i uns mitjans de comunicaci\u00f3 molt bel\u00b7ligerants s’han negat a considerar la possibilitat que la poblaci\u00f3 de Catalunya sigui consultada oficialment sobre la seva relaci\u00f3 amb l’Estat espanyol, una cosa que en la societat catalana -en canvi- t\u00e9 un consens proper al 80%.<\/p>\n
Sabem tot aix\u00f2 i, per si fos poc, podem rec\u00f3rrer a un argument d’autoritat que \u00e9s indiscutible -suposo- per als qui consideren que cal fer el que sigui per evitar que Catalunya desconnecti de l’Estat. Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar va ser dels pocs pol\u00edtics espanyols que va anticipar el gir sobiranista de CDC i no ho va fer pensant precisament en la corrupci\u00f3. Aix\u00ed ho va escriure en un llibre del 2005, Retratos y perfiles<\/em>: “A mi em preocupava l’evoluci\u00f3 del na\u00adcionalisme catal\u00e0. La tardor del 2001, durant una conversa a la Moncloa, Pujol em va plantejar una q\u00fcesti\u00f3 sobre els estatuts. Jo vaig aprofitar l’ocasi\u00f3 per plantejar-li l’alternativa: o Pujol participava en el Govern espanyol, o continuava perdent vots a favor de les opcions sobiranistes. No va voler contestar-me, encara que la resposta va arribar pocs mesos despr\u00e9s. Era una negativa sense matisos. Estic conven\u00e7ut que va ser un greu error per part seva” (…) Un cop esgotada la pol\u00edtica de Pujol i tancat el cam\u00ed d’una col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00e9s intensa i profunda amb el Govern d’Espanya, nom\u00e9s quedava oberta la via del sobiranisme”. Va ser el febrer del 2005 quan el president Maragall va declarar, al Parlament, queCiU tenia “un problema” anomenat 3%.<\/p>\n Qui va ser l\u00edder de la dreta espanyola interpreta que l’adopci\u00f3 de la meta independentista per part de CDC neix de l’esgotament d’un model d’intervenci\u00f3 catalanista a Madrid (conegut com a “peix al cove”) que va arribar al seu sostre m\u00e0xim amb el pacte del Majestic del 1996, subscrit per CiU i el PP solemnement. No obstant aix\u00f2, Aznar s’equivoca en el qui. \u00c9s obvi que no va ser Pujol el que va orientar el nacionalisme majoritari cap al sobiranisme, va ser el seu successor, Artur Mas. Encara el 2013, Aznar afirmava -al segon volum de les seves mem\u00f2ries- que la mutaci\u00f3 convergent era obra del fundador del partit: “En una conversa amb Pujol a la Moncloa l’any 2002 li vaig oferir integrar-se al Govern. Una oferta que vaig fer amb majoria absoluta i sense que exist\u00eds cap inter\u00e8s de partit en aix\u00f2, sin\u00f3 per pur sentit d’Estat. La resposta va ser no. ‘A mi -va afegir- el pacte constitucional ja no em val’. Pujol havia decidit trencar amb la Constituci\u00f3 i iniciar una ruta en compet\u00e8ncia amb l’esquerra que per a CiU seria su\u00efcida: ‘T’equivoques. En una cursa entre radicals sempre guanyen els m\u00e9s radicals’, li vaig dir”. Em sembla que molts haurien de fer cas d’Aznar, per entendre millor perqu\u00e8 un 48% de catalans vol avui la independ\u00e8ncia.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha una curiosa teoria que es difon un dia s\u00ed i l’altre tamb\u00e9 segons la qual el creixement del sobiranisme i el proc\u00e9s catal\u00e0 tenen com a motor i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3586"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3586"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3586\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3586"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3586"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3586"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}