{"id":3595,"date":"2015-11-05T00:00:01","date_gmt":"2015-11-04T23:00:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3595"},"modified":"2015-11-05T00:00:01","modified_gmt":"2015-11-04T23:00:01","slug":"no-es-cap-incendi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/11\/05\/no-es-cap-incendi\/","title":{"rendered":"No \u00e9s cap incendi"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tEl ministre Garc\u00eda-Margallo pensa que a Catalunya hi ha “una insurrecci\u00f3 en tota regla” que ha de ser sufocada. El titular d’Exteriors empra un verb que mereix una reflexi\u00f3. Sufocar \u00e9s, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans<\/em>, “apagar, extingir”; d’aquesta manera, acostumem a dir que “s’ha sufocat unincendi”. Una altra accepci\u00f3 del mot significa “impedir la respiraci\u00f3 (a alg\u00fa)”, la qual cosa fa molta gr\u00e0cia, perqu\u00e8 hem arribat a la situaci\u00f3 actual, entre d’altres coses, perqu\u00e8 les pol\u00edtiques recentralitzadores del Govern espanyol sufoquen a diari l’administraci\u00f3 auton\u00f2mica, com queda clar quan se senten els laments del conseller Mas-Colell o es parla amb el farmac\u00e8utic de la cantonada. M’estranya que un home tan intel\u00b7ligent com Margallo s’equivoqui tant quan diu el que s’ha de fer amb Catalunya. S’entreveu que la seva diagnosi del problema \u00e9s deficient. O potser no s’equivoca perqu\u00e8 all\u00f2 que pret\u00e9n \u00e9s, sobretot, contribuir a la vict\u00f2ria electoral de Rajoy mitjan\u00e7ant un missatge de fortalesa davant dels “enemics de la p\u00e0tria”.<\/p>\n

Si el proc\u00e9s sobiranista fos un incendi, tindria ra\u00f3 el ministre. Si el moviment partidari de la independ\u00e8ncia fos un foc que crema, caldria que Rajoy fes de bomber. Per\u00f2 no \u00e9s pas aix\u00ed, tot i l’obsessi\u00f3 d’aquest home amb les met\u00e0fores incendi\u00e0ries: “\u00c9s absurd -declarava Margallo dimarts a La Vanguardia- negociar amb el ve\u00ed del sis\u00e8 comens distribu\u00efm les despeses de l’escala, quan el que vol \u00e9s calar foc a l’edifici”. El sobiranisme catal\u00e0 no t\u00e9 cap intenci\u00f3 de calar foc a res, simplement vol deixar de viure sota les ordres d’un ve\u00ed que creu ser propietari de tota la finca i de tots aquells que hi viuen. L’objectiu dels sobiranistes no \u00e9s destruir Espanya, aix\u00f2 s’ha explicat del dret i del rev\u00e9s.<\/p>\n

La idea de sufocar una insurrecci\u00f3 revela la visi\u00f3 profunda que una part considerable de les elits pol\u00edtiques espanyoles t\u00e9 del que s’ha denominat el plet catal\u00e0. \u00c9s una idea que redueix a un problema d’ordre p\u00fablic el que \u00e9s un problema pol\u00edtic. Durant els dos per\u00edodes dictatorials que Espanya va viure al llarg del segle XX, la q\u00fcesti\u00f3 catalana va ser abordada de manera militar i policial, aix\u00f2 \u00e9s pensant que l’\u00fas de la for\u00e7a seria prou eficient per eliminar o reduir a la m\u00ednima expressi\u00f3 aquella anomalia. Durant la Segona Rep\u00fablica, l’Estatut de N\u00faria va ser la plasmaci\u00f3 d’un pacte d’Estat per ferencaixar la naci\u00f3 catalana en un projecte espanyol que volia recuperar el temps perdut, per\u00f2 les bones intencions no van evitar l’ensulsiada.<\/p>\n

La transici\u00f3 democr\u00e0tica i l’Estatut de Sau van ser un nou intent de resoldre all\u00f2 que, segons havia dit Ortega y Gasset el maig del 1932 a les Corts espanyoles, “s\u00f3lo se puede conllevar”. Catalunya va esdevenir -al costat del Pa\u00eds Basc- el motor d’un disseny auton\u00f2mic que ajuntava descentralitzaci\u00f3 administrativa i un cert reconeixement de “nacionalitats hist\u00f2riques”. El mecanisme va funcionar fins que Aznar, propulsat per la majoria absoluta del 2000, va voler uniformitzar irecentralitzar el model. Per qu\u00e8 ho va fer? La meva hip\u00f2tesi t\u00e9 a veure amb la feblesa hist\u00f2rica de la dreta espanyola a Catalunya. Els cervells de la FAES van veure que el declivi de Pujol oferia una finestra d’oportunitat per “normalitzar” aqu\u00ed la seva marca i evitar una vegada per sempre que les majories al Congr\u00e9s dels Diputats depenguessin del catalanista de torn. La missi\u00f3 aznariana encarregada a Josep Piqu\u00e9 va fracassar: la resposta va ser l’aparici\u00f3 del tripartit (amb independentistes governant del bracet de socialistes) i la redacci\u00f3 d’un nou Estatut que pretenia ampliar a Catalunya el tracte confederal del qual gaudeixen bascos i navarresos.<\/p>\n

Aquelles firmes contra l’Estatut del 2006 que el PP demanava pel carrer van ser el primer moviment per sufocar la insurrecci\u00f3 que el mateix PP havia provocat, per dir-ho a la manera de Margallo. L’error previ d’Aznar va ser creure que el sostre de l’autogovern era el pacte del Majestic. La resta de la hist\u00f2ria \u00e9s ben coneguda. El TC va esmenar el que havia votat el poble catal\u00e0 i va passar el que ning\u00fa no havia previst: una part central i moderada de la societat va adoptar la idea de la independ\u00e8ncia. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s una insurrecci\u00f3 sin\u00f3 una “desafecci\u00f3” organitzada, si se’m permet utilitzar un mot que el president Montilla va posar damunt la taula fa temps. I una desafecci\u00f3 organitzada no pot ser sufocada ni pot ser esclafada. Qu\u00e8 pot fer Madrid? Montoro ha advertit que pot intensificar l’ofec financer de la Generalitat i Fern\u00e1ndez D\u00edaz ha avisat que els cossos de seguretat estan preparats pel que calgui. Se’ns ve a dir que la democr\u00e0cia espanyola far\u00e0 servir m\u00e8todes poc democr\u00e0tics per encarar unproblema que una democr\u00e0cia sense por -cas del Regne Unit- pot resoldre sense dramatismes. Ser\u00e0 aix\u00ed tamb\u00e9 despr\u00e9s del 20-D?<\/p>\n

No, senyor Margallo, aix\u00f2 no \u00e9s cap insurrecci\u00f3. \u00c9s molt m\u00e9s greu: \u00e9s unaprofunda desafecci\u00f3, cada cop m\u00e9s organitzada i m\u00e9s irreversible, cada cop m\u00e9s conscient, m\u00e9s transversal i m\u00e9s racionalitzada. El problema catal\u00e0 no s’acabar\u00e0 amb la for\u00e7a, encara que empresoni els diputats sobiranistes, el Govern en fun\u00adcions i les c\u00fapules de l’ANC i \u00d2mnium. El problema persistir\u00e0 i creixer\u00e0. Una desafecci\u00f3 no ha de ser sufocada, ha de ser escoltada.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El ministre Garc\u00eda-Margallo pensa que a Catalunya hi ha “una insurrecci\u00f3 en tota regla” que ha de ser sufocada. El titular d’Exteriors empra un verb que mereix una reflexi\u00f3. Sufocar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3595"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3595"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3595\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3595"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3595"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3595"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}