\t\t\t\tEls que som usuaris de Twitter experimentem aquests dies el que anomenar\u00e9 la migranya dels s\u00edmbols. Hi ha un bot\u00f3 de Twitter que permet marcar una piulada com a favorita, i el s\u00edmbol que fins ara representava aquesta funci\u00f3 era un estrella. Aix\u00f2 ha canviat: els directius d’aquesta xarxa social han decidit que el bot\u00f3 en q\u00fcesti\u00f3 estigui simbolitzat per un cor vermell, icona rom\u00e0ntica per excel\u00b7l\u00e8ncia, que consideren “m\u00e9s universal”. El canvi no ha agradat a tothom, esclar.<\/p>\n
A mi -que s\u00f3c piulador moderat- em sembla que el cor redueix el significat d’aquest bot\u00f3: nom\u00e9s servir\u00e0 per expressar que un missatge ens agrada o hi estem d’acord. Em sembla que l’estrella es podia interpretar tamb\u00e9 com all\u00f2 que ens interessa i ens crida l’atenci\u00f3, sense que l’emissor hagu\u00e9s de fer-se solidari del contingut de la piulada, que podia estar molt allunyat de les seves idees, valors i punts de vista. Per tant, sumat i restat, penso que els cervells de l’empresa Twitter han llevat possibilitats expressives a la seva eina, l’han empobrida. Han fet un mal negoci, vaja.<\/p>\n
Aquesta xarxa social \u00e9s un instrument molt \u00fatil per al periodisme i la comunicaci\u00f3 entre persones i organitzacions. El canvi de s\u00edmbol que ens ocupa no \u00e9s un fet tan anecd\u00f2tic com semblaria: fa de Twitter un entorn m\u00e9s simplista i m\u00e9s primari, el vincula a la l\u00f2gica adolescent de Facebook, que \u00e9s la del “m’agrada” i el de la pulsi\u00f3 exhibicionista. Si b\u00e9 \u00e9s cert que 140 car\u00e0cters no permeten grans sofisti\u00adcacions comunicatives, tamb\u00e9 \u00e9s in\u00adnegable que a Twitter se li pot treure molt de rendiment, sempre que tinguem present dues regles antigues: evitem el soroll i respectem el \u00adreceptor. Aquest cor -que sembla tan\u00ad inofensiu- va contra la maduraci\u00f3 professional i pol\u00edtica d’aquesta xarxa social.<\/p>\n
El professor i periodista Josep Llu\u00eds Mic\u00f3 acaba de publicar un llibre altament recomanable, El periodismo en 140 tuits<\/em>, on fa una dissecci\u00f3 brillant de les relacions entre Twitter i l’ofici d’explicar i analitzar l’actualitat. Segons Mic\u00f3: “El periodisme a Twitter, ben preparat, produeix el mateix efecte que un ristretto en el moment apropiat”. Hi estic d’acord. Es poden explicar bones hist\u00f2ries mitjan\u00e7ant Twitter i tamb\u00e9 es poden donar les claus d’un esdeveniment d’inter\u00e8s general. Una altra cosa s\u00f3n els debats: qualsevol que hagi volgut discutir d’un assumpte pol\u00e8mic dins de Twitter sap perfectament les moltes limitacions que dificulten aquest exercici. Tota opini\u00f3 emesa des de Twitter corre un gran risc de ser transformada en una caricatura.<\/p>\n Continuar\u00e9 fent servir Twitter, per\u00f2 m’ho pensar\u00e9 dues vegades abans de pr\u00e9mer el bot\u00f3 del cor. Perqu\u00e8 m’obliga a dir el que no vull dir i no em deixa matisar el que potser diria. \u00adSenyors que maneu a Can Piulada: poseu un altre bot\u00f3 que signifiqui “aix\u00f2 t\u00e9 in\u00adter\u00e8s”.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els que som usuaris de Twitter experimentem aquests dies el que anomenar\u00e9 la migranya dels s\u00edmbols. Hi ha un bot\u00f3 de Twitter que permet marcar una piulada com a favorita,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3603"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3603"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3603\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3603"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3603"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3603"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}