\t\t\t\tMentre escric aquestes ratlles ning\u00fa no sap encara si, avui dijous, el Parlament de Catalunya investir\u00e0 Mas o no com a president del Govern. Hi ha molts rumors i tamb\u00e9 hi ha la sensaci\u00f3 que \u00e9s molt dif\u00edcil que les posicions expressades dimarts s’hagin modificat substancialment. Amb tot, els que volen veure el got mig ple diuen que hi ha marge per a un acord entre Junts pel S\u00ed i la CUP. M\u00e9s enll\u00e0 de l’optimisme i del pessimisme, vull posar de relleu quatre paradoxes importants que han aparegut despr\u00e9s del 27-S i que pesen molt, tant si avui Catalunya t\u00e9 president com si convertim l’autogol en via morta.<\/p>\n
La primera paradoxa t\u00e9 a veure amb les coincid\u00e8ncies i diverg\u00e8ncies internes del bloc sobiranista. Durant la campanya dels darrers comicis catalans, al votant sobiranista se li va transmetre la idea que les difer\u00e8ncies entre les dues opcions del s\u00ed a la independ\u00e8nciia eren menors en relaci\u00f3 al que les vinculava. Se sabia que Junts pel S\u00ed es movia en un centre-esquerra reformista i la CUP en l’esquerra alternativa, per\u00f2 se suposava que l’eix ideol\u00f2gic no seria problema per col.laborar en l’empresa comuna de la desconnexi\u00f3. Aix\u00f2 va fer que la llista de Romeva no remarqu\u00e9s prou que el sobiranisme tenia un vot m\u00e9s \u00fatil que un altre (en termes de creaci\u00f3 d’una majoria governamental s\u00f2lida) i que Madrid a qui temia \u00e9s la coalici\u00f3 impulsada per CDC i Esquerra Republicana.<\/p>\n
La mateixa nit del 27-S va fer aparici\u00f3, per boca dels diputats electes de la CUP, l’eix ideol\u00f2gic, encobert sempre dins del recordatori solemne a “no investir Mas” i les crides constants a “la coher\u00e8ncia”. \u00c9s a dir, els comicis els havia guanyat el sobiranisme superant les divisions per\u00f2, a l’hora de la veritat, la part m\u00e9s petita del moviment posava per davant la seva agenda, fins al punt de convertir-la en un veto i, per tant, en un gran fossat. El desconcert de l’electorat sobiranista va ser i \u00e9s molt gran, inclosos no pocs nous votants de la CUP, menys imbu\u00efts de la doctrina i ret\u00f2rica d’aquestes sigles que la parr\u00f2quia cupaire habitual. Per saltar la paret, \u00e9s de sentit com\u00fa que cal potenciar els elements compartits i aparcar les moltes dist\u00e0ncies entre uns i altres. Els grans partits espanyols van ben coordinats per aturar la desconnexi\u00f3.<\/p>\n
La segona paradoxa t\u00e9 a veure amb les expectatives sobre la fermesa de Mas i la seva fidelitat al mandat democr\u00e0tic. \u00c9s una paradoxa molt aguda que resumir\u00e9 aix\u00ed: durant mesos, ha pesat sobre el l\u00edder de CDC la sospita (alimentada per alguns) que, quan fos arribat el moment cr\u00edtic, Mas faria marxa enrere, per\u00f2 resulta que avui s\u00f3n els m\u00e9s radicals els que volen que marxi (o que es posi en segon terme) a l’hora del torcebra\u00e7 amb l’Estat. L’assumpte \u00e9s veritablement delirant, perqu\u00e8 \u00e9s obvi que la malfian\u00e7a sobre el president catal\u00e0 ha vingut, sobretot, dels que es consideren m\u00e9s purs i m\u00e9s veterans en el comprom\u00eds independentista. Els fets s\u00f3n tossuts, tanmateix: uns parlen de “desobedi\u00e8ncia” cada cinc minuts per\u00f2, per ara, nom\u00e9s \u00e9s Mas (amb Ortega i Rigau) qui ha de passar pels tribunals per haver posat les urnes sense perm\u00eds de Rajoy. Aix\u00f2 tamb\u00e9 desconcerta molta gent que va amb l’estelada a la m\u00e0, perqu\u00e8 la majoria social del sobiranisme ha detectat perfectament la difer\u00e8ncia entre el verbalisme revolucionari de sal\u00f3 i les decisions de risc assumides amb responsabilitat i serenor.<\/p>\n
La tercera paradoxa t\u00e9 a veure amb una pregunta que alguns es fan aquests dies: qu\u00e8 va guanyar realment el 27-S? Al meu parer, i a la vista de les xifres de les urnes, va triomfar el sobiranisme tranquil, basat en tres factors que no es poden deixar de banda: fer les coses b\u00e9; fer les coses des d’un lideratge clar i responsable; i fer les coses segons un calendari i una gesti\u00f3 del temps que eviti m\u00e9s errors del compte. El programa de Junts pel S\u00ed no plantejava una ruptura abans de tenir un Govern constitu\u00eft ni abonava la idea d’una DUI. Els discursos de Mas en campanya indicaven la voluntat de controlar en tot moment un recorregut de microruptures f\u00e0ctiques no condicionades per la temptaci\u00f3 de fer un balc\u00f3 emocional a l’estil dels anys trenta. Junts pel S\u00ed va vendre una transici\u00f3 condu\u00efda amb fermesa per\u00f2 tamb\u00e9 amb intel.lig\u00e8ncia, i allunyada de maximalismes anarquitzants. Novament, el desconcert de molts davant d’una declaraci\u00f3 feta abans de tenir president i Govern ha estat monumental.<\/p>\n
Finalment, la quarta paradoxa t\u00e9 relaci\u00f3 amb el centre de gravetat social del sobiranisme. La CUP i altres afirmen que el moviment pro-independ\u00e8ncia ha girat a l’esquerra i aix\u00f2 els permet especular sobre el final de Mas per -diuen- augmentar els suports populars. Els que aix\u00ed teoritzen obliden que, encara avui, la centralitat moderada \u00e9s la que d\u00f3na gruix, consist\u00e8ncia i extensi\u00f3 al nou sobiranisme: antics votants de CiU i del PSC que han abandonat l’autonomisme a canvi d’un projecte de pa\u00eds nou que no contempla per res escenografies vintage de la Rosa de Foc. Es diu com un dogma que el sobiranisme nom\u00e9s creixer\u00e0 per l’esquerra sense tenir en compte que el centre moderat es podria perdre si es fan massa bestieses en nom d’una secessi\u00f3 expr\u00e9s i maldestra. El desconcert augmenta.<\/p>\n
Aix\u00ed veig les coses ara, amb sinceritat. Voldria veure-les amb m\u00e9s alegria, per\u00f2 la realitat no em regala motius per a l’optimisme.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mentre escric aquestes ratlles ning\u00fa no sap encara si, avui dijous, el Parlament de Catalunya investir\u00e0 Mas o no com a president del Govern. Hi ha molts rumors i tamb\u00e9…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3619"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3619"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3619\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3619"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3619"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3619"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}