\t\t\t\tHav\u00edem caminat per la ciutat tot el dia i est\u00e0vem a l’habitaci\u00f3 de l’hotel. Fer el turista t\u00e9 aquestes coses. Llegim i remenem per les xarxes socials i, de sobte, descobrim una alerta que diu que a Par\u00eds s’han produ\u00eft “divuit morts en un atemptat”. Qu\u00e8? Immediatament, connectem els canals francesos. Nosaltres som en un hotel molt c\u00e8ntric, a la pla\u00e7a Marguerite de Navarre, al Marais, al rovell de l’ou, Tenim el Centre Pompidou a pocs minuts a peu. Vam arribar dimecres a la nit i no vam percebre m\u00e9s seguretat de la que \u00e9s habitual. Nom\u00e9s hem vist refor\u00e7 de policies en llocs de la comunitat jueva a m\u00e9s dels edifics oficials. Obrim la finestra i sentim sirenes. Al cap de poca estona, em truquen de Catalunya R\u00e0dio: de moment puc explicar ben poca cosa. Encara no som conscients de la magnitud de l’atac dels fan\u00e0tics.<\/p>\n
Despr\u00e9s de sentir en directe per TF1 la intervenci\u00f3 del president Hollande, decidim sortir de l’hotel. Ara ja sabem que hi ha m\u00e9s d’un atemptat i que algun s’ha produ\u00eft a nom\u00e9s mitja hora caminant d’on som nosaltres. Als carrers per on passem, hi ha molt poca gent, grups de joves que anaven de festa i que van sortint dels bars, a m\u00e9s de turistes despistats i alguns captaires. Mentre caminem en la mateixa direcci\u00f3 cap on es dirigeixen els cotxes policials, rebo la trucada de Rac1. Jordi Bast\u00e9 em demana un primer apunt al natural de l’ambient que vaig copsant a mesura que segueixo el rastre de les sirenes. Poc despr\u00e9s de parlar amb Bast\u00e9, comencem a trobar-nos enmig de no sabem exactament qu\u00e8: diversos autom\u00f2bils de la policia aparquen al carrer Pierre Lescot i els agents que surten d’ells es preparen amb armilles antibales, armes autom\u00e0tiques i cascos. Un cop equipats, avancen en formaci\u00f3, recorden els legionaris romans.<\/p>\n
Mentre s’esdev\u00e9 tot aix\u00f2, els caf\u00e8s i restaurants van tancant i la gent que observa el desplegament de les forces de seguretat fa fotografies i v\u00eddeos. Som tafaners. L’escena sembla de ficci\u00f3, per\u00f2 no es tracta de cap pel.l\u00edcula. El cel de Par\u00eds ens ha caigut a sobre de cop, una nit de novembre sense fred. Avui, sota el cel parisenc, no vola cap can\u00e7\u00f3, el que hi ha \u00e9s tensi\u00f3 i confusi\u00f3, mort. Des del lloc on som, la sensaci\u00f3 \u00e9s de ciutat presa per la policia, hem topat amb una guerra en la qual no es veu on s’amaga l’enemic. Aquest cel de Par\u00eds no \u00e9s el que cantava Piaf o el que avui canta Zas.<\/p>\n
Fem fotos, intentem atrapar l’instant. De moment, ning\u00fa no ens diu res, per\u00f2 al cap d’uns minuts ens obliguen a circular. Decidim envoltar una illa de cases per veure la mateixa escena des d’un altre angle. Quan estem a punt d’arribar on vol\u00edem, som testimonis d’aquest fet: cinc policies vestits de pais\u00e0 -alguns amb un bra\u00e7alet taronja com a \u00fanic distintiu- detenen dos joves que venien corrent. Els obliguen a posar-se de bocaterrosa i els escorcollen. Aguantem la respiraci\u00f3. Immediatament, els deixen anar. Falsa alarma. Els xicots fugen amb l’esglai pintat a la cara.<\/p>\n
Continuem caminant i ens trobem tres policies apostats en un carrer, armes en m\u00e0, com si esperessin l’aparici\u00f3 imminent d’un terrorista. Aix\u00f2 no \u00e9s un malson, est\u00e0 passant. Ens demanen qu\u00e8 hi fem all\u00e0. Responem que anem cap a l’hotel i, llavors, ens diuen que no ens aturarem m\u00e9s i que ens tanquem. Fem cas. Al cap d’una estona, em truquen de TV3: explico el que he vist.<\/p>\n
Dissabte sortim al carrer a primera hora. La ciutat va a mig gas. Contenci\u00f3 de la tristesa i l’estupor. Hi ha poca gent a les terrasses, nom\u00e9s els turistes que es fan selfies s\u00f3n un record de la normalitat perduda. Diversos mercats han susp\u00e9s l’activitat i moltes botigues -incloses les de luxe de la rue Royale- han tancat. A la pla\u00e7a de la R\u00e9publique, espontanis posen espelmes i flors al peu del monument, on encara hi ha enganxats cartells de condemna de l’atemptat a Charlie Hebdo<\/em>. Dolor sobre dolor. Al boulevard Voltaire, a prop del Bataclan, les c\u00e0meres de tot el m\u00f3n busquen la petjada de la massacre. El cel d’una ciutat lliure ens ha caigut a sobre i ens anem repetint que no volem viure amb por.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hav\u00edem caminat per la ciutat tot el dia i est\u00e0vem a l’habitaci\u00f3 de l’hotel. Fer el turista t\u00e9 aquestes coses. Llegim i remenem per les xarxes socials i, de sobte,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3621"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3621"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3621\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3621"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3621"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3621"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}