\t\t\t\tDes de fa poc m\u00e9s de catorze anys, ens fem les mateixes preguntes davant del terrorisme islamista global. S\u00f3n preguntes que no apareixen soles i deslligades de sentiments. L\u2019estupor, el desconcert, la impot\u00e8ncia i la por despr\u00e9s de l\u201911-S del 2001 a Nova York, de l\u201911-M del 2004 a Madrid o del 7-J del 2005 a Londres tornen ara, arran dels atemptats de la nit del 13-N a Par\u00eds. Els experts intenten trobar respostes, els pol\u00edtics prenen decisions (sempre discutides i discutibles) i els ciutadans assumim, si us plau per for\u00e7a, que aquest fenomen \u00addevastador est\u00e0 canviant les nostres vides encara que no volem que sigui aix\u00ed. Una nova forma de viol\u00e8ncia extrema amena\u00e7a frontalment tot all\u00f2 que som i all\u00f2 que fem. \u00c9s una viol\u00e8ncia nascuda de diverses causes entortolligades, si l\u2019una complexa, l\u2019altra encara m\u00e9s: guerra interna \u2013 fitna\u2013 dins de l\u2019islam europeu entre radicals i moderats; malestar social vinculat a noves formes de racisme i d\u2019exclusi\u00f3 social; conseq\u00fc\u00e8ncies locals de decisions geopol\u00edtiques, econ\u00f2miques i militars a gran escala; sense oblidar la fascinaci\u00f3 juvenil per doctrines dures que ofereixen un sentit a l\u2019exist\u00e8ncia a partir de la pu\u00adresa d\u2019un ideal totalitari. Tot plegat \u00e9s d\u2019una dificultat gegantina per a qualsevol govern democr\u00e0tic.<\/p>\n
Michael Ignatieff va escriure, l\u2019any 2004: \u201cEstem fent una guerra que t\u00e9 com a premi \u00adfonamental el fet de conservar la identitat de la societat liberal mateixa i evitar que esdevingui all\u00f2 que els terroristes creuen que \u00e9s\u201d. Penso que el professor i pol\u00edtic canadenc defineix molt b\u00e9 el problema, sense edulcorar i sense exagerar. Som davant d\u2019una guerra que, si no es fa de manera encertada, pot acabar regalant raons als enemics de la llibertat. Aix\u00f2 obliga els pol\u00edtics (tamb\u00e9 la societat sencera) a triar molt b\u00e9 l\u2019estrat\u00e8gia, la t\u00e0ctica i les paraules d\u2019aquest combat per no acabar fent el joc al gihadisme sense voler. La guerra contra aquest enemic disposat a tot no pot transformar-nos en la carica\u00adtura contra la qual diu que lluita l\u2019esmentat enemic. L\u2019engany de Bush, Blair i Aznar sobre les armes de destrucci\u00f3 massiva que va justificar la invasi\u00f3 d\u2019Iraq va ser, justament, la ratificaci\u00f3 de la caricatura m\u00e9s gastada d\u2019un Occident mentider, pervers i corrupte que els ide\u00f2legs del terror islamista difonen incansablement; la mateixa caricatura que, per cert, tamb\u00e9 repeteixen els nostres grups antisistema. L\u2019ascens previsible de partits europeus d\u2019ultradreta impulsats per l\u2019impacte emocional d\u2019atemptats com els de Par\u00eds \u00e9s tamb\u00e9 una manera de fer real la caricatura que se\u2019ns imposa; els extremismes de signe oposat s\u2019acaben retroalimentant, per aix\u00f2 ara \u00e9s Marine Le Pen qui veu la seva oportunitat enmig del dolor i la confusi\u00f3.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, tenim un problema previ: estem en disposici\u00f3 \u2013vosaltres i jo\u2013 d\u2019acceptar l\u2019etiqueta guerra o ens estimem m\u00e9s emprar eufemismes que ens puguin tranquil\u00b7litzar a canvi d\u2019un diagn\u00f2stic erroni? Per a organitzacions tan potents com Estat Isl\u00e0mic (ISIS en angl\u00e8s) o Al-Qaida, \u00e9s indubtable que es tracta d\u2019una guerra mundial sense l\u00edmits, un conflicte sense cap rereguarda segura. Per quin motiu ens costa tant d\u2019assumir que som dins d\u2019una guerra que ens van declarar fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada? Avui \u00e9s Par\u00eds i dem\u00e0 potser ser\u00e0 la pla\u00e7a on vaig a comprar el pa i a fer un \u00adcaf\u00e8. Diem que aix\u00f2 no \u00e9s una guerra perqu\u00e8 sabem que les guerres comporten \u2013en teoria\u2013 la suspensi\u00f3 de drets, garanties i rutines que s\u00f3n indispensables per viure com vivim. I no volem deixar de viure com ho fem, encara que resulta indiscu\u00adtible que els terroristes ja han aconseguit modificar diversos aspectes del nostre dia a dia. Com es pot fer la truita sense trencar els ous?<\/p>\n
Fran\u00e7ois Hollande ha dit que aquest enemic que ha atacat el cor de Fran\u00e7a no ha de ser nom\u00e9s derrotat, ha de ser destru\u00eft. En altres paraules: o ells o nosaltres. El president franc\u00e8s \u00e9s socialista, no pas \u00adneocon. Ho dic per situar les coses en la perspectiva adequada. Massa sinceritat? Massa contradiccions? Siguem adults, connectem el que ja est\u00e0 connectat. Deixem de pensar i de dir que una cosa \u00e9s que les monarquies del golf P\u00e8rsic es passin els drets humans pel clatell i una altra \u00e9s que els fan\u00e0tics de l\u2019EI portin aquest menyspreu pels drets humans i la vida a qualsevol lloc del planeta. Si els morts s\u00f3n joves nepalesos explotats cruelment a les obres fara\u00f2niques de Qatar, aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s la guerra. \u00c9s la mateixa guerra que ara ocupa les portades on es veu la torre Eiffel envoltada de soldats. Avui, per exemple, certs patrocinadors de samarretes esportives fan molta m\u00e9s nosa que ahir.<\/p>\n
O ells o nosaltres. Encara que aquest nosaltres \u00e9s criti\u00adcable i ha contribu\u00eft a generar en part \u2013amb decisions err\u00f2\u00adnies\u2013 el monstre que ara cal combatre. O ells o nosaltres, sabent que aix\u00f2 no va d\u2019Occident contra els musulmans, aix\u00f2 va de democr\u00e0cia contra tirania, aix\u00f2 va de llibertat contra barb\u00e0rie. El missatge principal dels gihadistes \u00e9s el mateix des de l\u2019atac a les Torres Bessones: \u201cNo es\u00adtareu segurs enlloc\u201d. No \u00e9s cap met\u00e0fora: hi ha persones disposades a morir matant, ensinistrades en terrenys de guerra real per exportar la guerra all\u00ed on la guerra global no \u00e9s percebuda. O ells o nosaltres, amb l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019evitar que la caricatura del nostre m\u00f3n i dels nostres valors ens derroti des de dins, sense adonar-nos-en.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Des de fa poc m\u00e9s de catorze anys, ens fem les mateixes preguntes davant del terrorisme islamista global. S\u00f3n preguntes que no apareixen soles i deslligades de sentiments. L\u2019estupor, el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3633"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3633"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3633\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}