\t\t\t\tFranco va deixar d\u2019existir f\u00edsicament avui fa quaranta anys. La seva dictadura en va durar trenta-sis. Nosaltres no podem escapar de l\u2019empremta de l\u2019anomenat Caudillo. Quan dic no\u00adsaltres vull dir els que vam n\u00e9ixer sota el seu r\u00e8gim i tamb\u00e9 els que van venir al m\u00f3n despr\u00e9s i potser no saben res d\u2019aquell per\u00edode. Per\u00f2 Franco hi \u00e9s sense ser-hi. M\u2019explico: el franquisme estricte va anar diluint-se com un \u00adn\u00favol t\u00f2xic a partir de la transici\u00f3 i els primers anys de govern del PSOE, la biologia sempre ajuda a aquestes \u00adneteges. Va ser una dissoluci\u00f3 que semblava r\u00e0pida per\u00f2 que no ho era tant, com es va veure el 23 de febrer del 1981, quan els dimonis del franquisme van necessitar un intent de cop d\u2019Estat per practicar-se un auto\u00adexorcisme del qual encara no sabem tots els \u00addetalls.<\/p>\n
Malgrat aquesta dissoluci\u00f3, Franco no acaba de desapar\u00e8ixer i el trobem avui, a vegades de manera subtil, a vegades caricaturesca, a vegades obscena… I no em refereixo al fet que hi hagi una fundaci\u00f3 que es dedica a enaltir la seva figura ni al fet que pots trobar-te est\u00e0tues del dictador en carrers i places de les Espanyes ni al fet que sigui legal Falange Espa\u00f1ola, organitzaci\u00f3 que porta el mateix nom que el partit \u00fanic del franquisme i se\u2019n reclama continuadora. Tot el que acabo d\u2019anomenar \u00e9s escandal\u00f3s i seria impensable en altres llocs de l\u2019Europa occidental, per\u00f2 vull mirar m\u00e9s enll\u00e0 de la superf\u00edcie. Si dic que Franco hi \u00e9s sense ser-hi \u00e9s perqu\u00e8 hi ha actituds i prejudicis que responen a un element poc estudiat: ni les classes dirigents ni la societat espanyola en conjunt \u2013llevat de minories conscienciades\u2013 han sentit mai vergonya p\u00fablica per a\u00adquella tirania.<\/p>\n
La falta de vergonya pel franquisme ens ha fet com som. La falta de vergonya per haver viscut en un r\u00e8gim-caserna mentre els nostres ve\u00efns progressaven en democr\u00e0cia ens ha donat forma com a ciutadans. Aix\u00f2 \u00e9s un accident prepol\u00edtic d\u2019ordre moral, la qual cosa explica \u2013per exemple\u2013 que un conegut pol\u00edtic socialista exhib\u00eds amb alegria i orgull la seva simpatia amb el comprom\u00eds feixista del seu pare. Que la dictadura de Franco dur\u00e9s tant de temps i reb\u00e9s l\u2019aval dels vencedors de la Segona Guerra Mundial \u2013dins la l\u00f2gica de la guerra freda\u2013 va contribuir a fer-nos impermeables a qualsevol sentiment de vergonya en aquest sentit.<\/p>\n
Els alemanys, perdedors i ocupats per ex\u00e8rcits estrangers l\u2019any 1945, es van haver de sotmetre a una desnazificaci\u00f3 (no del tot completa, \u00e9s cert) que comportava assumir col\u00b7lectivament la vergonya per Hitler i tot el que va representar el seu sistema criminal. Va salvar aix\u00f2 Alemanya dels nost\u00e0lgics de torn? No, per descomptat. Per\u00f2 va col\u00b7locar alarmes que encara funcionen. Aqu\u00ed, en canvi, en el lloc de la vergonya hi ha el buit de la indifer\u00e8ncia i la banalitzaci\u00f3 del passat recent.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Franco va deixar d\u2019existir f\u00edsicament avui fa quaranta anys. La seva dictadura en va durar trenta-sis. Nosaltres no podem escapar de l\u2019empremta de l\u2019anomenat Caudillo. Quan dic no\u00adsaltres vull dir…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3636"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3636"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3636\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}