{"id":3640,"date":"2015-11-22T00:00:34","date_gmt":"2015-11-21T23:00:34","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3640"},"modified":"2015-11-22T00:00:34","modified_gmt":"2015-11-21T23:00:34","slug":"res-de-caps-calents-amic-calvet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/11\/22\/res-de-caps-calents-amic-calvet\/","title":{"rendered":"\u201cRes de caps calents, amic Calvet\u201d"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\t<strong>Descobertes dues cartes del president Companys al director de <em>La Vanguardia<\/em> sobre la crisi del 1934<\/strong><\/p>\n<p>Som a l\u2019estiu del 1934 i l\u2019ambient pol\u00edtic catal\u00e0 es tensa mentre bufen aires enrarits en la jove Segona Rep\u00fablica. Fa mig any que Llu\u00eds Companys ha succe\u00eft Francesc Maci\u00e0 a la presid\u00e8ncia de la Generalitat, despr\u00e9s de la mort de L\u2019Avi. El Tribunal de Garanties Constitucionals ha sentenciat, amb data de 8 juny, el car\u00e0cter inconstitucional de la Llei de Contractes de Conreu, norma emblem\u00e0tica per a les classes populars que havia estat aprovada pel Parlament al mes d\u2019abril. Aquesta llei introdu\u00efa reformes en benefici dels arrendataris sense arribar a plantejaments revolucionaris, per\u00f2 els propietaris agrupats a l\u2019Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre i la Lliga havien exigit al Govern central que present\u00e9s un recurs contra la norma per un conflicte de compet\u00e8ncies. Des del Govern de la Generalitat i els seus entorns d\u2019influ\u00e8ncia, la sent\u00e8ncia s\u2019interpreta com un atac contra el Parlament i contra l\u2019autonomia. A Madrid, al contrari que aqu\u00ed, \u00e9s la dreta qui governa. Ricardo Samper, del Partit Republic\u00e0 Radical, \u00e9s \u00a0president del Consell de Ministres i compta amb el suport de la CEDA de Gil-Robles (que havia votat en contra de l\u2019Estatut i pressiona per introduir un gir autoritari) i de Camb\u00f3. \u00c9s la tempesta perfecta.<\/p>\n<p>Un episodi aparentment sectorial acaba encenent la metxa. El xoc entre Madrid i Barcelona sembla inevitable. Companys i els ambients m\u00e9s nacionalistes fan crides \u00e8piques mentre, el 12 de juny, la Cambra catalana aprova una nova llei id\u00e8ntica a la que havia estat suspesa. Malgrat la creixent confrontaci\u00f3, es busca una sortida negociada i el Govern catal\u00e0 nomena l\u2019advocat Amadeu Hurtado comissari de la Generalitat per defensar la llei davant del Tribunal de Garanties. Entre les bambolines d\u2019aquest intent d\u2019acord apareix <a href=\"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/07\/01\/gaziel-el-nostre-walter-lippmann-truncat\/\">Agust\u00ed Calvet, m\u00e9s conegut com Gaziel<\/a>, director \u00fanic de <em>La Vanguardia<\/em> des del 1933. El gran periodista i escriptor \u2013que era molt cr\u00edtic amb ERC i els radicalismes de tot tipus- aconsella Companys en aquell moment tan delicat. Ara han aparegut els documents que ho acrediten i als quals ha tingut acc\u00e9s aquest diari.<\/p>\n<p>Es tracta de dues cartes personals i \u201cconfidencials\u201d de Companys a Gaziel sobre la possibilitat d\u2019un pacte amb Samper per desbloquejar la q\u00fcesti\u00f3. La primera carta, sense data ni signatura i mecanografiada, la rep el periodista per via d\u2019un emissari presidencial el dia 24 de juny a Puigcerd\u00e0, on estava passant uns dies d\u2019estiueig. Ho sabem perqu\u00e8 aquest episodi \u00e9s descrit per Hurtado al seu dietari, <em><a href=\"http:\/\/www.quadernscrema.com\/llibres\/abans-del-sis-d-octubre\">Abans del sis d\u2019octubre<\/a><\/em>. Hurtado, amic de Gaziel, indica que la lletra anava acompanyada d\u2019un retall del diari <em>Renovaci\u00f3n<\/em> i explica tamb\u00e9 que l\u2019emissari de Companys va informar el director de <em>La Vanguardia<\/em> \u201cque s\u2019havia produ\u00eft una ruptura definitiva entre la Generalitat i el Govern de la Rep\u00fablica, els motius de la qual li explicaven per si creia necessari traslladar-se a Barcelona en un moment tan greu\u201d. Aquesta primera lletra relata un canvi sobtat de posici\u00f3 de l\u2019Executiu Samper que, mitjan\u00e7ant Ramon Carreras i Pons (que era delegat especial del Govern de la Rep\u00fablica), explorava la predisposici\u00f3 de Companys a una transacci\u00f3.<\/p>\n<p>La carta de resposta de Gaziel al president \u2013datada a Barcelona el 26 de juny- \u00e9s l\u2019\u00fanica part d\u2019aquesta correspond\u00e8ncia que fins ara coneix\u00edem perqu\u00e8 s\u2019havia publicat al volum de la seva <em>Obra catalana completa<\/em>, editada per Selecta l\u2019any 1970 amb pr\u00f2leg de Josep Benet. El periodista no veu la situaci\u00f3 tan greu com la veu Companys i considera que \u201cmai havia estat tan a prop de la seva soluci\u00f3 normal\u201d. En aquest sentit, recomana que la Generalitat es llenci a negociar a fons amb Samper i afegeix que \u201cper aix\u00f2 sols falta, naturalment, tenir la lucidesa i l\u2019habilitat necess\u00e0ries, i prescindir en absolut de tots els caps calents\u201d.<\/p>\n<p>El segon document que ara ha sortit a la llum \u00e9s la carta de Companys en resposta a la de Gaziel que hem esmentat. Es tracta d\u2019una nota manuscrita en paper oficial de la Generalitat i sense datar, de mida quartilla i escrita per davant i per darrere.<\/p>\n<p>Aquest \u00e9s el breu text d\u2019aquesta missiva, sense cap correcci\u00f3 de l\u2019original:<\/p>\n<p>\u201cSr. D. Agust\u00ed Calvet. Estimat amic:<\/p>\n<p>En la meva carta anterior, li feia la refer\u00e8ncia de les converses sostingudes amb el Sr. Carreras i de les \u00faltimes impressions. Naturalment que tot era conf\u00f3s, per\u00f2 la cosa va arribar, o podria arribar, a un moment greu.<\/p>\n<p>Evident, que el govern el que vol \u00e9s tindre les mans lliures. Ja ho deia aix\u00eds el Sr. Carreras. Per\u00f2 aix\u00f2, m\u00e9s que el govern, \u00e9s el Sr. Samper, puix el govern est\u00e0 dividit en l\u2019apreciaci\u00f3 del problema.<\/p>\n<p>Res de caps calents, amic Calvet. Per\u00f2 cal anar tamb\u00e9 en compte a no quedar penjats i en rid\u00edcul i a no produir un desencant o aplanament en els nostres (de tots) medis nacionalistes. El Sr. Samper, admetent-li aquesta intenci\u00f3, pot quedar despr\u00e9s desbordat en els seus prop\u00f2sits.<\/p>\n<p>Les meves not\u00edcies \u00faltimes, no les hi puc trametre perqu\u00e8 encara no estan ben controlades. Sembla, per\u00f2, que el Sr. Samper fa gestions prop de Gil Robles, a hores d\u2019ara, per tal de la votaci\u00f3 del divendres. El Sr. Carreras no ha deixat el contacte amb mi. La posici\u00f3 del govern planteja problemes molt delicats, i me cal orientar-me.<\/p>\n<p>Ara ens reunirem en Consell de Govern i celebrar\u00e9 confer\u00e8ncies amb en Puig i Ferrater i Massip, que s\u00f3n a Madrid, perqu\u00e8 em donguin not\u00edcies.<\/p>\n<p>De vost\u00e8 af. Companys\u201d.<\/p>\n<p>La carta del 26 de juny que Gaziel va fer arribar a Companys anava acompanyada d\u2019un text adjunt amb idees sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica en general. Es tracta de quatre quartilles manuscrites que ara han aparegut juntament amb la resta de documentaci\u00f3. Aquest text va ser publicat com un fragment de <em>Meditacions en el desert (1946-1953)<\/em>. Encara que Calvet data aquestes reflexions el 13 d\u2019octubre de 1950, explica que s\u00f3n notes que \u201cem serviren de base per a redactar un paper confidencial que el president Companys va demanar-me poc abans de la cat\u00e0strofe\u201d. En l\u2019original es poden llegir perfectament els fragments descartats a l\u2019hora de confegir les seves <em>Meditacions<\/em>. La frase final de les notes trameses a Companys \u2013suprimida del llibre- \u00e9s rotunda: \u201cSi sab\u00e9ssim unir-nos, hi hauria molt camp per c\u00f3rrer. Dividits, no durarem ni cinc minuts\u201d. Aix\u00f2 va ser escrit fa 81 anys per\u00f2 no ho sembla.<\/p>\n<p><strong>Gaziel i Pla, dos amics<\/strong><\/p>\n<p>Les cartes de Companys a Gaziel les tenia Mingo Talam\u00e0s, un familiar de qui fou director de <em>La Vanguardia<\/em>, que en far\u00e0 donaci\u00f3 a la Biblioteca de Catalunya. Amb aquests materials hi havia tamb\u00e9 un conjunt de documents i cartes in\u00e8dites entre Calvet i Josep Pla, de gran inter\u00e8s, que han estat donades a la C\u00e0tedra Josep Pla de la Universitat de Girona.<\/p>\n<p>El passat divendres, va tenir lloc a la Fundaci\u00f3 Josep Pla una taula rodona sota el t\u00edtol \u201cPla-Gaziel. Dos\u00a0homenots\u00a0cara a cara\u201d. Van participar-hi Xavier Pla (director de la C\u00e0tedra Josep Pla), Manuel Llanas (professor de la Universitat de Vic i bi\u00f2graf de Gaziel)\u00a0i Francesc-Marc \u00c1lvaro (periodista i professor de la Universitat Ramon Llull). Segons Pla, \u201cels itineraris paral\u00b7lels de Josep Pla i Gaziel expliquen bona part de la\u00a0hist\u00f2ria de la cultura catalana del segle XX\u201d. Llanas considera \u201cprobable que Pla i Gaziel es freq\u00fcentessin i es reconciliessin a l\u2019exili, el 1936 o 1937, a Par\u00eds, on tots dos formaven part de l\u2019<em>entourage<\/em> de Camb\u00f3 i, despr\u00e9s de la guerra, comencen a escriure\u2019s, i en termes molt amicals\u201d.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Descobertes dues cartes del president Companys al director de La Vanguardia sobre la crisi del 1934 Som a l\u2019estiu del 1934 i l\u2019ambient pol\u00edtic catal\u00e0 es tensa mentre bufen aires&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3640"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3640"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3640\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3640"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3640"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3640"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}