{"id":3657,"date":"2015-11-27T00:00:16","date_gmt":"2015-11-26T23:00:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3657"},"modified":"2015-11-27T00:00:16","modified_gmt":"2015-11-26T23:00:16","slug":"rumba-de-pi-i-margall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/11\/27\/rumba-de-pi-i-margall\/","title":{"rendered":"Rumba de Pi i Margall"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tLlegeixo en aquest diari que Xavier Dom\u00e8nech, candidat a les eleccions espanyoles d\u2019En Com\u00fa Podem, diu que ell prov\u00e9 de \u201cla tradici\u00f3 iniciada per Pi i Margall, que considera Catalunya com a subjecte sobir\u00e0 que ha de tenir la possibilitat d\u2019exercir aquesta sobirania plena\u201d. Error del cap de llista: Pi i Margall \u00e9s un referent del progressisme en la negra Espanya del XIX per\u00f2 mai va escriure ni va formular el que Dom\u00e8nech li fa dir. Per l\u2019autor de <em>Las nacionalidades<\/em>, la sobirania era cosa del poble espanyol. Com ha recordat el professor Agust\u00ed Colomines, el catalanisme agafa for\u00e7a despr\u00e9s de la seva etapa purament liter\u00e0ria justament quan Valent\u00ed Almirall s\u2019allunya de Pi i Margall.<\/p>\n<p>El candidat de l\u2019entorn Colau \u00e9s expert en moviments socials. Per entendre\u2019ls b\u00e9 cal repassar a fons la hist\u00f2ria del pa\u00eds, no fos cas que tingu\u00e9ssim la temptaci\u00f3 de maquillar el passat per fer campanya amb l\u2019alegria de qui toca una rumba. Josep Termes \u2013que \u00e9s qui m\u00e9s i millor va estudiar l\u2019obrerisme, l\u2019anarquisme i el catalanisme popular\u2013 es refereix a Almirall com un \u201cdesenganyat de l\u2019esquerra i del federalisme espanyol\u201d. Segons Termes, \u201cel trencament p\u00fablic d\u2019Almirall amb el prohom del federalisme espanyol Francesc Pi i Margall, a mitjan del 1881, facilit\u00e0 la participaci\u00f3 en el Centre Catal\u00e0 dels homes de la revista <em>La Renaixensa<\/em>, que, temporalment, van veure esva\u00efts els temors que el nou\u00a0catalanisme esdevingu\u00e9s un ap\u00e8ndix de les esquerres pol\u00edtiques espanyoles\u201d. Debats remots d\u2019una actualitat que crema.<\/p>\n<p>Colau va fer una bona campanya. Era una campanya indignada a ritme de rumba, una m\u00fasica que t\u00e9 la capacitat de treure la gent a ballar. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que la rumba li escaigui a tot. Si tu vols fer ballar Pi i Margall a so de rumba \u2013encara que sigui una\u00a0pe\u00e7a del m\u00edtic Gato P\u00e9rez\u2013, \u00e9s possible que l\u2019espectacle no et funcioni. El federalisme espanyol \u00e9s una noble aspiraci\u00f3 que va morir amb la breu I Rep\u00fablica. No d\u00f3na per a gaire festes. No \u00e9s casual que un dels pares del\u00a0catalanisme pol\u00edtic d\u2019esquerres fos un federalista que va adonar-se de les\u00a0dificultats enormes de reformar Espanya. Sense el frac\u00e0s dels revolucionaris del 1868 i del 1873, potser no es\u00a0parlaria avui de catalanisme. Aquests s\u00f3n els vasos comunicants que Dom\u00e8nech i Colau volen transitar en companyia d\u2019Iglesias, sense semblar que els tutelen de Madrid estant. Alerta: es comen\u00e7a ballant rumba i acabes marcant-te un xotis.<\/p>\n<p>Rovira i Virgili va voler veure en el pr\u00f2cer federalista una mena de\u00ad\u00a0so\u00adbirania catalana que mai no va fer expl\u00edcita ni consta enlloc. Ja ens va\u00a0advertir el professor Isidre Molas que cadasc\u00fa reedita el seu Pi i Margall a gust. Tothom vol fer quadrar l\u2019insigne mort amb les seves teories i propagandes. El candidat Dom\u00e8nech fa un exercici de creativitat que t\u00e9 molts precedents.<\/p>\n<div id=\"tt-wrapper6ef00cf\"><\/div>\n<p>\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Llegeixo en aquest diari que Xavier Dom\u00e8nech, candidat a les eleccions espanyoles d\u2019En Com\u00fa Podem, diu que ell prov\u00e9 de \u201cla tradici\u00f3 iniciada per Pi i Margall, que considera Catalunya&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3657"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3657"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3657\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3657"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3657"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3657"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}