\t\t\t\tEns havien dit i repetit que no podien imaginar una Espanya sense Catalunya per\u00f2, a l\u2019hora de la veritat, callen com morts. Durant el cara a cara televisiu entre Mariano Rajoy i Pedro S\u00e1nchez, el proc\u00e9s sobiranista ca\u00adtal\u00e0 va ser l\u2019abs\u00e8ncia significant, fins i\u00a0tot quan el moderador va posar damunt\u00a0la taula la pregunta del director de La sobre qu\u00e8 ofereixen aquests dos candidats al 48% dels catalans que\u00a0el 27 de setembre passat van votar opcions clarament independentistes. Aquest si\u00adlenci tan escandal\u00f3s i tan for\u00e7at convida\u00a0a reflexionar.<\/p>\n
No em puc ubicar en la percepci\u00f3 d\u2019un ciutad\u00e0 de fora de Catalunya, per\u00f2 m\u2019imagino que hi ha una bona part de votants espanyols que tamb\u00e9 deuen trobar estrany que ni el candidat del PP ni el candidat del PSOE es dignessin a parlar sobre una realitat que s\u2019ha arribat a qualificar de \u201ccop d\u2019Estat\u201d des de diversos mitjans. Per art de m\u00e0gia, el drama ha desaparegut de l\u2019agenda de campanya dels dos grans partits espanyols, com si no pass\u00e9s res. El motiu? A Catalunya, efectivament, no passa res. Dit d\u2019una altra manera: no passa res del que havia anunciat el sobiranisme que passaria despr\u00e9s del 27-S. Per tant, els dos candidats pensen que, a poc a poc i sense gaire esfor\u00e7 des de Madrid, ser\u00e0 la mateixa din\u00e0mica interna catalana la que aturar\u00e0 un moviment que va sorgir amb molta for\u00e7a i que ha posat en gu\u00e0rdia tots els poders de l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n
L\u2019actitud de Rajoy i S\u00e1nchez convida a una meditaci\u00f3 autocr\u00edtica dels partits i les entitats que propugnen la independ\u00e8ncia. Si el proc\u00e9s no hagu\u00e9s quedat aturat per una negociaci\u00f3 incomprensible entre Junts pel S\u00ed i la CUP i tingu\u00e9ssim en fun\u00adcionament un nou Govern, \u00e9s segur que Catalunya hauria estat molt present al cara a cara de l\u2019altre dia i en el conjunt de tota la campanya del 20-D. A m\u00e9s, si en comptes d\u2019anar separats com en el vell ordre auton\u00f2mic que diuen voler superar, convergents i republicans haguessin repetit l\u2019experi\u00e8ncia de Junts pel S\u00ed, el sobiranisme estaria en disposici\u00f3 d\u2019aconseguir el primer lloc a les circumscripcions catalanes diumenge que ve, cosa que ara sembla dif\u00edcil davant de C\u2019s i En Com\u00fa Podem.<\/p>\n
A prop\u00f2sit d\u2019aquest panorama, \u00e9s poc convincent l\u2019explicaci\u00f3 que Oriol Junqueras va donar dimecres des del programa de Jordi Bast\u00e9 quan li vaig preguntar directament per qu\u00e8 no havia tingut continu\u00eftat Junts pel S\u00ed. Segons el dirigent republic\u00e0, mentre que CiU i ERC havien sumat anteriorment al Parlament majoria absoluta, la plataforma liderada per Romeva no ho va aconseguir, i va afegir que \u201cmai la suma havia estat tan baixa\u201d, la qual cosa no t\u00e9 en compte que, en tant per cent sobre el cens (i amb una participaci\u00f3 excepcional), Junts pel S\u00ed va fer un bon paper malgrat\u00a0la vict\u00f2ria ajustada, perqu\u00e8 abans votava menys gent i aix\u00f2 facilitava les majories absolutes en tant per cent sobre els vots
\nrebuts per convergents i republicans.\u00a0De fet, en tant per cent sobre el cens, l\u2019independentisme va obtenir el 27-S la xifra m\u00e9s alta des dels comicis del 1999, una
\ndada a la qual cal afegir que la Converg\u00e8ncia d\u2019abans no apostava per la independ\u00e8ncia. El motiu real de no repetir la coalici\u00f3 \u00e9s m\u00e9s senzill: la direcci\u00f3 d\u2019ERC aspira a quedar davant de CDC (com va passar a les europees) per poder anunciar solemnement un definitiu canvi d\u2019hegemonia dins del catalanisme\/sobiranisme. Hi ha pressa. \u00c9s un objectiu ben leg\u00edtim, per\u00f2 posa en relleu que els interessos de partit i les obsessions personals pesen m\u00e9s que el comprom\u00eds compartit del conjunt del sobiranisme.<\/p>\n
Junqueras ve a dir-nos que Junts pel S\u00ed \u00e9s avui un artefacte obsolet, la reminisc\u00e8ncia d\u2019una possibilitat truncada, una provatura que va fracassar. Per tant, el grup principal de la Cambra catalana despr\u00e9s del 27-S, el grup que t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019impulsar la legislatura i el proc\u00e9s, ha acabat sent un holograma, un conjunt de convergents, republicans i independents que han de conviure sota el mateix paraigua si us plau per for\u00e7a. La pregunta \u00e9s obligada: el grup parlamentari que est\u00e0 negociant amb la CUP la investidura d\u2019un president i la creaci\u00f3 d\u2019un nou govern gaudeix ara de les m\u00ednimes lleialtats indispensables entre els l\u00edders que van anar de bracet als comicis del 27-S? El que es diu en algunes reunions de Junts pel S\u00cd i la CUP posaria els p\u00e8ls de punta a la bona gent que va pensar que\u00a0les batusses podien superar-se. I no em refereixo, en aquest cas, a les paraules dels anticapitalistes. Si finalment la CUP investeix Mas, els problemes principals potser no vindran dels assemblearis.<\/p>\n
Les eleccions de diumenge agafen el \u00adsobiranisme catal\u00e0 m\u00e9s dividit que no sembla. Les pulsions ca\u00efnites que van congelar-se abans del 27-S tornen i ho fan sense gaire dissimulaci\u00f3. Com que aix\u00f2 no \u00e9s cap secret, Rajoy i S\u00e1nchez han decidit que Catalunya no els distregui. No els preocupa menysprear descaradament el 48% de l\u2019electorat catal\u00e0, pensen que aquesta xifra pot anar-se desinflant si el proc\u00e9s embarranca i els seus responsables pol\u00edtics no saben sortir del pant\u00e0. \u00c9s la seva previsi\u00f3.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ens havien dit i repetit que no podien imaginar una Espanya sense Catalunya per\u00f2, a l\u2019hora de la veritat, callen com morts. Durant el cara a cara televisiu entre Mariano…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3683"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3683"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3683\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3683"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3683"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3683"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}