\t\t\t\tPensar a llarg termini o perdre. No hi ha m\u00e9s. La batalla de les idees \u2013la que m\u2019interessa a mi\u2013 sempre \u00e9s pr\u00e8via al combat estrictament pol\u00edtic. Per aix\u00f2 la meva an\u00e0lisi s\u2019ubica al marge del que passi finalment amb la negociaci\u00f3 entre Junts pel S\u00ed i la CUP. Dit d\u2019una altra manera: que hi hagi investidura o que anem a noves eleccions a Catalunya no incidir\u00e0 gaire en el repte principal del sobiranisme, que no \u00e9s altre que eixamplar la majoria social partid\u00e0ria de la independ\u00e8ncia i fer cr\u00e9ixer un 48% que \u2013com hem vist recentment\u2013 pot baixar sensiblement, en funci\u00f3 de noves ofertes pol\u00edtiques m\u00e9s o menys cre\u00efbles i de l\u2019enorme capacitat del sobiranisme de fer-se autogols.<\/p>\n
A Catalunya, \u00e9s hora de desembussar. Des de la nit del 27-S vivim una situaci\u00f3 esperp\u00e8ntica fruit d\u2019una correlaci\u00f3 de forces diab\u00f2lica dins del bloc sobiranista. La desconfian\u00e7a patol\u00f2gica d\u2019uns sectors cap a l\u2019actuaci\u00f3 de Mas, la manca m\u00e9s escandalosa de sentit d\u2019Estat per part de certs representants democr\u00e0tics i una concepci\u00f3 infantil del cam\u00ed de la desconnexi\u00f3 compartida per massa gent ens han portat a un atzucac. S\u2019ha malaguanyat molta il\u00b7lusi\u00f3, s\u2019ha deixat podrir la vict\u00f2ria ajustada del sobiranisme i s\u2019ha entrat en un festival t\u00e0ctic i conf\u00fas que erosiona els partits, les entitats i els dirigents que impulsen el projecte de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
Els moviments de les darreres setmanes han estat p\u00e8ssims, incomprensibles en persones que fa anys que es dediquen a la pol\u00edtica institucional. Junts pel S\u00ed havia d\u2019exigir la retirada del veto de la CUP al president Mas per asseure\u2019s a negociar. Junts pel S\u00ed no podia assumir i votar una declaraci\u00f3 extempor\u00e0nia que \u2013diguem la veritat\u2013 nom\u00e9s pretenia estovar els cupaires. Junts pel S\u00ed no havia d\u2019oferir un pla de xoc que no es podr\u00e0 pagar de cap de les maneres. Si l\u2019assemblea de la CUP decideix dir no a la darrera proposta de Junts pel S\u00ed, anirem a eleccions i el sobiranisme haur\u00e0 de refer el seu relat per no ser v\u00edctima de l\u2019abstenci\u00f3 i el des\u00e0nim, com ho ha estat el 20-D. Si, en canvi, els cupaires accepten investir Mas, tindrem un Govern afeblit per una negociaci\u00f3 humiliant, sotm\u00e8s cada dia als capricis d\u2019una minoria imprevisible i afectat per la necessitat imperiosa d\u2019ERC d\u2019apar\u00e8ixer com la for\u00e7a hegem\u00f2nica del sobiranisme, aprofitant el desgast i la desorientaci\u00f3 dels convergents. Tot aix\u00f2 sense tenir en compte el setge implacable dels poders de l\u2019Estat i la pressi\u00f3 dels entorns afins a Podem i Colau sobre republicans i cupaires per no haver-se carregat encara el l\u00edder de CDC. Si no tenim eleccions al mar\u00e7, potser les tindrem d\u2019aqu\u00ed un any.<\/p>\n
El gran producte del proc\u00e9s \u00e9s un 48% d\u2019electorat que \u2013en teoria\u2013 vol la independ\u00e8ncia. \u00c9s un producte fluctuant per\u00f2 no \u00e9s una moda. Un 48% \u00e9s molt per\u00f2 encara \u00e9s una massa insuficient per poder saltar la paret. Aix\u00f2 obliga a donar prioritat a l\u2019objectiu d\u2019arribar a nous sectors, i obliga tamb\u00e9 a replantejar els ritmes d\u2019un proc\u00e9s que va adoptar com a esl\u00f2gan una frase tan euforitzant com desafortunada: \u201cTenim pressa\u201d. Sempre hi vaig estar en contra, tamb\u00e9 quan dir-ho em convertia en l\u2019antip\u00e0tic de torn. Arribar a m\u00e9s ciutadans des del sobiranisme s\u2019ha de fer partint del centre i en totes direccions, sense paternalismes ni folklores, i no es pot reduir a treballar \u00fanicament al c\u00f3rner d\u2019extrema esquerra, on ara hi ha molta gent intentant pescar, amb l\u2019esquer d\u2019un refer\u00e8ndum o sense. Susceptibles de sumar-se a la independ\u00e8ncia s\u00f3n exvotants d\u2019ICV i tamb\u00e9 del PSC i d\u2019Uni\u00f3. No s\u2019ha de renunciar a ning\u00fa, per\u00f2 cal advertir que certs discursos poden alienar els votants sobiranistes moderats, una part dels quals es va quedar a casa diumenge passat, no pas perqu\u00e8 la CUP propugn\u00e9s l\u2019abstenci\u00f3 sin\u00f3 perqu\u00e8 no entenen el sentit del que s\u2019est\u00e0 fent des del 27-S, i perqu\u00e8 se senten abandonats per Junts pel S\u00ed i atacats cada dia pels cupaires. Sense aquests moderats, el proc\u00e9s perdr\u00e0 consist\u00e8ncia, centralitat i credibilitat. Com \u00e9s notori, els estrategs del Partit Popular i del Govern espanyol han fet tot el pos\u00adsible per eliminar Artur Mas del proc\u00e9s, per tal que aquest es radicalitzi pels extrems, perdi for\u00e7a pel centre i acabi trencat. El president \u00e9s la r\u00f2tula m\u00e9s valuosa d\u2019a\u00adquest moviment. Per aix\u00f2 el veto de la CUP a Mas \u00e9s una generosa contribuci\u00f3 a l\u2019\u00e8xit de l\u2019estrat\u00e8gia de l\u2019Es\u00adtat espanyol.<\/p>\n
El centre sobiranista \u00e9s la clau de volta d\u2019una aposta intel\u00b7ligent per la independ\u00e8ncia que expressi la voluntat de les classes mitjanes i populars de fer un pa\u00eds nou on els minoritaris que tenen por de governar no dictin als majoritaris el que s\u2019ha de fer. El centre sobiranista s\u2019ha de refor\u00e7ar a partir de diverses operacions, la principal de les quals \u00e9s la demolici\u00f3 de Converg\u00e8ncia i la construcci\u00f3 urgent d\u2019un nou artefacte de s\u00edntesi que, a partir d\u2019una \u00adrenovaci\u00f3 radical d\u2019idees i de cares, aplegui gent de moltes sensibilitats. Mas \u00e9s necessari per enderrocar les velles estructures, tant si pot governar com si no. I, mentre aix\u00f2 passa, Oriol Junqueras haur\u00e0 de competir, tard o d\u2019hora, contra Ada \u00adColau.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Pensar a llarg termini o perdre. No hi ha m\u00e9s. La batalla de les idees \u2013la que m\u2019interessa a mi\u2013 sempre \u00e9s pr\u00e8via al combat estrictament pol\u00edtic. Per aix\u00f2 la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3698"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3698"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3698\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3698"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3698"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}