\t\t\t\tEs fa molta broma amb els cunyats i el dinar de Nadal (o el sopar de la Nit de Nadal en cas que, per or\u00edgens familiars, el celebreu) perqu\u00e8 cal omplir el buit d\u2019alguna manera. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 dels t\u00f2pics, el cunyat o la cunyada no s\u00f3n el pitjor d\u2019aquesta escena, fins i tot fan un paper necessari perqu\u00e8 les coses vagin fluint. A m\u00e9s, qui m\u00e9s qui menys \u00e9s cunyat d\u2019alg\u00fa i, llavors, haur\u00edem d\u2019aplicar-nos una severa autocr\u00edtica i una no menys rigorosa autovigil\u00e0ncia. No sempre el cunyat \u00e9s l\u2019altre encara que, a voltes, faci punts per semblar un extraterrestre. Siguem humils: tothom porta un cunyat a dins, que malda per sortir i fer de les seves. Hi ha una famosa llei de les relacions humanes que va formular l\u2019eminent Joaquim Ros \u00adLasalas: \u201cTot individu obligat a seure a taula m\u00e9s de tres hores en un \u00e0pat familiar \u00e9s susceptible d\u2019esdevenir cunyat o cunyad\u00edssim\u201d.<\/p>\n
Per\u00f2 el cunyat i els seus derivats nom\u00e9s \u00e9s una manera convencional de no parlar del que fa por. I el que fa por s\u00f3n les hores del dia de Nadal entre el gran \u00e0pat i la nit, aquella tarda que es va esbravant, aquell vespre en qu\u00e8 tornen alguns fantasmes, les hores de cab\u00f2ries entre el cot\u00f3 fluix i el paper de vidre, el cel de dins, fet amb un vidre fumat que mirem de no trencar. La gent que no vol escalfar-se el cap salva aquesta prova dura anant a veure una funci\u00f3 dels Pastorets o a escoltar algun concert amable, manera intel\u00b7ligent d\u2019arribar sa i estalvi al final d\u2019una jornada que t\u00e9 revolts perillosos. Sempre hi ha xarxes de seguretat, portes d\u2019emerg\u00e8ncia que anem obrint damunt de l\u2019estupor, una cosa que ignoren els que volen canviar totes les tradicions per decret. El poeta va dir-ho millor que nosaltres quan parlava de la simbomba fosca.<\/p>\n
Anys enrere, em preocupava si el pessebre de la pla\u00e7a de Sant Jaume era un bunyol, ara no \u00e9s la meva guerra. Ja s\u2019ho faran. Hi podrien posar una escultura feta de cagallons i em quedaria tan ample. Deixo que els cunyats militants comentin aquestes coses, ells que sempre diuen que s\u2019haurien de suprimir totes les tert\u00falies de r\u00e0dio i de tele, per\u00f2 les escolten amb religiosa habitud. Anys enrere, encara sortien articles i cartes dels lectors sobre l\u2019autenticitat del Nadal i els excessos comercials d\u2019aquests dies, ara hem assumit que val m\u00e9s dissoldre\u2019s en les llumin\u00e0ries dels carrers, canviar la dissid\u00e8ncia convencional per una mena d\u2019indifer\u00e8ncia operativa i modulable. En realitat, l\u2019autenticitat \u00e9s dif\u00edcil d\u2019establir en una \u00e8poca com la nostra, quan el negoci de la revolta expr\u00e9s t\u00e9 tantes franqu\u00edcies.<\/p>\n
Vindran els cunyats com les nines de Famosa i els posarem al pessebre, al costat del bou i la mula, vigilants d\u2019un vell relat que \u2013quan ens cau la m\u00e0scara de l\u2019escepticisme\u2013 repetim en veu baixa. Per llevar tot el dolor del m\u00f3n, que \u00e9s l\u2019\u00fanica certesa.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Es fa molta broma amb els cunyats i el dinar de Nadal (o el sopar de la Nit de Nadal en cas que, per or\u00edgens familiars, el celebreu) perqu\u00e8 cal…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3701"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3701"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3701\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3701"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3701"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3701"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}