{"id":3708,"date":"2015-12-31T00:00:33","date_gmt":"2015-12-30T23:00:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3708"},"modified":"2015-12-31T00:00:33","modified_gmt":"2015-12-30T23:00:33","slug":"lart-de-quedar-malament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/12\/31\/lart-de-quedar-malament\/","title":{"rendered":"L&#8217;art de quedar malament"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tL\u2019hora de fer govern \u00e9s l\u2019hora de fer la pol\u00edtica m\u00e9s dif\u00edcil. A Espanya, en aquest moment, no se sap quin govern hi haur\u00e0. A Catalunya, fa dies que estem empantanegats. El segon episodi de la primera temporada de la s\u00e8rie danesa <em>Borgen<\/em> \u00e9s una bona lli\u00e7\u00f3 per a qualsevol que estigui al capdavant d\u2019un partit amb possibilitat num\u00e8rica de crear un govern de coalici\u00f3: no n\u2019hi ha prou amb disposar de diverses parelles de ball, cal saber quina m\u00fasica \u00e9s l\u2019adequada, cal con\u00e8ixer a fons el soci potencial i, sobretot, cal interpretar amb convicci\u00f3 el paper del guanyador sense haver guanyat encara. Pedro S\u00e1nchez \u2013que t\u00e9 o tenia diverses combinacions a l\u2019abast\u2013 hauria de veure aquesta ficci\u00f3 televisiva, amb perm\u00eds dels barons socialistes. Cal dir que el personatge de Birgitte Nyborg no t\u00e9 a la vora cap Susana D\u00edaz fent la guitza quan aconse\u00adgueix ser investida cap de govern.<\/p>\n<p>En teoria, tothom que pren part en la pol\u00edtica institucional aspira a governar, si pot. A Catalunya, avui en dia, hi ha excepcions a aquesta regla, perqu\u00e8 hi ha gent per a qui la pol\u00edtica \u00e9s, per damunt de tot, agitaci\u00f3 des de l\u2019oposici\u00f3. Viure a l\u2019oposici\u00f3 permanent mant\u00e9 intacta la promesa d\u2019un govern perfecte i pur, un cenacle ideal que superar\u00e0 \u2013quan arribi\u2013 totes les contradiccions que van erosionant els desgraciats que han de gestionar la realitat inclement, quadrar pressupostos i haver de dir no. Qui governa assumeix la responsabilitat i el risc, i es posa a merc\u00e8 de forces que no controla, una aventura que fa por als populistes, ensinistrats nom\u00e9s a fer propaganda i explotar les relliscades de l\u2019altre. El populista viu en la seguretat dels grans principis i les grans paraules, per\u00f2 governar \u00e9s un exercici fet de concrecions molt inc\u00f2modes. Quan el populista ha de triar \u2013ho acabem de veure\u2013 esdev\u00e9 una par\u00f2dia de si mateix. Daniel Innerarity ho resumeix molt b\u00e9 a <em>La pol\u00edtica en tiempos de indignaci\u00f3n<\/em>: \u201cA difer\u00e8ncia de tots aquests discursos que s\u00f3n plens de generalitzacions, les decisions s\u2019han d\u2019adoptar d\u2019acord amb una situaci\u00f3 particular\u201d. Tota acci\u00f3 de govern \u00e9s sobre una situaci\u00f3 particular, per aix\u00f2 no serveixen gaire, a l\u2019hora de gestionar les prioritats p\u00fabliques, ni els manuals de ci\u00e8ncia pol\u00edtica ni els discursos farcits de cites per arrancar aplaudiments f\u00e0cils. La pol\u00edtica tria entre \u201cdues coses regulars\u201d, ens recorda Innerarity, extrem que \u201cdispara la cr\u00edtica de qui no ha compr\u00e8s de qu\u00e8 va la cosa\u201d. El professor basc apunta al cor del problema quan remarca que \u201cen l\u2019espai del que \u00e9s humanament possible (no nom\u00e9s en la pol\u00edtica), amb escassetat de temps i recursos, escollir el menys dolent, quedar malament amb alg\u00fa, posposar certs objectius per atendre el que \u00e9s prioritari s\u00f3n coses inevitables\u201d. Quedar malament amb alg\u00fa, sobretot amb els seus votants, \u00e9s el que fa p\u00e0nic als populistes.<\/p>\n<p>De governar se n\u2019apr\u00e8n governant. Ho admeten tots els que s\u2019hi han trobat, des de Jordi Pujol i Felipe Gonz\u00e1lez fins a Ada Colau i l\u2019alcalde del poble m\u00e9s petit. Els t\u00e8cnics ajuden, per\u00f2 l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica no \u00e9s \u2013no ha de ser\u2013 tecnocr\u00e0cia. Avui sentim Gonz\u00e1lez donant lli\u00e7ons amb la prepot\u00e8ncia d\u2019un oracle sagrat, per\u00f2 el jove Isidoro no sabia gaireb\u00e9 res de com es porta un \u00adpa\u00eds quan l\u2019any 1982 va arribar al palau de la Moncloa. Tenia un programa al cap i havia detectat la necessitat d\u2019impulsar reformes hist\u00f2riques per\u00f2 desconeixia completament qu\u00e8 vol dir governar. M\u00e9s tard, el dia que va demanar el s\u00ed en el refer\u00e8ndum de l\u2019OTAN, Gonz\u00e1lez ja havia descobert a bastament el mecanisme implacable que modifica qualsevol persona que pugui modelar l\u2019inter\u00e8s general i incidir en la vida de milions de ciutadans.<\/p>\n<p>De deb\u00f2 vol governar Pedro S\u00e1nchez? No \u00e9s una pregunta ret\u00f2rica. Qu\u00e8 \u00e9s un bon pol\u00edtic? Qu\u00e8 \u00e9s un bon governant? S\u00f3n preguntes necess\u00e0\u00adries. Fer bons discursos o tenir re\u00adlacions flu\u00efdes amb les elits no acredita que prendr\u00e0s les decisions menys dolentes quan arribi l\u2019hora. Tampoc ho acredita que surtis ballant o fent un past\u00eds per la tele. Tots coneixem pol\u00edtics a punt de jubilar-se que han tingut menys responsabilitats reals que un president d\u2019escala. Ser el noi dels enc\u00e0rrecs no \u00e9s el mateix que ser un estadista. Tornem-hi: qu\u00e8 \u00e9s un bon \u00adgovernant? La primera i pitjor de totes les corrupcions \u00e9s la incom\u00adpet\u00e8ncia, per\u00f2 l\u2019incompetent no genera tanta indignaci\u00f3 com el que fica la m\u00e0 a la caixa, potser perqu\u00e8 els seus efectes formen part d\u2019un paisatge general d\u2019inoper\u00e0ncies i mediocritats.<\/p>\n<p>Michael Ignatieff, professor i pol\u00edtic canadenc, respon a una de les meves preguntes: \u201cUn bon pol\u00edtic ha d\u2019estar alhora en la batalla i per sobre del xoc\u201d. Estar dins i fora, lluitant i pactant. En les seves magn\u00edfiques mem\u00f2ries, Ignatieff fa una bona distinci\u00f3, molt \u00fatil per a qui hagi de negociar un govern, sobretot si \u2013per casualitat\u2013 es diu Artur Mas: \u201cUn adversari ha de ser derrotat, mentre que un enemic ha de ser destru\u00eft. No pots arribar a compromisos amb els enemics. Amb els adversaris, el comprom\u00eds s\u00ed que \u00e9s possible. L\u2019adversari d\u2019avui pot convertir-se en un aliat dem\u00e0\u201d.<\/p>\n<div><\/div>\n<p>\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019hora de fer govern \u00e9s l\u2019hora de fer la pol\u00edtica m\u00e9s dif\u00edcil. A Espanya, en aquest moment, no se sap quin govern hi haur\u00e0. A Catalunya, fa dies que estem&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3708"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3708"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3708\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}