\t\t\t\tEl proc\u00e9s sobiranista s\u2019ha aturat i es pot dir que, de la manera com s\u2019havia plantejat des del 2012, ha fracassat. Aquest frac\u00e0s t\u00e9 a veure, sobretot, amb els ritmes i l\u2019articulaci\u00f3 pol\u00edtica concreta d\u2019un moviment\u00a0social de gran dimensi\u00f3, no pas amb la\u00a0direcci\u00f3 i l\u2019objectiu d\u2019aquest projecte, que continua sent perfectament v\u00e0lid en\u00a0la mesura que no hi ha cap canvi en la\u00a0concepci\u00f3 del poder i de l\u2019organitzaci\u00f3 territorial a l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n
Tinc escrit, des de fa dies, que un gran error d\u2019Artur Mas i els convergents ha estat enganyar-se sobre la naturalesa de la CUP, per\u00f2 encara hi ha un error m\u00e9s greu i m\u00e9s gran, i \u00e9s haver confiat en Oriol Junqueras, dirigent que ha excel\u00b7lit a dir unes coses en p\u00fablic i unes \u00adaltres en privat. Atrapat entre fan\u00e0tics puristes i socis des\u00adlleials, Mas ha buscat una investidura impossible quan hauria d\u2019haver-se negat a negociar mentre el veto a la seva persona no fos aixecat. Els consells amistosos de la direcci\u00f3 d\u2019ERC als cupaires \u2013fent el pont a CDC\u2013 no van contribuir precisament a aplanar el terreny durant aquests tres mesos ag\u00f2nics. Aix\u00ed mateix, \u00e9s un secret de \u00addomini p\u00fablic que fa temps que el l\u00edder republic\u00e0 es presenta, en diversos despatxos del poder barcelon\u00ed, com l\u2019home fiable disposat a \u201ctornar les coses a lloc\u201d quan Mas caigui, perqu\u00e8 assegura que \u201cnosaltres no tenim pressa, som els independentistes de sempre i no hem\u00a0de demostrar res, com fan els convergents\u201d.<\/p>\n
A m\u00e9s de tot aix\u00f2, i com ha remarcat encertadament Agust\u00ed Colomines, un altre error fatal de la direcci\u00f3 de CDC ha estat \u201cprendre decisions t\u00e0ctiques sobre q\u00fcestions estrat\u00e8giques. El menyspreu cap al pensament pol\u00edtic es paga molt car. No parlo d\u2019ideologia, que \u00e9s el t\u00edpic\u00a0recurs dels que no saben qu\u00e8 proposar,\u00a0sin\u00f3 d\u2019un pensament hol\u00edstic que posi\u00a0la t\u00e0ctica al servei d\u2019una estrat\u00e8gia\u201d.\u00a0En aquest sentit, em permeto afegir que pot passar el mateix amb la necess\u00e0ria\u00a0demolici\u00f3 de CDC i la reconstrucci\u00f3\u00a0urgent del centre sobiranista. Ho he \u00adescrit desenes de vegades per\u00f2 n\u2019hi\u00a0ha molts que es fan el sord, perqu\u00e8 hi ha massa capitans preocupats en la seva sort personal i en la batussa interna, en comptes de repensar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia una\u00a0opci\u00f3 que planti cara al nou populisme esquerran\u00f3s que arriba. Sense cares i \u00adidees noves, no es pot fer res.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes circumst\u00e0ncies \u2013certament poc glorioses\u2013 han aparegut els comentaristes que intenten presentar el frac\u00e0s del proc\u00e9s sobiranista com \u201cun frau\u201d, qualificatiu que una pobra \u00e0nima de c\u00e0ntir de la CUP va expressar mit\u00adjan\u00e7ant una piulada i que ha estat repetit per d\u2019altres amb l\u2019entusiasme dels en\u00adterramorts. Penso que, a m\u00e9s de ser una fal\u00b7l\u00e0cia, \u00e9s un terrible error d\u2019an\u00e0lisi consi\u00adderar un frau tot el que ha passat\u00a0a Catalunya des del 2010, quan el Tri\u00adbunal Constitucional va carregar-se\u00a0l\u2019Estatut que havien aprovat els catalans en refer\u00e8ndum.<\/p>\n
Un frau \u00e9s un engany orquestrat per obtenir un avantatge. Aquesta tesi no \u00e9s nova, va comen\u00e7ar a circular a partir del 2012, quan Mas va anticipar els comicis despr\u00e9s de la gran manifestaci\u00f3 de la Diada d\u2019aquell any. La majoria de la premsa de Madrid i alguns mitjans de Barcelona van voler liquidar el problema amb aquest marc d\u2019interpretaci\u00f3, segons el qual un moviment social \u00fanic a Europa, pac\u00edfic i transversal, no era m\u00e9s que una t\u00e0ctica del l\u00edder de CDC per amagar les mis\u00e8ries del seu partit embolicant-se amb l\u2019estelada. Aquesta tesi s\u2019ha mantingut tothora, fins i tot quan el president i dos conselleres del seu Govern han estat objecte d\u2019una querella impulsada per la Fiscalia General de l\u2019Estat.<\/p>\n
Es poden i s\u2019han de criticar els errors estrat\u00e8gics i pol\u00edtics del proc\u00e9s sobiranista, i ho hem de fer sobretot els que no hem amagat que vol\u00edem que aquest projecte arrib\u00e9s a bon port. Cal autocr\u00edtica perqu\u00e8 es tracta nom\u00e9s d\u2019una batalla perduda, no pas d\u2019una derrota irreversible. Mai l\u2019independentisme havia assolit un suport tan gran, tot i que ha de cr\u00e9ixer molt m\u00e9s encara. Hem d\u2019extreure lli\u00e7ons de tot el que ha passat, per quan es pugui reprendre la marxa. Cal ser apassionadament freds en aquesta tasca, no llepar-nos les ferides. Dit aix\u00f2, no podem acceptar el relat segons el qual el proc\u00e9s ha estat un frau, una farsa, una fantasia, tesi de molts dels que han fet tot el possible per bloquejar-nos. Una mica de respecte.<\/p>\n
No ha estat un frau la mobi\u00adlitzaci\u00f3 de milers de persones que han sortit al carrer a exigir un pa\u00eds nou i poder votar sobre el futur. No ha estat un frau la feina d\u2019entitats com l\u2019ANC, \u00d2mnium i l\u2019AMI, que han fet xarxa arreu del pa\u00eds, enmig de pressions incomptables. No ha estat un frau el comprom\u00eds de molts pol\u00edtics de tot color que han as\u00adsumit el clam d\u2019una part central de la\u00a0societat catalana, inclosos els que s\u2019han convertit a la independ\u00e8ncia en els darrers anys, com Mas i d\u2019altres. No ha estat un frau el treball rigor\u00f3s del CATN i Carles Viver. No ha estat un frau l\u2019atenci\u00f3\u00a0internacional que ha generat el cas catal\u00e0. El que ha passat \u00e9s real i s\u2019equivocar\u00e0\u00a0qui pensi que la idea de la independ\u00e8ncia ha mort.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El proc\u00e9s sobiranista s\u2019ha aturat i es pot dir que, de la manera com s\u2019havia plantejat des del 2012, ha fracassat. Aquest frac\u00e0s t\u00e9 a veure, sobretot, amb els ritmes…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3715"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3715"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3715\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3715"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3715"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3715"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}