\t\t\t\tL\u2019endem\u00e0 del meu aniversari m\u2019arriba una mala not\u00edcia: un bon amic ha traspassat a causa d\u2019una malaltia greu que va suportar en silenci i amb discreci\u00f3. Tenia 62 anys i feia poc que s\u2019havia jubilat. Esteve Orriols, que va ser alcalde de Vilanova i la Geltr\u00fa durant els anys noranta, \u00e9s una de les persones que m\u00e9s b\u00e9 em va explicar \u2013quan jo era jove\u2013 qu\u00e8 significa el comprom\u00eds amb la democr\u00e0cia i amb la naci\u00f3 catalana, que sempre va veure com una suma de persones i no pas com una abstracci\u00f3 idealitzada. El seu catalanisme era el del progr\u00e9s i el benestar de la gent, per aix\u00f2 mai va tenir un no quan alg\u00fa li demanava ajut. M\u00e9s d\u2019un cop i\u00a0de dos, all\u00ed on les institucions no po\u00addien fer-hi res, l\u2019Esteve hi posava el seu esfor\u00e7 particular, en hores i en\u00a0recursos, generosament. Des de la seva fe de cristi\u00e0 de base, sabia estar al costat de qui pateix, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ideologies, de burocr\u00e0cies i d\u2019aparences.\u00a0I perqu\u00e8 portava a dins la passi\u00f3\u00ad\u00a0cas\u00adtellera dels Bordegassos de Vilanova mai va\u00a0dubtar que \u00adnom\u00e9s ens en sortim quan sabem fer pinya.<\/p>\n
La darrera conversa llarga que vaig tenir amb ell va ser despr\u00e9s de l\u2019esclat del cas Pujol. La confessi\u00f3 de l\u2019ex-president va ser un esdeveniment que el va colpir i el va disgustar profundament, amb una intensitat que em va impressionar. Orriols \u2013que provenia de la lluita antifranquista, de militar al Moviment Socialista i d\u2019haver-se aproximat a aquell PSAN on s\u2019aple\u00adgaven els quatre independentistes d\u2019abans\u2013 havia conegut el Jordi Pujol
\nanterior al pujolisme, quan CDC era un projecte que s\u2019anava muntant poble a poble, amb una sabata i una espardenya. Veure com el l\u00edder que ell havia admirat trencava el seu pedestal va portar-lo a q\u00fcestionar-se moltes coses, no des de la teoria sin\u00f3 des de l\u2019experi\u00e8ncia de qui va governar una ciutat i va ser diputat molts anys al Parlament. Lluny del cinisme i l\u2019oportunisme, el desengany de l\u2019amic Esteve i altres hauria de servir per \u00adrepensar diversos conceptes des de baix, sense por.<\/p>\n
Persones com l\u2019Esteve \u2013Esvinto, per als amics\u2013 van fer possible la transici\u00f3, l\u2019autonomia i els primers ajuntaments democr\u00e0tics; parlo de gent de tots els partits, que va sentir la passi\u00f3 d\u2019un temps nou de m\u00e9s just\u00edcia i llibertat. Ell sovint deia \u2013parafra\u00adsejant el periodista Manuel Ib\u00e1\u00f1ez\u00a0Escofet\u2013 que les actituds s\u00f3n m\u00e9s importants que les idees, una divisa\u00a0que va intentar aplicar en tota circumst\u00e0ncia, malgrat la duresa de la vida p\u00fablica, plena de picabaralles i mis\u00e8ries. Una divisa que el va fer proper a molta gent que defensava altres po\u00adsicions, com Joan Rodr\u00edguez, hist\u00f2ric militant comunista, de qui sempre parlava amb afecte. Ara que est\u00e0 de moda disparar contra la suposada\u00a0vella pol\u00edtica, cal recordar que \u2013afortunadament\u2013 tamb\u00e9 hem tingut i\u00a0tenim persones honestes dedicades a l\u2019inter\u00e8s general.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019endem\u00e0 del meu aniversari m\u2019arriba una mala not\u00edcia: un bon amic ha traspassat a causa d\u2019una malaltia greu que va suportar en silenci i amb discreci\u00f3. Tenia 62 anys i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3722"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3722"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3722\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3722"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3722"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3722"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}