\t\t\t\tEl nou president de la Generalitat tenia dos anys quan \u2013l\u2019any 1964\u2013 va morir el periodista i escriptor Agust\u00ed Calvet, m\u00e9s conegut pel pseud\u00f2nim Gaziel. Carles Puigdemont \u2013que \u00e9s periodista de professi\u00f3\u2013 tamb\u00e9 t\u00e9 el que seria una mena de pseud\u00f2nim, \u00advinculat a les xarxes socials: el nom d\u2019usuari del seu compte personal de Twitter \u00e9s @KRLS. Per qu\u00e8 uneixo el qui va ser gran director de La Vanguardia i el nou Molt Honorable? Puigdemont va voler tancar el seu discurs de presa de possessi\u00f3, dimarts al vespre, amb una cita de Gaziel, concretament amb la frase \u201cs\u00f3c fal\u00b7lible per\u00f2 insubornable\u201d, que \u00e9s tot un prop\u00f2sit d\u2019actuaci\u00f3 per a uns temps que no \u00adsemblen f\u00e0cils. \u00c9s una frase que, com va recordar l\u2019actual director d\u2019aquest diari, va apar\u00e8ixer en un article del setembre del 1934.<\/p>\n
Conec poc el nou president, per\u00f2 em consta que va descobrir la prosa de Gaziel fa m\u00e9s de trenta-cinc anys, una passi\u00f3 liter\u00e0ria que comparteixo. Els darrers temps, s\u2019han recuperat i reeditat alguns t\u00edtols de l\u2019autor de Sant Feliu de Gu\u00edxols, per\u00f2 fa uns anys \u00e9rem quatre bojos \u2013amb el professor Manuel Llanas al capdavant\u2013 els que cerc\u00e0vem les seves obres en llibreries de vell, enmig d\u2019una indifer\u00e8ncia clamorosa, com passa encara amb d\u2019altres figures de la nostra cultura. Per cert, Puig\u00addemont va ser un dels responsables a Girona del desaparegut Grup Gaziel de Periodistes, una iniciativa que \u2013temps era temps\u2013 vam tirar endavant una colla de gent que volia canviar algunes in\u00e8rcies dins del gremi.<\/p>\n
M\u00e9s d\u2019un s\u2019ha sorpr\u00e8s que alg\u00fa que \u00e9s independentista des de jove tingui com a referent un escriptor que no es va de\u00adclarar mai separatista i que va advocar per la moderaci\u00f3 quan tothom es radicalit\u00adzava. A mi, en canvi, la cita de Puigdemont em va semblar perfectament congruent. Perqu\u00e8 Agust\u00ed Calvet ha estat un dels homes que m\u00e9s afinadament ha pensat sobre Catalunya i els catalans, un observador \u00adhonest i l\u00facid de la hist\u00f2ria, que va ser capa\u00e7 de revisar durant la postguerra moltes de les coses que havia escrit durant els dies vertiginosos de la II Rep\u00fablica. Es pensi el que es pensi \u00adsobre les relacions Catalunya-Espanya, Gaziel \u00e9s un pensador d\u2019obligada lectura, que ens posa davant del mirall.<\/p>\n
Hi ha molts Gaziels i tots mereixen atenci\u00f3: el Gaziel que demana una Rep\u00fablica de tothom i saluda el nou r\u00e8gim amb lleialtat, el Gaziel que critica Camb\u00f3 i Companys, el Gaziel que fa el relat exacte i sever del 6 d\u2019octubre del 1934, el Gaziel que avisa de la Guerra Civil i el Gaziel descarnadament desenganyat dels anys quaranta i cinquanta, sense oblidar el Gaziel jove de les cr\u00f2niques de la Gran Guerra. Per\u00f2 Gaziel no va ser nom\u00e9s un espectador. Fa poc, a les p\u00e0gines de Cultura, vam donar not\u00edcia de les cartes in\u00e8dites que proven que tamb\u00e9 hi ha un Agust\u00ed Calvet que va fer de mitjancer entre el Govern de la Rep\u00fablica i el Govern Companys, amb motiu de la crisi provocada per la llei de Contractes de Conreu.<\/p>\n
Amb tot, \u00e9s una obvietat que el m\u00f3n dels anys trenta i el d\u2019avui tenen poc a veure, encara que els fantasmes del passat tendeixen a fer-se presents per generar analogies inc\u00f2modes. De Calvet a Puigdemont. La comparaci\u00f3 en termes socials, culturals, pol\u00edtics i tecnol\u00f2gics entre la vida que va viure Gaziel i la que viu KRLS exigeix el bistur\u00ed. El factor principal que separa ambdues \u00e8poques \u00e9s el pes de la \u00adviol\u00e8ncia en la resoluci\u00f3 dels conflictes i en la idea mateixa del fet pol\u00edtic. Travessada per viol\u00e8ncies d\u2019una duresa espaordidora, l\u2019experi\u00e8ncia dels coetanis de \u00adGaziel tendia al pessimisme i, a voltes, el fatalisme. El ciutad\u00e0 Calvet era un supervivent que va veure enderrocades les seves nobles idees per la realpolitik de la guerra freda, el drama insuportable d\u2019un franquisme apuntalat per les democr\u00e0cies que ell admirava.<\/p>\n
En canvi, els coetanis del ciutad\u00e0 Puigdemont hem nascut en una \u00e8poca de creixement, optimisme i benestar. Els babyboomers d\u2019aquesta Europa privi\u00adlegiada \u2013tamb\u00e9 els de l\u2019Espanya del desarrollismo\u2013 no hem conegut les guerres ni les mis\u00e8ries dels nostres pares i avis, hem constatat l\u2019acceleraci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n globalitzat, hem macerat la nostra mentalitat en el relativisme postmodern, hem assistit a la caiguda del comunisme i a l\u2019emerg\u00e8ncia del totalitarisme gihadista, hem arribat a l\u2019edat adulta vigilant que no ens mati la sida quan ens pens\u00e0vem que ens destruiria la bomba nuclear, hem aterrat en la crisi econ\u00f2mica, i hem arribat a la conclusi\u00f3 que cal donar contingut nou a velles paraules. Les nostres perplexitats no provenen nom\u00e9s del frac\u00e0s de les utopies sin\u00f3 de la necessitat de pensar d\u2019una altra manera.<\/p>\n
Un cop ens adonem que la vida de Gaziel i la de KRLS s\u00f3n com de dos planetes diferents, podr\u00edem cantar vict\u00f2ria i celebrar que el progr\u00e9s ens ha fet una mica millors, malgrat tot. Per\u00f2 hi ha problemes que perduren, que semblen impermeables i que vinculen el passat i el present de forma diab\u00f2lica. Qu\u00e8 ha de ser Catalunya? \u00c9s possible que la democr\u00e0cia resolgui el que nom\u00e9s la democr\u00e0cia pot desencallar? Sabrem ser intel\u00b7ligents quan m\u00e9s ens cal?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El nou president de la Generalitat tenia dos anys quan \u2013l\u2019any 1964\u2013 va morir el periodista i escriptor Agust\u00ed Calvet, m\u00e9s conegut pel pseud\u00f2nim Gaziel. Carles Puigdemont \u2013que \u00e9s periodista…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3731"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3731"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3731\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3731"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3731"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3731"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}