\t\t\t\tEls atemptats m\u00faltiples del 13 de novembre de l\u2019any passat a Par\u00eds van coincidir amb un viatge meu de tipus privat a la capital francesa. Afortunadament, no vaig tenir premi en la loteria letal organitzada pel terrorisme gihadista. Com abans havia passat a Nova York, Madrid o Londres, els parisencs van comprovar que provocar terror en una societat oberta \u00e9s relativament f\u00e0cil, sobretot si est\u00e0s disposat a morir. Despr\u00e9s de viure de prop aquells esdeveniments tr\u00e0gics, tinc m\u00e9s preguntes que respostes per\u00f2 hi ha una idea que s\u2019imposa per sobre de les altres: encara que els partidaris de la llibertat i els drets humans acabem guanyant aquesta incerta guerra, els fan\u00e0tics podrien guanyar moltes batalles abans. Val m\u00e9s assumir-ho d\u2019entrada i preparar-se per aquesta nova \u00e8poca.<\/p>\n
A vegades, enmig del tr\u00e0fec quotidi\u00e0, m\u2019aturo i penso que l\u2019amena\u00e7a de l\u2019islamisme extremista no \u00e9s altra cosa que una mena de malson que, tard o d\u2019hora, s\u2019esvair\u00e0 i, llavors, respirarem alleugerits. Aquesta impressi\u00f3 va fer-se m\u00e9s intensa durant aquells dies a Par\u00eds, quan la normalitat es va trencar d’una manera tan abrupta com dolorosa. Per\u00f2 no es tracta de cap malson sin\u00f3 d’una realitat complexa davant la qual ens costa entendre i ens costa actuar. Els t\u00f2pics apareixen immediatament i bloquegen els nostres intents d’an\u00e0lisi, costa pensar de manera original quan les urg\u00e8ncies demanen idees que siguin transformades r\u00e0pidament en mesures pr\u00e0ctiques per combatre una amena\u00e7a de dimensions extraordin\u00e0ries.<\/p>\n
El lector d’aquesta revista \u00e9s persona informada que est\u00e0 al cap del carrer dels debats habituals que generen aquestes situacions. S\u00f3n debats que tendeixen a la repetici\u00f3, a ser circulars. Per exemple, es parla de la dicotomia llibertat-seguretat amb una s\u00e8rie d’arguments que, de tant fer-los servir, ja no volen dir res. Ben segur que un dels \u00e8xits d’aquest terrorisme global \u00e9s haver desgastat el sentit dels grans mots que identifiquen el nucli de les societats democr\u00e0tiques. Les mentides de Bush, Blair i Aznar tamb\u00e9 van erosionar, al seu dia, el llenguatge democr\u00e0tic i ens van col\u00b7locar en una intemp\u00e8rie moral extremadament inclement. Per superar aquest fet cal que anem uns passos m\u00e9s enll\u00e0: la guerra que ens ha declarat -des de fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada- el gihadisme trastoca els conceptes mateixos de llibertat i de seguretat amb tanta for\u00e7a que no som capa\u00e7os de valorar, en aquest moment, les conseq\u00fc\u00e8ncies a mig i llarg termini que tindr\u00e0 aquest nou escenari. Per tant, estem discutint amb mirada antiga un objecte nou i aix\u00f2 comporta molts problemes, sobretot el d’haver de reconfigurar categories cl\u00e0ssiques a una velocitat que no permet tenir perspectiva. No nom\u00e9s som presoners de la viol\u00e8ncia d’un enemic invisible, som presoners tamb\u00e9 d’una acceleraci\u00f3 d’esdeveniments que ens xucla i ens aclapara.<\/p>\n
Qu\u00e8 vol dir la llibertat ara? Qu\u00e8 vol dir la seguretat ara? Camines tranquil\u00b7lament per Par\u00eds i, de cop i volta, caus assassinat per les bales de tres individus que han abra\u00e7at un ideal pur i absolut que exclou qualsevol possibilitat de pacte amb l’altre. Qu\u00e8 volen aquests individus? Volen un m\u00f3n modelat segons la seva doctrina, agenollat davant del seu poder, ni m\u00e9s ni menys. El parad\u00eds totalitari per al qual maten i moren els gihadistes \u00e9s una vella\/nova versi\u00f3 de tantes utopies que obliden l’home concret en nom d’una humanitat infantil, sotmesa i abstracta. El gihadista ens vol alliberar del pecat de manera expeditiva, ens vol purificar mitjan\u00e7ant l’extinci\u00f3. El seu intens proselitisme exigeix que acceptem convertir-nos en cad\u00e0vers per facilitar l’expansi\u00f3 triomfal de la bona nova.<\/p>\n
I anem donant tombs a la s\u00ednia. Vells dilemes que tornen sota formats nous: com fer la guerra? on fer la guerra? Volem combatre l’enemic aqu\u00ed o all\u00ed? Em temo que no podem triar. L’enemic \u00e9s aqu\u00ed i all\u00ed, la rereguarda no existeix, el camp de batalla \u00e9s arreu, muntanyes de S\u00edria o places de Barcelona. Aquest enemic neix d’un c\u00f2ctel molt dens de malestar, racisme, exclusi\u00f3, marginaci\u00f3 o automarginaci\u00f3, autoodi, desarrelament, desvinculaci\u00f3, indifer\u00e8ncia, p\u00e8rdua de referents i necessitat d’afirmaci\u00f3 enmig d’un naufragi de les expectatives vitals. Els que es dediquen a cercar joves musulmans europeus per adoctrinar-los i convertir-los en combatents fan\u00e0tics disposats a tot ofereixen un producte que fascina: una causa que cont\u00e9 aventura, orgull, un sentit a la vida i la promesa d’un cel ple de verges. Qu\u00e8 pot oferir davant d’aix\u00f2 la tova societat postmoderna de les nostres democr\u00e0cies? El terror \u00e9s una identitat forta -inexpugnable- davant les identitats pactistes de la tradici\u00f3 liberal-democr\u00e0tica. En el mercat del sentit, el gihadisme \u00e9s una oferta que ha trobat un target -per dir-ho com els publicitaris- ben disposat a comprar tot el que hi estigui relacionat. Si us hi fixeu, la propaganda sinistra d’Estat Isl\u00e0mic (ISIS en angl\u00e8s) imita l’est\u00e8tica de les teles\u00e8ries i dels videojocs, evoca un periple \u00e8pic i glori\u00f3s que enalteix la joventut, com feien els feixistes i els nazis.<\/p>\n
La guerra que estem fent -que ens obliguen a fer- t\u00e9 molts fronts. El primer potser \u00e9s desmuntar tot all\u00f2 que condueix un jove musulm\u00e0 europeu (no sempre necess\u00e0riament pobre ni de fam\u00edlia problem\u00e0tica) a la foscor del dogma destructiu. Desmuntar aquesta fascinaci\u00f3 pel terror redemptor ens exigeix actuar -a politics, policies, mestres i ciutadans en general- com el rellotger delicat que repara les peces d’una m\u00e0quina molt sensible. En aquest nou context, l’estat -l’estat franc\u00e8s o qualsevol estat europeu- apareix com una estructura forta per\u00f2 extremadament lenta, com els vells dinosaures. Els terroristes vinculats a organitzacions com ISIS o Al-Qaida es reprodueixen i es mouen entre les ombres amb una rapidesa sense precedents, ajudats en part per la mateixa tecnologia comunicacional que ha fet m\u00e9s c\u00f2moda la nostra vida. L’estat molt sovint va per darrere dels seus enemics.<\/p>\n
Permeteu-me acabar amb la pregunta m\u00e9s inc\u00f2moda de totes: ells, els gihadistes, estan disposats a morir on sigui per imposar el seu sistema; estem nosaltres disposats a fer el mateix per defensar amb determinaci\u00f3 les nostres llibertats i els nostres valors?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els atemptats m\u00faltiples del 13 de novembre de l\u2019any passat a Par\u00eds van coincidir amb un viatge meu de tipus privat a la capital francesa. Afortunadament, no vaig tenir premi…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3737"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3737"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3737\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}