\t\t\t\tEl drama dels refugiats sirians, iraquians, afgans i d\u2019altres pa\u00efsos assolats per la guerra i la tirania ens ha recordat que Europa no pot deixar de fer d\u2019Europa si no vol trair el pacte hist\u00f2ric que va donar lloc al projecte col.lectiu sorgit despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. I tamb\u00e9 ens ha recordat que, malgrat les pol\u00edtiques comunes dins la Uni\u00f3 Europea, els Estats conserven encara poders molts sensibles, com la compet\u00e8ncia d\u2019acceptar o no asilats de tercers pa\u00efsos, la qual cosa complica de manera enorme la gesti\u00f3 d\u2019un problema que exigeix dosis molt altres de determinaci\u00f3, intel\u00b7lig\u00e8ncia, cooperaci\u00f3 i compassi\u00f3.<\/p>\n
La principal pregunta pol\u00edtica que els refugiats fan a Europa i als europeus \u00e9s la seg\u00fcent: \u201cteniu mem\u00f2ria de l\u2019horror?\u201d Crec que \u00e9s la pregunta essencial que dibuixa la ratlla entre l\u2019acci\u00f3 i la inacci\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3, nom\u00e9s hi ha la burocr\u00e0cia i les excuses. Tenim mem\u00f2ria de l\u2019horror? Hi ha ancians europeus que recorden perfectament quan els refugiats \u00e9rem nosaltres, no estem parlant d\u2019un m\u00f3n remot i fossilitzat en els llibres d\u2019hist\u00f2ria. Estem evocant episodis intensos i recents, que bateguen tristament en la nostra realitat di\u00e0ria i que determinen idees i lleialtats, sentiments i silencis.<\/p>\n
No vull fer un plantejament na\u00eff. S\u00f3c conscient que l\u2019acollida de refugiats als Estats europeus no dep\u00e8n nom\u00e9s de la bona voluntat ni de la capacitat d\u2019empatia dels l\u00edders i dels ciutadans. \u00c9s obvi que som davant d\u2019un fenomen d\u2019una magnitud i una gravetat que reclamen decisions racionals i afinades per assegurar l\u2019arrelament d\u2019aquestes persones sense menystenir l\u2019impacte que pot suposar tot plegat a les nostres ciutats i pobles. Per\u00f2, per davant dels c\u00e0lculs administratius i log\u00edstics, hi ha el que anomenem voluntat pol\u00edtica. \u00c9s o no prioritari per a Europa acollir els refugiats? S\u00ed, sens dubte. Perqu\u00e8 hem esdevingut una illa \u00fanica de drets humans, progr\u00e9s i benestar que nom\u00e9s t\u00e9 sentit si va renovant el comprom\u00eds efectiu davant de les injust\u00edcies. Llavors, la voluntat pol\u00edtica dels l\u00edders europeus no pot excloure aquesta dimensi\u00f3 \u2013cosa que ha fet, per exemple, el govern hongar\u00e8s- sense desfigurar absolutament els valors que informen la mateixa idea europea. Els drama dels refugiats representa una oportunitat extraordin\u00e0ria de reconnectar els valors b\u00e0sics europeus amb l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica concreta, altrament tots serem presoners d\u2019una carcassa sense \u00e0nima, d\u2019una impostura regida per pol\u00edtiques i discursos sense coratge i sense veritable responsabilitat.<\/p>\n
L\u2019onada de refugiats tamb\u00e9 serveix per posar en primer pla els errors i les contradiccions de les pot\u00e8ncies davant d\u2019unes guerres i d\u2019uns genocidis que s\u00f3n observats i gestionats amb una barreja poc eficient de mala consci\u00e8ncia, absentisme, oportunisme i poc sentit de la veritat. Per exemple, la Uni\u00f3 Europea permet que l\u2019Estat turc \u2013membre de l\u2019OTAN- bombardegi la poblaci\u00f3 kurda que alhora pateix els atacs de les tropes de l\u2019Estat Isl\u00e0mic. La pin\u00e7a \u00e9s veritablement diab\u00f2lica, els kurds estan enxampats entre dos enemics que busquen destruir-los. Aquest ab\u00fas del govern d\u2019Ankara treu legitimitat a moltes declaracions occidentals sobre el combat contra el fanatisme islamista i complica les respostes militars coordinades, imprescindibles.<\/p>\n
Les poblacions europees han mostrat la seva solidaritat amb els refugiats i aix\u00f2 \u2013al costat de l\u2019impacte medi\u00e0tic d\u2019algunes hist\u00f2ries tr\u00e0giques singulars- ha pressionat els governs de la UE, per\u00f2 no podem quedar-nos nom\u00e9s amb aquest cant\u00f3 optimista. Hi ha tamb\u00e9 molts europeus que contemplem l\u2019arribada de refugiats com una amena\u00e7a i una mol\u00e8stia, ciutadans que pensen que la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una fortalesa assetjada. A Alemanya, on el govern d\u2019Angela Merkel ha apostat per fer una acollida exemplar de grans dimensions, han aparegut tamb\u00e9 brots xen\u00f2fobs \u2013alguns de car\u00e0cter violent- contra els refugiats. En un moment en qu\u00e8 els populismes i els grups d\u2019ultradreta busquen esgarrapar vots enmig del desconcert dels patits tradicionals, el refugiat \u00e9s utilitzat pels fabricants de por i ressentiment per aconseguir adhesions. Amb tot, \u00e9s important de subratllar que els milers d\u2019europeus que s\u2019han mobilitzat per aturar aquest drama han palesat que la societat est\u00e0 viva i mant\u00e9 una consci\u00e8ncia moral alerta, malgrat la crisi econ\u00f2mica, el descr\u00e8dit dels partits i les disfuncions institucionals.<\/p>\n
En aquest context, el papa Francesc ha tornat a ser, un cop m\u00e9s, una veu valenta davant de les malvestats. Aquest lideratge \u00e8tic global del Sant Pare t\u00e9 la capacitat d\u2019anar sovint m\u00e9s enll\u00e0 dels cat\u00f2lics i del m\u00f3n eclesial, i sap com inserir-se en la gran pol\u00edtica per col\u00b7locar un missatge que arriba amb for\u00e7a arreu. Malauradament, entre els pol\u00edtics europeus, no proliferen les figures que podrien imitar amb autoritat l\u2019actitud del papa Francesc, i que podrien impulsar m\u00e9s unitat entre els Estats europeus per fer front a desafiaments que depassen les l\u00f2giques cl\u00e0ssiques de les velles sobiranies, inservibles per arribar all\u00ed on cal en aquests moments.<\/p>\n
Des del nostre petit rec\u00f3 europeu, al costat d\u2019una mar Mediterr\u00e0nia que veu ofegar-se cada dia moltes persones desesperades que fugen de les bombes i l\u2019opressi\u00f3, som tamb\u00e9 interpel\u00b7lats per l\u2019experi\u00e8ncia extrema dels refugiats, i aix\u00f2 ens obliga a fer tot el possible per activar la nostra mem\u00f2ria al servei dels que avui sofreixen. Venim d\u2019un passat ple d\u2019exilis i ensulsiades, som hereus d\u2019un llegat de dolor que ens cal tenir ben present. Els que avui necessiten acollida i suport assenyalen \u2013amb el gest m\u00e9s noble- la veritable naturalesa de la nostra preciosa llibertat.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El drama dels refugiats sirians, iraquians, afgans i d\u2019altres pa\u00efsos assolats per la guerra i la tirania ens ha recordat que Europa no pot deixar de fer d\u2019Europa si no…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3742"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3742"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3742\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3742"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3742"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3742"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}