{"id":3744,"date":"2015-10-01T00:00:56","date_gmt":"2015-09-30T23:00:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3744"},"modified":"2015-10-01T00:00:56","modified_gmt":"2015-09-30T23:00:56","slug":"el-paper-del-paper","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2015\/10\/01\/el-paper-del-paper\/","title":{"rendered":"El paper del paper"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tRoberto Casati amolla aquesta afirmaci\u00f3 en el seu imprescindible llibre Elogio del papel<\/em>: “Accedir a la informaci\u00f3 no \u00e9s llegir, llegir no \u00e9s entendre, i entendre no \u00e9s aprendre”. El fil\u00f2sof itali\u00e0 diagnostica de manera breu un dels grans problemes de la nostra \u00e8poca, un assumpte que ocupa les cavil\u00b7lacions de mestres, pedagogs, soci\u00f2legs, tecn\u00f2legs, editors, productors i tota mena de fauna relacionada amb les ind\u00fastries de la cultura i del coneixement. Ja sab\u00edem que habitar la societat de la informaci\u00f3 no ens convertia autom\u00e0ticament en savis, per descomptat. La democratitzaci\u00f3 de la circulaci\u00f3 de dades no \u00e9s el mateix que apujar el llist\u00f3 del saber general d’una societat. Pa\u00efsos informats poden ser tamb\u00e9 societats terriblement desiguals pel que fa a l’educaci\u00f3 b\u00e0sica i tamb\u00e9 pel que fa a l’acc\u00e9s als estudis superiors, ho veiem en estats asi\u00e0tics i sud-americans on les in\u00e8rcies immobilistes s’han transformat en noves formes d’exclusi\u00f3, cada cop m\u00e9s incoherents en un marc global de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

Llegir, entendre i aprendre s\u00f3n operacions d’alta complexitat que ens permeten esdevenir \u00e9ssers aut\u00f2noms i ciutadans amb criteri propi, per\u00f2 no tothom que llegeix arriba a entendre el m\u00f3n que l’envolta i tamb\u00e9 \u00e9s innegable que aquesta comprensi\u00f3 no serveix de gaire si no va acompanyada d’una instrucci\u00f3 sistem\u00e0tica que ens capaciti per tenir una vida digna i el m\u00e9s lliure possible. Les noves tecnologies -que ja no s\u00f3n pr\u00f2piament noves- han perm\u00e8s multiplicar la lectura, per\u00f2 aix\u00f2 no significa que avui llegim millor o comprenguem m\u00e9s b\u00e9 tot el que som i tot el que ens envolta. A m\u00e9s, l’allau d’informacions han convertit la tasca pr\u00e8via de selecci\u00f3 en una empresa impossible, tit\u00e0nica i ag\u00f2nica, que ens esgota i ens col\u00b7loca en una posici\u00f3 d’indefensi\u00f3 notable. La informaci\u00f3 incessant ens aclapara, ens satura.<\/p>\n

La tesi de Casati \u00e9s una advert\u00e8ncia: hi ha tecnologies que ens colonitzen la vida i ens roben l’atenci\u00f3 i hem de ser-ne conscients per escollir de manera intel\u00b7ligent. Davant d’aix\u00f2, el prestigi\u00f3s professor remarca que tinguem en compte un “principi de precauci\u00f3”, pel que fa els llibres i l’escola, els dos universos canviants que examina m\u00e9s a fons. “Que el llibre de paper -assegura- corri el risc de tornar-se comercialment obsolet no significa que sigui obsolet des d’un punt de vista cognitiu”. Algunes caracter\u00edstiques del llibre de paper reforcen els avantatges cognitius i socials d’aquest artefacte, tot i que el pensament tecnoeuf\u00f2ric les presenta com a limitacions: “ser lineal, no ser hipertextual, presentar informacions en un format d’una p\u00e0gina cada cop, ser un objecte d’intercanvi social, ser f\u00edsicament pesat, ocupar espai, i no informar l’editor dels h\u00e0bits de lectura”. La nostra experi\u00e8ncia de lectors acredita que aquests punts s\u00f3n m\u00e9s importants que no sembla, i aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s un impressi\u00f3 subjectiva o un caprici.<\/p>\n

No llegim igual en paper que en pantalla, la qual cosa no vol dir que llegir en pantalla no sigui adequat i convenient en determinats casos. La qualitat de lectura -si se’m permet- no \u00e9s la mateixa en paper que en pantalla, sense que aix\u00f2 impliqui bescantar les prestacions dels nous suports i enaltir fan\u00e0ticament els atributs d’un objecte que t\u00e9 tot el prestigi de la tradici\u00f3. De la m\u00e0 de Casati ens adonem que l’assumpte rellevant d’aquest debat \u00e9s un altre: qui som nosaltres davant d’un o altre suport? La tecnologia sempre ens modifica i aquesta transformaci\u00f3 -que per alguns \u00e9s menor- ens pot fer oblidar camins de progr\u00e9s que semblaven consolidats. Ho trobo ben resumit aix\u00ed: “Si l’escriptor ha de competir amb les mil temptacions de l’Ipad, acabar\u00e0 preferint el moviment dels afectes a l’argumentaci\u00f3. El llibre no \u00e9s nom\u00e9s una eina de gravaci\u00f3 i comunicaci\u00f3; \u00e9s tamb\u00e9 una eina d’examen minuci\u00f3s, de control del raonament”.<\/p>\n

Potser totes aquestes consideracions no s\u00f3n aplicables al best-seller polic\u00edac que llegim mentre esperem l’autob\u00fas o mentre prenem el sol a la platja, potser hi ha un corrent massa elitista -massa apocal\u00edptic, segons la terminologia d’Umberto Eco- que tendeix a convertir la nost\u00e0lgia per un m\u00f3n que s’acaba en un batalla contra les l\u00f2giques comercials, potser hem d’acceptar fatalment que el paradigma que va arrencar amb Gutenberg \u00e9s ferit de mort, potser… Per\u00f2, si Casati t\u00e9 ra\u00f3, la possible desaparici\u00f3 del llibre pot acabar configurant un altre model d’\u00e9sser hum\u00e0, menys capacitat per parar atenci\u00f3 durant una llarga estona, menys dotat per a l’abstracci\u00f3, menys predisposat a controlar el raonament i, per tant, m\u00e9s colonitzat pels impulsos trivials, per la facilitat, per la multitasca, per la dispersi\u00f3 i per la immediatesa. Hem apr\u00e9s a llegir d’una manera afinada des de fa un grapat de segles, tamb\u00e9 podr\u00edem desaprendre’n, sense adonar-nos-en. Som animals que hem ensinistrat la mem\u00f2ria i aix\u00f2 ens ha portat a superar molts obstacles i a sentir-nos l’esp\u00e8cie narradora del planeta. Ara, res \u00e9s per a sempre. Les persones no som entitats est\u00e0tiques: tot el que fem amb la nostra manera de viure pot alterar la nostra manera de ser i de construir-nos. Hem dominat la natura per\u00f2 aquestes eines de domini avui no sempre ens asseguren “una bona vida”, per dir-ho com els antics. Un llibre o un llibre, vet aqu\u00ed el repte.<\/p>\n

 \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Roberto Casati amolla aquesta afirmaci\u00f3 en el seu imprescindible llibre Elogio del papel: “Accedir a la informaci\u00f3 no \u00e9s llegir, llegir no \u00e9s entendre, i entendre no \u00e9s aprendre”. El…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3744"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3744"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3744\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3744"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3744"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}