\t\t\t\tEl seu funcionament imita una mica el de l\u2019afici\u00f3 blaugrana cl\u00e0ssica: grans euf\u00f2ries i depressions enormes, combinades amb desconcerts, emprenyaments i malfiances. La base social del moviment sobiranista catal\u00e0 t\u00e9 tota l\u2019empenta i alguns dels defectes d\u2019un corrent c\u00edvic de tall emocional, per molt que estigui sustentat en arguments econ\u00f2mics i socials. Hi ha dies en qu\u00e8 el sobiranista s\u2019agrada \u2013quan participa en la Via que uneix el pa\u00eds de punta a punta\u2013 i jornades en qu\u00e8 voldria llan\u00e7ar el barret al foc, descontent davant la complicada concreci\u00f3 pol\u00edtica dels seus anhels. Els mesos que van del 27-S a la investidura del president Puigdemont han estat funestos per a l\u2019indepe de carrer, perqu\u00e8 ha contemplat \u2013at\u00f2nit, malhumorat i desfibrat\u2013 com els seus representants pol\u00edtics s\u2019encallaven en eternes disputes internes que no tenen res a veure amb la batalla previsible amb Madrid.<\/p>\n
La bona gent que s\u2019ho creu i que ho va comen\u00e7ar ha estat vacunada, de retruc, contra certes malalties. Vull pensar-ho. I aquesta no \u00e9s una mala not\u00edcia. Vull dir que, gr\u00e0cies a una gesti\u00f3 penosa dels resultats ajustats de les plebiscit\u00e0ries per part de Junts pel S\u00ed i la CUP, les classes mitjanes \u2013que s\u00f3n el gruix principal i m\u00e9s actiu del sobiranisme\u2013 s\u2019han adonat que la independ\u00e8ncia no ser\u00e0, en cap cas, una empresa r\u00e0pida ni f\u00e0cil. Vull pensar que ara tothom \u00e9s conscient que la revolta dels somriures ha estat nom\u00e9s el pr\u00f2leg amable i admirable d\u2019una transici\u00f3 que exigeix intel\u00b7lig\u00e8ncia, habilitat i afinat sentit dels temps per part d\u2019aquells que s\u2019han comprom\u00e8s a transformar el clam del carrer (i el 48% de vots) en decisions pol\u00edtiques. La malaltia infantil del sobi\u00adranisme ha estat confondre l\u2019imprescindible voluntarisme amb la simplificaci\u00f3. Assumir la complexitat de l\u2019empresa hist\u00f2rica de construir un Estat catal\u00e0 no \u00e9s re\u00adnunciar a res, ans el contrari. Salvar la investidura pels p\u00e8ls hauria de provocar una autocr\u00edtica rigorosa a CDC, ERC i la CUP aix\u00ed com a l\u2019ANC i \u00d2mnium.<\/p>\n
Contra el que diuen alguns, \u00e9s una evid\u00e8ncia que aquest proc\u00e9s ve de baix i respon a un malestar objectivable que est\u00e0 lligat a una diagnosi compartida, en part, per autonomistes i federalistes que no s\u2019enganyen. Amplis sectors moderats es converteixen a la independ\u00e8ncia perqu\u00e8 se senten maltractats pels poders de l\u2019Estat, des de fa temps. No \u00e9s CDC ni Mas qui manipula la ciutadania amb fi\u00adnalitats esp\u00faries. Va ser justament a l\u2019inrev\u00e9s: una part activa del pa\u00eds aixeca l\u2019estelada per deixar de tenir un Estat en contra i el partit pol\u00edtic que ocupa el carrer del mig no t\u00e9 m\u00e9s opci\u00f3 que sinto\u00adnitzar-hi. Els que no ho van fer i van menystenir aquesta onada s\u2019han esquifit o han desaparegut del Parlament, cas del PSC o d\u2019Uni\u00f3.<\/p>\n
No tots els catalans, per\u00f2, s\u00f3n parti\u00addaris de la independ\u00e8ncia. \u00c9s ben sabut. En aquest context, quin \u00e9s l\u2019avantatge principal del sector social sobiranista malgrat que no disposa, de moment, del 51%? Per mi, hi ha tres factors que n\u2019expliquen l\u2019\u00e8xit: el sobiranisme \u00e9s l\u2019\u00fanic que est\u00e0 constantment mobilitzat, est\u00e0 organitzat a tot el pa\u00eds i, a m\u00e9s, parteix d\u2019una idea regeneradora i alternativa a l\u2019Es\u00adpanya immobilista. \u00c9s cert que l\u2019univers de Podem i de Colau ha posat al mercat un projecte que vol ser tan il\u00b7lusionador com el d\u2019una Catalunya independent, \u00adper\u00f2 no t\u00e9 ni la transversalitat ni la projecci\u00f3 internacional ni la capacitat d\u2019organitzaci\u00f3 dels que han abra\u00e7at l\u2019estelada. El fet que les versions perif\u00e8riques de Podem \u2013inclosa la catalana\u2013 no tinguin grup propi al Congr\u00e9s dels Diputats as\u00adsenyala la dist\u00e0ncia sideral entre les promeses i la dura realitat.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, la centralitat del sobiranisme no implica \u2013paradoxalment\u2013 que aquest gaudeixi d\u2019una forta hegemonia ideol\u00f2gica, social i cultural, com es podria pensar, tot i el paper rellevant de molts acad\u00e8mics de prestigi favorables a aquesta causa. El pes pol\u00edtic del sobiranisme no es correspon amb una hegemonia forta en termes cl\u00e0ssics, gramscians. Coincideixo amb Josep Ramoneda quan observa que \u201cla presumpta hegemonia del sobiranisme a Catalunya t\u00e9 molt de mite\u201d, extrem que il\u00b7lustra amb dues dades: l\u2019audi\u00e8ncia de TV3 \u00e9s d\u2019un 13% i nom\u00e9s dos dels diaris de Barcelona tenen una l\u00ednia editorial propera a l\u2019independentisme. Afegeixo que les elits econ\u00f2miques sempre han observat aquest proc\u00e9s amb retic\u00e8ncia i, d\u2019altra banda, hi ha sectors populars entre els quals no ha penetrat gens el discurs pro secessi\u00f3. El pe\u00adr\u00edmetre del catalanisme cultural \u00e9s m\u00e9s gran que el del sobiranisme \u2013com expressa Antoni Puigverd encertadament\u2013, per\u00f2 la ren\u00fancia que el PSC ha fet del dret a de\u00adcidir ha situat el socialisme catal\u00e0 en un territori vulnerable, a merc\u00e8 del foc creuat de C\u2019s i Podem.<\/p>\n
La tensi\u00f3 entre la mobilitzaci\u00f3 exemplar dels independentistes i la manca d\u2019hegemonia real del sobiranisme \u00e9s un dels problemes que \u2013em sembla\u2013 quedaran en evid\u00e8ncia en aquesta nova etapa del proc\u00e9s i una de les febleses a tenir molt en compte pel Govern Puigdemont. I les hegemonies aut\u00e8ntiques no es construeixen en quatre dies.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El seu funcionament imita una mica el de l\u2019afici\u00f3 blaugrana cl\u00e0ssica: grans euf\u00f2ries i depressions enormes, combinades amb desconcerts, emprenyaments i malfiances. La base social del moviment sobiranista catal\u00e0 t\u00e9…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3749"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3749"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3749\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3749"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3749"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3749"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}