\t\t\t\tL’intel\u00b7lectual medi\u00e0tic \u00e9s un invent franc\u00e8s que ha tingut molt d’\u00e8xit. Zola -sense voler-ho- va ser el primer d’aquesta esp\u00e8cie, quan vasortir en defensa valenta d’un home convertit en cap de turc per un Estat i una opini\u00f3 p\u00fablica moguts per pre\u00adjudicis racistes. La mort d’Andr\u00e9 Glucksmann ens recorda que la figura del pensador que juga a fons les regles de la societat de l’espectacle -perdir-ho com el tamb\u00e9 franc\u00e8s Guy Debord- \u00e9s pol\u00e8mica per naturalesa. En aquest mateix diari, el traspassat ha estat presentat -per firmes diferents- com un dimoni neocon i com un \u00e0ngel de la llibertat de pensament, i no va ser ni una cosa ni l’altra. Potser nom\u00e9s va ser un fill de la seva \u00e8poca amb moltes contradiccions, a la recerca d’una veu i d’un moment de veritat entre una c\u00e0tedra i un plat\u00f3 televisiu.<\/p>\n
Bernard-Henri L\u00e9vy escriu de Glucksmann a Le Monde que la vehem\u00e8ncia del seu amic potser ha estat una manera de ser fidel a si mateix. BHL \u00e9s qui ha excel\u00b7lit m\u00e9s refinadament en el paper d’intel\u00b7lectual provocador als mitjans. A les seves mem\u00f2\u00adries, explica que un dels seus secrets ha estat apar\u00e8ixer sempre a les entrevistes i debats amb una camisa blanca ben descordada, com una mena de pr\u00edncep renaixentista a punt per fer esgrima. Ara, molts anys despr\u00e9s, els pol\u00edtics han copiat les martingales d’aquests nous vells fil\u00f2sofs, i assagen carnavals de tot a cent.<\/p>\n
El problema que jo tinc amb els Glucksmann i els BHL de torn \u00e9sla sobreactuaci\u00f3, la m\u00e0scara sobre la m\u00e0scara. Quan admiraven Mao o quan defensaven la invasi\u00f3 de l’Iraq pecaven per exc\u00e9s, tot i haver canviat de bandera. A casa nostra, aix\u00f2 tamb\u00e9 ha passat: els m\u00e9s repatanis gibelins han esdevingut els g\u00fcelfs m\u00e9s abrandats. Hi ha qui sempre creu que t\u00e9 la ra\u00f3 i qui sempre exhibeix superioritat moral, ja sigui militant a l’LCR o fent d’assessor de Jos\u00e9 M. Aznar. El vedetisme de Glucksmann i de BHL no treu ni posa inter\u00e8s a les seves idees: a vegades, les seves reflexions hanfet diana; altres cops, les seves opinions s’han estavellat en l’oportunisme. Sovint, per\u00f2, ens han obligat a re\u00adpensar i han alimentat el foc de la contro\u00adv\u00e8rsia, que \u00e9s tamb\u00e9 un dels seus objectius.<\/p>\n
S’ha recordat que Glucksmann va ser assistent del gran Raymond Aron, el cr\u00edtic antip\u00e0tic del Maig del 68, antagonista de Sartre, el vell que va posar-se al costat dels joves de les barricades. Per\u00f2 Aron no necessitava el circ ni les impostures, no havia de sobreactuar per res. Des de les classes i els diaris, Aron va mantenir una lluita exemplar contra una intel\u00b7lectualitat que prometia amb cinisme l’home nou, primer en versi\u00f3 Stalin i despr\u00e9s en versi\u00f3 Pol Pot. Aron, el gran solitari de la guerra freda a Fran\u00e7a, encara avui es pot llegir amb profit, veu honesta que fou, igual que aquell Camus a qui no perdonaren un llibre com L’home revoltat<\/em>.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’intel\u00b7lectual medi\u00e0tic \u00e9s un invent franc\u00e8s que ha tingut molt d’\u00e8xit. Zola -sense voler-ho- va ser el primer d’aquesta esp\u00e8cie, quan vasortir en defensa valenta d’un home convertit en cap…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3756"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3756"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3756\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3756"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3756"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3756"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}