\t\t\t\tQue Ada Colau lideraria un projecte m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Ajuntament de Barcelona \u00e9s cosa que fa dies que se sabia i que es notava en l\u2019ambient. Els resultats d\u2019En Com\u00fa Podem als comicis del 20-D van certificar que l\u2019alcaldessa \u00e9s la pe\u00e7a sobre la qual una certa esquerra catalana vol reagrupar forces i cr\u00e9ixer. La dona que \u2013segons va dir\u2013 no volia fer pol\u00edtica ha descobert que t\u00e9 aquell intangible m\u00e9s valu\u00f3s per posar-se al capdavant d\u2019una promesa i fer-la cre\u00efble davant d\u2019un p\u00fablic. Abans, d\u2019aix\u00f2, en d\u00e8iem carisma. Ara, no ho s\u00e9. El partit de Colau naixer\u00e0 a partir de diversos materials, per\u00f2 \u2013de moment\u2013 els seus promotors no en volen dir partit, perqu\u00e8 sona a \u201cvella pol\u00edtica\u201d. En diuen \u201cespai\u201d, de la mateixa manera que Coscubiela denomina \u201cdifer\u00e8ncies internes\u201d la batalla agra entre el diputat podemita Fachin i els d\u2019IC, dins del grup parlamentari de Catalunya S\u00ed que es Pot.<\/p>\n
Si parlem seriosament, val m\u00e9s no confondre els espais socioelectorals (sempre complexos i plens de matisos) amb les formacions que intenten articular-los a cada moment. A Catalunya, des de l\u2019any 2012, i al conjunt d\u2019Espanya des de fa menys temps, el sistema de partits s\u2019est\u00e0 transformant a partir de mutacions socials molt accelerades. Els espais pol\u00edtics, en canvi, s\u00f3n el terreny on les diferents organitzacions operen amb m\u00e9s o menys fortuna, all\u00ed on s\u2019edifiquen i s\u2019enderroquen els projectes i on viuen i moren els lideratges. En teoria, l\u2019espai que Colau vol reconfigurar comen\u00e7a m\u00e9s enll\u00e0 del PSC, s\u2019assenta sobre l\u2019antic espai dels ecosocialistes i penetra en l\u2019univers CUP. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s el que sembla. En realitat, el partit de Colau aspira a arreplegar sota un mateix paraigua l\u2019antic vot del PSC, el d\u2019ICV i el de partits extraparlamentaris diversos, menjant terreny tamb\u00e9 a ERC all\u00ed on pugui i sense renunciar a captar molts electors de C\u2019s, sobretot metropolitans. Colau cerca \u2013leg\u00edtimament\u2013 la concreci\u00f3 de la casa gran de l\u2019esquerra catalana, operaci\u00f3 que em recorda all\u00f2 que fa uns anys se\u2019n va dir L\u2019Olivera, un intent d\u2019imitaci\u00f3 aproximada de la coalici\u00f3 italiana L\u2019Ulivo, que va fer parlar molt Pasqual Maragall i Rafael Rib\u00f3. Com que vivim temps d\u2019indignaci\u00f3 m\u00e9s que de postcomunisme, Colau mira menys al centre que els seus predecessors. Que no hi miri no vol dir \u2013esclar\u2013 que no vulgui pescar-hi.<\/p>\n
L\u2019artefacte del colauisme no es pot fer sense el concurs del partit de Pablo Igle\u00adsias, per\u00f2 \u2013aix\u00f2 ja es va veure a les elec\u00adcions del 27-S\u2013 ha de fugir de qualsevol cosa semblant al vell sucursalisme. Des del sobiranisme es pensa \u2013amb massa ingenu\u00eftat i voluntarisme\u2013 que el punt de fricci\u00f3 entre Iglesias i Colau ser\u00e0 l\u2019assumpte del refer\u00e8ndum sobre Catalunya. No menystinc aquest aspecte, per\u00f2 s\u00f3c del parer que la gran discrep\u00e0ncia entre l\u2019estrat\u00e8gia de l\u2019alcaldessa i la de Podem \u00e9s tota una altra: mentre els podemites no amaguen que volen substituir el PSOE i suavitzen el seu llenguatge per fer-ho avinent, l\u2019entorn sobre el que cavalca Colau fa veure que vol ser la nova versi\u00f3 de l\u2019esquerra de deb\u00f2 i exagera la fraseologia de moviment gauchista, tot i que (per sota) fa una opa descarada al socialisme catal\u00e0 (maniobra que inclou el fitxatge de molts dels seus experts i quadres). Resum: Iglesias i Colau volen arribar al mateix lloc, per\u00f2 trien camins i paraules diferents per fer-ho. N\u2019hi ha prou de comparar com i de quina manera parlen uns i altres de la idea de Rep\u00fablica. Podem ha aparcat aquest assumpte sense manies (perqu\u00e8 saben que anar contra Felip VI no els far\u00e0 \u00adguanyar) mentre els comuns alimenten la recuperaci\u00f3 i enaltiment de l\u2019imaginari repu\u00adblic\u00e0, amb un subratllat militant destinat a acontentar la parr\u00f2quia m\u00e9s \u00e0vida de gestos de rupturisme medi\u00e0tic. Aquesta pol\u00edtica de s\u00edmbols serveix \u2013sobretot\u2013 per tapar el pacte pragm\u00e0tic amb els constructors del model de ciutat que Colau tant havia criticat, una dimensi\u00f3 que \u00adencarna molt b\u00e9 Jordi Mart\u00ed, totpoder\u00f3s home fort de la maquin\u00e0ria consistorial i figura criada a l\u2019ombra de la moderaci\u00f3 maragallista. Si Collboni acaba dins del go\u00advern municipal, les coses seran encara m\u00e9s clares.<\/p>\n
L\u2019aposta de Colau \u00e9s ambiciosa: fer de l\u2019espai socialdem\u00f2crata i de l\u2019espai d\u2019esquerra alternativa una sola marca que \u00adtingui l\u2019oportunitat i la pres\u00e8ncia sufi\u00adcient per governar municipis i la Generalitat, i per contri\u00adbuir de manera determinant al govern d\u2019Espanya. En aquest context, la competici\u00f3 amb el sobiranisme en general i amb el sobiranisme d\u2019esquerres \u00e9s molt evident, per aix\u00f2 ERC i CUP han de comen\u00e7ar a preparar-se. Els republicans s\u00f3n els que m\u00e9s poden veure alterades les seves expectatives de creixement, sobretot si els independentistes no saben aprofitar el Govern per ampliar la base del seu projecte a partir d\u2019una gesti\u00f3 solvent, intel\u00b7ligent i ben explicada.<\/p>\n
Per al centre sobiranista \u2013que t\u00e9 com a eix CDC o l\u2019organitzaci\u00f3 que acabi sortint de la refundaci\u00f3 d\u2019aquest partit\u2013, l\u2019emerg\u00e8ncia de Colau \u00e9s una magn\u00edfica opor\u00adtunitat de fer la veritable batalla de les idees. Amb imaginaci\u00f3, amb cares noves i sense por.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Que Ada Colau lideraria un projecte m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Ajuntament de Barcelona \u00e9s cosa que fa dies que se sabia i que es notava en l\u2019ambient. Els resultats d\u2019En Com\u00fa…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3763"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3763"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3763\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3763"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3763"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3763"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}