\t\t\t\tEls fets han passat a l\u2019\u00c0frica i no n\u2019hem parlat gaire. 85 persones, pel cap baix, van ser assassinades, el passat cap de setmana, per terroristes de Boko Haram a la localitat de Dalori, al nord-est de Nig\u00e8ria. Les tropes de l\u2019ex\u00e8rcit fan\u00e0tic van calar foc a les cases d\u2019aquesta poblaci\u00f3, moltes d\u2019elles amb persones a dins. Els primers testimonis oculars arribats al lloc despr\u00e9s de la massacre han parlat de dotzenes de cossos cremats, tamb\u00e9 de criatures. A m\u00e9s de llan\u00e7ar c\u00f2ctels molotov contra els habitatges, els atacants van tirotejar tothom que volia escapar, dones, nens, ancians. Dos camps de refugiats prop d\u2019aquest poble tamb\u00e9 van ser objectiu dels gihadistes. Xavier Aldekoa, periodista d\u2019aquesta casa expert en la realitat africana, va piular que havia rebut fotos de v\u00edctimes infantils d\u2019aquest atac per\u00f2 que no les difondria. En con\u00e8ixer la not\u00edcia, en fer atenci\u00f3 en els detalls de l’esdeveniment, vaig pensar en Oradour-sur-Glane, una vila de la regi\u00f3 del Llemos\u00ed, al departament de l\u2019Alta Viena, a Fran\u00e7a.<\/p>\n
El 10 de juny de 1944, quan feia sis dies que havia comen\u00e7at el desembarcament aliat de Normandia, 642 persones van ser assassinades a Oradour-sur-Glane per membres de la tercera companyia del regiment de les Waffen-SS \u201cDer F\u00fchrer\u201d, integrat dins de la divisi\u00f3 Panzer anomenada \u201cDas Reich\u201d. Parlo de la massacre m\u00e9s gran de civils en territori franc\u00e8s durant la Segona Guerra Mundial. Les dones i els nens van ser tancats a l\u2019esgl\u00e9sia i, tot seguit, els soldats \u2013entre els quals hi havia diversos alsacians- van calar foc a l\u2019edifici. Els homes del poble van ser metrallats. Tots els immobles van ser cremats de manera sistem\u00e0tica per les tropes nazis abans de marxar. De la trag\u00e8dia nom\u00e9s van poder escapar-se cinc homes i una dona. L\u2019ordre de castigar els habitants d\u2019Oradour per suposada col\u00b7laboraci\u00f3 amb la resist\u00e8ncia la va donar el general Lammerding, responsable tamb\u00e9 d\u2019ordenar l\u2019execuci\u00f3 de 99 civils a la ciutat de Tula el dia abans. Acabada la guerra, el 1946, l\u2019Estat franc\u00e8s va decidir conservar la vila destru\u00efda com a s\u00edmbol i lloc de mem\u00f2ria, i l\u2019any 1953 es va inaugurar la nova localitat al costat de la vella.<\/p>\n
El general Lammerding va morir l\u2019any 1971 a Alemanya com a respectat home de negocis i no va demanar mai perd\u00f3. El comandant Dickmann, el cap d\u2019operacions a Oradour, era un home brutal i sanguinari, segons els supervivents, i va morir al front de Normandia. El tinent Barth, un dels oficials responsables d\u2019aquest crim de guerra, no va ser processat fins el 1983 i va ser condemnat a cadena perp\u00e8tua, per\u00f2 va quedar en llibertat el 1997 per motius de salut i encara va viure deu anys m\u00e9s. En els judicis de Bordeus del 1953, van ser condemnats a mort dos SS implicats en la massacre \u2013un alemany i un alsaci\u00e0- per\u00f2 la pena va ser commutada per cadena perp\u00e8tua i, finalment, l\u2019any 1959 van ser posats en llibertat. La resta de condemnats a pres\u00f3 o treballs for\u00e7ats en aquell proc\u00e9s va ser amnistiat o va gaudir d\u2019una reducci\u00f3 molt r\u00e0pida de pena i va ser excarcerat aviat. De Gaulle pretenia que la vila massacrada serv\u00eds per fer pedagogia a les noves generacions per\u00f2 els tribunals de la Rep\u00fablica donaven un missatge molt diferent \u2013desconcertant- als familiars de les v\u00edctimes i al conjunt de la societat.<\/p>\n
Avui \u00e9s Dalori, ahir va ser Oradour. Comparem perqu\u00e8 sense comparaci\u00f3 no hi ha llum, ni coneixement, ni consci\u00e8ncia, encara que \u2013com \u00e9s sabut- cap horror no \u00e9s comparable, ni cap experi\u00e8ncia de dolor extrem mereix ser mesurada a partir d\u2019anteriors episodis. Per respecte a totes les v\u00edctimes i per respecte a la veritat intransferible de cada p\u00e0gina concreta on apareix el mal radical. Comparem la indifer\u00e8ncia d\u2019avui amb les indifer\u00e8ncies del passat davant el crim a gran escala, i apareix el llenguatge com a c\u00f2mplice de la desfiguraci\u00f3 inadvertida. Alain Lercher, autor del llibre Les fant\u00f4mes d\u2019Oradour<\/em>, recull com es referia al lloc una guia de viatge d\u2019un important club automobil\u00edstic alemany, editada l\u2019any 1993: \u201cA una vintena de quil\u00f2metres al nord-oest de Llemotges, les ru\u00efnes d\u2019Oradour-sur-Glane recorden els horrors de la segona guerra mundial. Diversos centenars de persones hi van morir en circumst\u00e0ncies indeterminades.\u201d Despr\u00e9s que un diari alemany denunci\u00e9s aquesta explicaci\u00f3 enganyosa, el club va admetre haver com\u00e9s \u201cun greu error hist\u00f2ric\u201d i va prometre rectificar el text en les properes edicions. Costa poc convertir el paisatge d\u2019un crim de guerra en un diorama de circumst\u00e0ncies indeterminades, en una postal sense sentit, en un decorat sense causes. Costa tan poc com col\u00b7locar un adjectiu en un par\u00e0graf d\u2019una p\u00e0gina qualsevol d\u2019una inofensiva guia de carreteres.<\/p>\n Qui pagar\u00e0 per les v\u00edctimes de Dalori? Qui va pagar per les v\u00edctimes d\u2019Oradour? La mem\u00f2ria no va unida a la just\u00edcia, sovint s\u00f3n universos paral\u00b7lels, prou que ho sabem. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil fer turisme entre les ombres trencades d\u2019Oradour que derrotar els gihadistes que imiten els crims de les Waffen-SS en aquest mateix moment. No hem apr\u00e8s gaireb\u00e9 res.<\/p>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els fets han passat a l\u2019\u00c0frica i no n\u2019hem parlat gaire. 85 persones, pel cap baix, van ser assassinades, el passat cap de setmana, per terroristes de Boko Haram a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3769"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3769"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3769\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3769"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3769"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3769"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}