\t\t\t\tPateixo per la sort del gran Toni Batllori, ninotaire de La Vanguardia. Des de dilluns, temo que ordenin empresonar-lo per apologia del magnicidi o d\u2019alguna cosa per l\u2019estil. Fa quatre dies, el col\u00b7lega que fa la tira que obre la secci\u00f3 de Pol\u00edtica d\u2019aquest diari va dibuixar Rajoy dins d\u2019una caixa de morts. Qui ens diu que no hi haur\u00e0 algun jutge de l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional que interpretar\u00e0 de manera literal la ficci\u00f3 caricaturesca que ha creat Batllori per fer-nos pensar, somriure i entendre el moment pol\u00edtic? Els professionals de l\u2019opini\u00f3 dibuixada tenen llic\u00e8ncia per fer aquestes coses, si m\u00e9s no en les societats democr\u00e0tiques. Sense aquesta mena de llic\u00e8ncies, una democr\u00e0cia deixa de ser-ho. Si el dibuix de Batllori caigu\u00e9s a les mans del jutge que ha ordenat empresonar dos titellaires a Madrid, el nostre estimat company potser hauria de cercar advocat immediatament. Us recordo que dos titellaires \u00ad\u2013excarcerats ahir despr\u00e9s de cinc dies de pres\u00f3\u2013 s\u00f3n tractats avui com a terroristes a Espanya; no \u00e9s una not\u00edcia de l\u2019Ar\u00e0bia Saudita, la Xina, l\u2019Iran, Vene\u00e7uela, R\u00fassia, Turquia o Egipte. Costa de creure, per\u00f2 aix\u00f2 est\u00e0 passant aqu\u00ed.<\/p>\n
Alg\u00fa de l\u2019equip de l\u2019alcaldessa Manuela Carmena va cometre l\u2019error de programar un espectacle de titelles pensat per a p\u00fablic adult en una sessi\u00f3 destinada a les\u00a0criatures, dins dels actes del carnaval. L\u2019assumpte \u00e9s desafortunat i les autoritats municipals de Madrid ja han demanat perd\u00f3 per la relliscada, mentre el cas s\u2019ha inflat des de l\u2019oposici\u00f3 i els entorns conservadors. El que hauria de ser un afer merament local s\u2019ha convertit en not\u00edcia d\u2019abast general perqu\u00e8 un jutge veu en aquests titelles un possible delicte d\u2019apologia del terrorisme. Sembla que l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una pancarta amb el missatge \u201cgora Alka-ETA\u201d dins de la hist\u00f2ria representada ha destapat la capsa dels trons. Com si no fos evident que aquest detall \u00e9s una par\u00f2dia que forma part d\u2019un regis- tre sat\u00edric i caricaturesc propi d\u2019aquesta mena de funcions. Tamb\u00e9 s\u2019ha remarcat que l\u2019obra en q\u00fcesti\u00f3 contenia escenes violentes que podien ferir la sensibilitat, un assumpte opinable per\u00f2 al marge de tota conside\u00adraci\u00f3 penal, llevat que, a partir d\u2019ara, els\u00a0poders p\u00fablics vulguin perseguir tamb\u00e9 la majoria d\u2019 obres de Shakespeare, les pel\u00b7l\u00edcules de Rambo o un cl\u00e0ssic com Bambi<\/em>.<\/p>\n Desconec si l\u2019obra La bruja y don Crist\u00f3bal<\/em> \u00e9s un exemple magn\u00edfic del teatre de titelles contemporani o si \u00e9s un espectacle dolent, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s irrellevant en relaci\u00f3 amb el que aqu\u00ed abordem. Perqu\u00e8 l\u2019assumpte que ens ocupa \u00e9s la llibertat dels creadors \u2013els excel\u00b7lents i tamb\u00e9 els me\u00addiocres\u2013 per fer i difondre all\u00f2 que vulguin sense t\u00e9mer repres\u00e0lies. En una societat oberta, les restriccions als drets fonamentals d\u2019opini\u00f3, expressi\u00f3, consci\u00e8ncia i creaci\u00f3 haurien de ser comptad\u00edssimes i excepcionals. El contrari seria el retorn a la censura, una pr\u00e0ctica que va imperar durant els anys del franquisme i va maleducar diverses generacions, com recorden els nostres pares.<\/p>\n No se m\u2019escapa que la dreta madrilenya no t\u00e9 manies a l\u2019hora de presentar el govern de Carmena com un grup perill\u00f3s, ni tampoc es pot desvincular aquest episodi dels forts recels que desperta en molts cercles de poder l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un actor nou com Podem. A Catalunya, sabem prou b\u00e9 fins a quin punt hi ha una estrat\u00e8gia planificada per demonitzar certes opinions i moviments, el que ara pateix la gent d\u2019Iglesias no \u00e9s pas nou. Nazis, etarres o gihadistes s\u00f3n ep\u00edtets que s\u2019apliquen als sobiranistes catalans fins a l\u2019avorriment, des de diversos mitjans i tribunes institucionals.<\/p>\n El que interessa qualsevol dem\u00f2crata de deb\u00f2 \u00e9s preservar la llibertat d\u2019expressi\u00f3, de pensament i de creaci\u00f3 tamb\u00e9 quan l\u2019exerceixen els que pensen de manera diferent. El veritable esperit liberal \u2013en sentit primigeni\u2013 es posa a prova quan cal\u00a0defensar les regles de joc en benefici d\u2019aquells que tenen idees, valors i interessos que no s\u00f3n els nostres. \u00c9s cert que aquest exercici no \u00e9s f\u00e0cil ni senzill, perqu\u00e8 entre nosaltres tamb\u00e9 circulen els que difonen discursos d\u2019odi i missatges clarament destructius, sovint contraris al sistema de llibertats i de drets que ens hem donat. Per\u00f2 ning\u00fa va dir que viure en democr\u00e0cia fos descansat. Per aix\u00f2 cal filar molt prim i per aix\u00f2 cal esperar que els jutges siguin prudents, coherents i proporcionals quan aborden aquestes realitats delicades. Han de fer-ho aix\u00ed per evitar arbitrarietats, abusos de poder i rid\u00edculs impropis d\u2019un pa\u00eds de la Uni\u00f3 Europea. Batllori fent el dibuix del cad\u00e0ver de Rajoy no t\u00e9 res a veure amb un assass\u00ed. I un titellaire mostrant una pancarta amb un lema par\u00f2dic, res a veure amb un membre d\u2019ETA o d\u2019Al-Qaida.<\/p>\n Podem donar poca o molta import\u00e0ncia a l\u2019empresonament dels dos artistes de la companyia T\u00edteres desde Abajo. Si ens ho mirem com una an\u00e8cdota, estem posant en perill la nostra manera de viure. Faig servir la mateixa expressi\u00f3 que vam repetir quan ens vam solidaritzar amb els periodistes i ninotaires de Charlie Hebdo<\/em>, v\u00edctimes dels fan\u00e0tics. Eixamplar la llibertat, no reduir-la, vet aqu\u00ed el que ens exigeix el nostre segle.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pateixo per la sort del gran Toni Batllori, ninotaire de La Vanguardia. Des de dilluns, temo que ordenin empresonar-lo per apologia del magnicidi o d\u2019alguna cosa per l\u2019estil. Fa quatre…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3778"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3778"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3778\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3778"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3778"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3778"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}