{"id":3787,"date":"2016-02-15T00:00:09","date_gmt":"2016-02-14T23:00:09","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3787"},"modified":"2016-02-15T00:00:09","modified_gmt":"2016-02-14T23:00:09","slug":"la-dama-del-sobiranisme-cultural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2016\/02\/15\/la-dama-del-sobiranisme-cultural\/","title":{"rendered":"La dama del sobiranisme cultural"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tMuriel Casals i Couturier, malgrat portar moltes d\u00e8cades de comprom\u00eds pol\u00edtic i activisme cultural, no va ser una figura coneguda per al gran p\u00fablic fins que va arribar a la presid\u00e8ncia d&#8217;\u00d2mnium Cultural l&#8217;any 2010, despr\u00e9s de l&#8217;etapa liderada per Jordi Porta, i sobretot a partir del 2012, quan pren for\u00e7a el proc\u00e9s sobiranista. El catalanisme i les idees progressistes formaben part del seu ambient familiar. Filla d&#8217;un advocat que havia lluitat al b\u00e0ndol republic\u00e0 i va emprendre el cam\u00ed de l&#8217;exili i d&#8217;una mestra francesa, Muriel Casals va n\u00e9ixer a la ciutat d&#8217;Aviny\u00f3 l&#8217;any 1945. Ben aviat, tots van tornar a Catalunya i es van establir a Sabadell, la ciutat del pare.<\/p>\n<p>Estudiant brillant d&#8217;Econ\u00f2miques a la Universitat de Barcelona, Casals va decidir dedicar-se al m\u00f3n acad\u00e8mic i va ser, des de ben jove, professora del departament d&#8217;Economia i Hist\u00f2ria Econ\u00f2mica de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. El 1981 va llegir la seva tesi doctoral sobre <em>La ind\u00fastria t\u00e8xtil llanera i la guerra del 1914-18<\/em>, una recerca realitzada sota el mestratge de Jordi Nadal. Abans ja trobem les seves aportacions en algunes obres especialitzades, com el volum col.lectiu <em>Economia critica: una perspectiva catalana<\/em>, que Edicions 62 va publicar l&#8217;any 1973 com una mostra del pensament econ\u00f2mic de la nova generaci\u00f3 que connectava amb els grans corrents i debats mundials.<\/p>\n<p>\u00c9s en aquest ambient universitari on Casals tamb\u00e9 concreta el seu comprom\u00eds pol\u00edtic i comen\u00e7a a militar al PSUC, l&#8217;organitzaci\u00f3 principal de l&#8217;oposici\u00f3 clandestina al franquisme i un partit clau en la transici\u00f3. A l&#8217;igual que d&#8217;altres professionals i acad\u00e8mics vinculats a les sigles hist\u00f2riques dels comunistes catalans, la jove professora formava part del cercle de confian\u00e7a d&#8217;Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, secretari general del PSUC durant quasi una d\u00e8cada. Casals -que va continuar vinculada a aquest espai ideol\u00f2gic quan va refundar-se com a Iniciativa per Catalunya- va ser membre del primer Consell d&#8217;Administraci\u00f3 de la Corporaci\u00f3 Catalana de R\u00e0dio i Televisi\u00f3 a proposta d&#8217;aquesta formaci\u00f3, una tasca de la qual se sentia especialment satisfeta pel fet d&#8217;haver pogut col.laborar en la posada en marxa de TV3 i Catalunya R\u00e0dio. Amb el pas del temps, es va anar distanciant d&#8217;ICV i, finalment, va deslligar-se de qualsevol opci\u00f3 de partit. Segons un dels seus amics, Casals va ser una de les primeres persones provinents del vell PSUC que es va declarar obertament independentista.<\/p>\n<p>Ciutadana integrada en diverses entitats culturals i c\u00edviques, Muriel Casals va ser membre de la junta de l&#8217;Ateneu Barcelon\u00e8s i vicepresidenta de la Fundaci\u00f3 Bofill, on va coincidir amb l&#8217;actual president de l&#8217;ANC, Jordi S\u00e1nchez, que llavors era el director d&#8217;aquesta important instituci\u00f3 d&#8217;an\u00e0lisi social. Membre de la junta nacional d&#8217;\u00d2mnium Cultural des del 2008, la seva arribada a la presid\u00e8ncia de la hist\u00f2rica entitat va produir-se dos anys despr\u00e9s. Si Jordi Porta va representar la modernitzaci\u00f3, la professionalitzaci\u00f3 i l&#8217;obertura d&#8217;\u00d2mnium a nous sectors joves i din\u00e0mics, l&#8217;etapa de Casals ha estat la de la implicaci\u00f3 de l&#8217;entitat en el sobiranisme, al costat de l&#8217;ANC i l&#8217;Associaci\u00f3 de Municipis per la Independ\u00e8ncia. El tarann\u00e0 dialogant i tranquil de Casals va ser de gran ajut per forjar consensos i accions unit\u00e0ries. La seva imatge de dona enraonada que sempre trobava el to adequat es va fer habitual en concentracions i manifestacions sobiranistes, sovint fent t\u00e0ndem amb Carme Forcadell, presidenta de l&#8217;ANC.<\/p>\n<p>Qui firma aquestes l\u00ednies va tenir l&#8217;honor de formar part de la junta d&#8217;\u00d2mnium presidida per Muriel Casals. Com a m\u00e0xima responsable de l&#8217;organitzaci\u00f3 m\u00e9s potent, nombrosa i arrelada del catalanisme cultural, sempre va escoltar tothom i sempre va mostrar-se preocupada per arribar als ciutadans que no participen del projecte de la independ\u00e8ncia. La seva eleg\u00e0ncia natural combinava la intel.lig\u00e8ncia amb la fermesa de les conviccions i la flexibilitat a l&#8217;hora de trobar solucions. Arran de la creaci\u00f3 de Junts pel S\u00ed, Casals va saltar a l&#8217;arena pol\u00edtica com a independent i va ser escollida diputada al Parlament el 27-S. La seva presencia a les llistes va ser molt ben rebuda. La dama del sobiranisme cultural connectava amb molta gent.<\/p>\n<p>Muriel Casals va estar casada amb el tamb\u00e9 economista i company d\u2019estudis i de generaci\u00f3 Emili Gasch \u2013fill del fam\u00f3s cr\u00edtic d\u2019art Sebati\u00e0 Gasch-, amb qui va tenir una filla, la Laia.\u00a0Fa un mes vaig tenir l&#8217;enorme privilegi de dinar a casa seva, amb un petit grup d&#8217;amics. La Muriel era conscient del repte enorme que tenen els diputats sobiranistes i era feli\u00e7 de treballar per fer possible un nou pa\u00eds, m\u00e9s just i lliure. Els seus ulls bonics transmetien esperan\u00e7a, passi\u00f3 i sentit com\u00fa. La trobarem molt a faltar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Muriel Casals i Couturier, malgrat portar moltes d\u00e8cades de comprom\u00eds pol\u00edtic i activisme cultural, no va ser una figura coneguda per al gran p\u00fablic fins que va arribar a la&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3787"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3787"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3787\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3787"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3787"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3787"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}