\t\t\t\tMuriel Casals i Couturier, malgrat portar moltes d\u00e8cades de comprom\u00eds pol\u00edtic i activisme cultural, no va ser una figura coneguda per al gran p\u00fablic fins que va arribar a la presid\u00e8ncia d’\u00d2mnium Cultural l’any 2010, despr\u00e9s de l’etapa liderada per Jordi Porta, i sobretot a partir del 2012, quan pren for\u00e7a el proc\u00e9s sobiranista. El catalanisme i les idees progressistes formaben part del seu ambient familiar. Filla d’un advocat que havia lluitat al b\u00e0ndol republic\u00e0 i va emprendre el cam\u00ed de l’exili i d’una mestra francesa, Muriel Casals va n\u00e9ixer a la ciutat d’Aviny\u00f3 l’any 1945. Ben aviat, tots van tornar a Catalunya i es van establir a Sabadell, la ciutat del pare.<\/p>\n
Estudiant brillant d’Econ\u00f2miques a la Universitat de Barcelona, Casals va decidir dedicar-se al m\u00f3n acad\u00e8mic i va ser, des de ben jove, professora del departament d’Economia i Hist\u00f2ria Econ\u00f2mica de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. El 1981 va llegir la seva tesi doctoral sobre La ind\u00fastria t\u00e8xtil llanera i la guerra del 1914-18<\/em>, una recerca realitzada sota el mestratge de Jordi Nadal. Abans ja trobem les seves aportacions en algunes obres especialitzades, com el volum col.lectiu Economia critica: una perspectiva catalana<\/em>, que Edicions 62 va publicar l’any 1973 com una mostra del pensament econ\u00f2mic de la nova generaci\u00f3 que connectava amb els grans corrents i debats mundials.<\/p>\n \u00c9s en aquest ambient universitari on Casals tamb\u00e9 concreta el seu comprom\u00eds pol\u00edtic i comen\u00e7a a militar al PSUC, l’organitzaci\u00f3 principal de l’oposici\u00f3 clandestina al franquisme i un partit clau en la transici\u00f3. A l’igual que d’altres professionals i acad\u00e8mics vinculats a les sigles hist\u00f2riques dels comunistes catalans, la jove professora formava part del cercle de confian\u00e7a d’Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, secretari general del PSUC durant quasi una d\u00e8cada. Casals -que va continuar vinculada a aquest espai ideol\u00f2gic quan va refundar-se com a Iniciativa per Catalunya- va ser membre del primer Consell d’Administraci\u00f3 de la Corporaci\u00f3 Catalana de R\u00e0dio i Televisi\u00f3 a proposta d’aquesta formaci\u00f3, una tasca de la qual se sentia especialment satisfeta pel fet d’haver pogut col.laborar en la posada en marxa de TV3 i Catalunya R\u00e0dio. Amb el pas del temps, es va anar distanciant d’ICV i, finalment, va deslligar-se de qualsevol opci\u00f3 de partit. Segons un dels seus amics, Casals va ser una de les primeres persones provinents del vell PSUC que es va declarar obertament independentista.<\/p>\n Ciutadana integrada en diverses entitats culturals i c\u00edviques, Muriel Casals va ser membre de la junta de l’Ateneu Barcelon\u00e8s i vicepresidenta de la Fundaci\u00f3 Bofill, on va coincidir amb l’actual president de l’ANC, Jordi S\u00e1nchez, que llavors era el director d’aquesta important instituci\u00f3 d’an\u00e0lisi social. Membre de la junta nacional d’\u00d2mnium Cultural des del 2008, la seva arribada a la presid\u00e8ncia de la hist\u00f2rica entitat va produir-se dos anys despr\u00e9s. Si Jordi Porta va representar la modernitzaci\u00f3, la professionalitzaci\u00f3 i l’obertura d’\u00d2mnium a nous sectors joves i din\u00e0mics, l’etapa de Casals ha estat la de la implicaci\u00f3 de l’entitat en el sobiranisme, al costat de l’ANC i l’Associaci\u00f3 de Municipis per la Independ\u00e8ncia. El tarann\u00e0 dialogant i tranquil de Casals va ser de gran ajut per forjar consensos i accions unit\u00e0ries. La seva imatge de dona enraonada que sempre trobava el to adequat es va fer habitual en concentracions i manifestacions sobiranistes, sovint fent t\u00e0ndem amb Carme Forcadell, presidenta de l’ANC.<\/p>\n Qui firma aquestes l\u00ednies va tenir l’honor de formar part de la junta d’\u00d2mnium presidida per Muriel Casals. Com a m\u00e0xima responsable de l’organitzaci\u00f3 m\u00e9s potent, nombrosa i arrelada del catalanisme cultural, sempre va escoltar tothom i sempre va mostrar-se preocupada per arribar als ciutadans que no participen del projecte de la independ\u00e8ncia. La seva eleg\u00e0ncia natural combinava la intel.lig\u00e8ncia amb la fermesa de les conviccions i la flexibilitat a l’hora de trobar solucions. Arran de la creaci\u00f3 de Junts pel S\u00ed, Casals va saltar a l’arena pol\u00edtica com a independent i va ser escollida diputada al Parlament el 27-S. La seva presencia a les llistes va ser molt ben rebuda. La dama del sobiranisme cultural connectava amb molta gent.<\/p>\n Muriel Casals va estar casada amb el tamb\u00e9 economista i company d\u2019estudis i de generaci\u00f3 Emili Gasch \u2013fill del fam\u00f3s cr\u00edtic d\u2019art Sebati\u00e0 Gasch-, amb qui va tenir una filla, la Laia.\u00a0Fa un mes vaig tenir l’enorme privilegi de dinar a casa seva, amb un petit grup d’amics. La Muriel era conscient del repte enorme que tenen els diputats sobiranistes i era feli\u00e7 de treballar per fer possible un nou pa\u00eds, m\u00e9s just i lliure. Els seus ulls bonics transmetien esperan\u00e7a, passi\u00f3 i sentit com\u00fa. La trobarem molt a faltar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Muriel Casals i Couturier, malgrat portar moltes d\u00e8cades de comprom\u00eds pol\u00edtic i activisme cultural, no va ser una figura coneguda per al gran p\u00fablic fins que va arribar a la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3787"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3787"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3787\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3787"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3787"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3787"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}