\t\t\t\tBarack Obama ha ficat cullerada a les prim\u00e0ries dels \u00adrepublicans per dir que Donald Trump \u2013el peculiar aspirant de la dreta m\u00e9s demag\u00f2gica i populista\u2013 no ser\u00e0 president. Per \u00addefensar la seva tesi, l\u2019actual inquil\u00ed de la Casa Blanca ha expressat que t\u00e9 \u201cmolta confian\u00e7a en el poble americ\u00e0\u201d i ha reblat el clau amb una reflexi\u00f3 que sembla la descoberta de la sopa d\u2019all per\u00f2 no ho \u00e9s: \u201cSer president \u00e9s un treball seri\u00f3s; aix\u00f2 no \u00e9s \u00adpresentar un talk-show o un reality show\u201d. L\u2019advertiment del mandatari de la primera pot\u00e8ncia pot fer profit a d\u2019altres, per exemple a alguns que intenten \u2013ho pretenen de deb\u00f2?\u2013 formar un nou govern a Espanya, una funci\u00f3 de teatre que cada dia fa\u00a0homenatges involuntaris a Valle-\u00adIncl\u00e1n, Mu\u00f1oz Seca, Miguel Mihura, Alfonso Paso, Fernando Arrabal i La Cubana.<\/p>\n
Obama \u00e9s injust amb els col\u00b7legues dels mitjans audiovisuals, tota feina t\u00e9 la seva dificultat, esclar. Per\u00f2 entenem que la seva frase no vol menystenir els periodistes sin\u00f3 posar-nos en gu\u00e0rdia davant de personatges que confonen estar en un plat\u00f3 de televisi\u00f3 amb prendre decisions sobre l\u2019inter\u00e8s general. A Espanya, Iglesias i Rivera s\u00f3n criatures televisives i aix\u00f2 determina molt tota la seva manera de fer, fins a l\u00edmits caricaturescos. Els cops d\u2019efecte del l\u00edder de Podem\u00a0durant aquestes negociacions estan pensats al mil\u00b7l\u00edmetre com si fossin escenes d\u2019una teles\u00e8rie d\u2019acci\u00f3 de l\u2019estil 24, on l\u2019agent Jack Bauer t\u00e9 \u00adtothom en contra per\u00f2 sempre se\u2019n surt perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s espavilat. Les aparicions del l\u00edder de C\u2019s s\u00f3n tan prefabricades que l\u2019espectador pot apreciar els recosits del guionista i la marca de l\u2019exc\u00e9s d\u2019assaig. En el cas d\u2019Iglesias, parlem d\u2019un candidat que tenia, fins i tot, un programa propi\u00a0de televisi\u00f3.<\/p>\n
Ser president no \u00e9s presentar un reality show, Obama t\u00e9 ra\u00f3. Fa molts anys, quan encara no havia caigut en desgr\u00e0cia, Jordi Pujol va venir a dir el mateix, en la presentaci\u00f3 d\u2019un volum de les seves Mem\u00f2ries: \u201cLa pol\u00edtica no \u00e9s una tert\u00falia\u201d. Qui parla a les tert\u00falies de r\u00e0dio i de televisi\u00f3 viu en un m\u00f3n de conceptes i paraules, relativament confortable al costat del m\u00f3n tossut dels fets. Passar d\u2019una dimensi\u00f3 a l\u2019altra obliga a submergir-se en l\u2019aigua gelada de la responsabilitat: el pol\u00edtic assumeix una responsabilitat que ning\u00fa m\u00e9s adquireix en la forma que ell ho fa. Hi pensava, en tot aix\u00f2, quan l\u2019amic Toni Com\u00edn va ser nomenat conseller de Salut del nou Govern. Quan ell i jo coincid\u00edem a RAC1, moderats pel Jordi Bast\u00e9, Com\u00edn podia dir coses que ara ha de callar, vet aqu\u00ed la gran difer\u00e8ncia.<\/p>\n
Vist l\u2019espectacle de Madrid, tinc la impressi\u00f3 que Iglesias i Rivera voldrien viure sempre en el m\u00f3n el\u00e0stic i c\u00f2mode de les tert\u00falies i les entre\u00advistes a mida, com a promeses eternes d\u2019un canvi que \u00e9s meravell\u00f3s perqu\u00e8 mai no acaba de concretar-se.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Barack Obama ha ficat cullerada a les prim\u00e0ries dels \u00adrepublicans per dir que Donald Trump \u2013el peculiar aspirant de la dreta m\u00e9s demag\u00f2gica i populista\u2013 no ser\u00e0 president. Per \u00addefensar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3792"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3792"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3792\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3792"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3792"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3792"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}