\t\t\t\tL\u2019alcaldessa Colau no ha pogut evitar la vaga dels treballadors del metro, en coincid\u00e8ncia amb el Mobile World Congress. Es tracta d\u2019una protesta que, per damunt de tot, castiga una gran majoria que dep\u00e8n del transport p\u00fablic per anar a treballar i estudiar, les classes populars, per dir-ho amb el l\u00e8xic dels comuns que governen la ciutat. Colau ha xocat amb les bases organitzades de l\u2019univers que m\u00e9s la va aplaudir quan va arribar al poder. Els sindicats de TMB han tractat Colau com abans havien tractat Trias, Hereu o Clos. Els interessos corporatius apareixen descarnadament contra l\u2019inter\u00e8s general i contra un govern que va sorgir gr\u00e0cies \u2013entre d\u2019altres causes- a una onada de rebuig als partits tradicionals, un corrent que tenia un lema demolidor: \u201cno ens representen\u201d. Avui, Colau t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de representar la ciutadania de la capital catalana, la que la va votar i la que no.<\/p>\n
Abans, l\u2019hero\u00efna vivia en la l\u00f2gica clara d\u2019un conflicte que enfrontava els grans bancs i les persones en perill de perdre l\u2019habitatge. Una realitat extrema i dura, amb una narrativa senzilla on els febles eren ben identificats. En un llibre que l\u2019alcaldessa va publicar quan encara era la m\u00e0xima dirigent de la Plataforma d\u2019Afectats per la Hipoteca (PAH), hi deia coses com \u201cnosaltres, la gent, els ciutadans que anem a peu, les persones corrents…\u201d i el missatge connectava amb la sensibilitat d\u2019una \u00e8poca malferida per l\u2019ab\u00fas, l\u2019arbitrarietat i la mentida. El m\u00e8rit d\u2019aquella Colau va ser donar veu a uns febles que encarnaven els m\u00e9s perjudicats d\u2019una crisi econ\u00f2mica que era tamb\u00e9 una crisi de confian\u00e7a en la democr\u00e0cia.<\/p>\n
Avui, l\u2019hero\u00efna t\u00e9 la responsabilitat de dirigir la gran ciutat, un espai on xoquen tota mena d\u2019interessos i de grups que se senten legitimats per exigir. \u00c9s un viatge des de la protesta a la reforma. La narrativa del governant, a difer\u00e8ncia de la narrativa de l\u2019activista, \u00e9s m\u00e9s grisa i m\u00e9s complexa, m\u00e9s plena de matisos. Un govern ha d\u2019equilibrar i sintetitzar, ha de ser impopular per a uns o altres. Qui s\u00f3n els m\u00e9s febles? Vet aqu\u00ed la pregunta clau de tot conflicte. S\u00f3n m\u00e9s febles els treballadors de TMB o els milers d\u2019usuaris del metro? La gent -aquella gent en nom de la qual parlava la Colau activista- sovint \u00e9s molt lluny dels interessos privats i gremials de certs col\u00b7lectius, acostumats a espr\u00e9mer la posici\u00f3 dominant en un sector concret de pes estrat\u00e8gic.<\/p>\n
L\u2019alcaldessa afirma que la vaga del metro \u201cno \u00e9s proporcional\u201d. S\u2019ha fet un gran esfor\u00e7, ha afegit. Colau descobreix que la gent t\u00e9 moltes cares i que el govern de la ciutat ha de protegir-se davant dels seus suposats \u201camics\u201d. La faula \u00e9s antiga. Quan el metro no funcioni, el perjudicat principal del dia no ser\u00e0 el congressista arribat de Hong Kong sin\u00f3 aquell ve\u00ed nostre que t\u00e9 un contracte i un sou molt pitjors que els de qualsevol empleat de TMB.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019alcaldessa Colau no ha pogut evitar la vaga dels treballadors del metro, en coincid\u00e8ncia amb el Mobile World Congress. Es tracta d\u2019una protesta que, per damunt de tot, castiga una…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3796"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3796"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3796\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3796"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3796"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3796"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}