\t\t\t\tDiverses entitats empresarials de les Espanyes \u2013entre les quals hi ha el Cercle d\u2019Economia- han escrit i dif\u00f3s una declaraci\u00f3 \u201cper un govern estable\u201d que, en el seu primer par\u00e0graf, demanda \u201crecuperar l\u2019esperit de consens que va presidir la Transici\u00f3 fa quaranta anys\u201d. Aquests prohoms escriuen Transici\u00f3 amb maj\u00fascula, com qui abans escrivia Pur\u00edssima Concepci\u00f3, per subratllar que de transici\u00f3 nom\u00e9s n’hi ha una i les altres \u2013siguin segones o terceres- s\u00f3n nom\u00e9s imitacions. Els pr\u00f2cers de la cosa empresarial han donat a con\u00e8ixer les seves cavil\u00b7lacions el mateix dia \u2013dimarts- que es complien trenta-cinc anys de l\u2019intent de cop d\u2019Estat del 23-F. Hi ha casualitats que les munta el diable i les desmunta l’oblit. Els bons patricis volen influir en la dansa invisible de S\u00e1nchez i Rivera, per\u00f2 trien malament la data: al costat de l\u2019esperit del consens lloat apareix el fantasma de la involuci\u00f3 arrossegant tricorni i metralleta.<\/p>\n
Preguntant arribareu a Roma, deia l\u2019\u00e0via. Va ser de deb\u00f2 el consens el que va presidir la transici\u00f3? O va ser l\u2019esperit de la superviv\u00e8ncia m\u00e9s prim\u00e0ria? O l\u2019esperit de l\u2019anest\u00e8sia? O l\u2019esperit sant de la societat de consum de masses que lligava malament amb el Movimiento? Una cosa \u00e9s que algun pol\u00edtic d\u2019avui aspiri a imitar l\u2019ef\u00edgie d\u2019Adolfo Su\u00e1rez i una altra \u2013molt diferent- \u00e9s que comprem els fascicles de Cu\u00e9ntame<\/em> sense llegir els peus de foto i sense dret a repreguntar. El consens va ser paraula fetitxe i all\u00e0 va quedar, com els objectes perduts dels que pugen a l\u2019Everest. Es diria que, per als d\u2019UCD, el consens va ser una manera amable de designar el c\u00famul de desconfiances, fintes i aproximacions que havien de dibuixar el per\u00edmetre fr\u00e0gil de la reforma pol\u00edtica, aquesta no-ruptura democr\u00e0tica que va desembocar en la Constituci\u00f3 del 78. A m\u00e9s, consens era una manera de prescindir d\u2019una altra paraula \u2013vintage o camp, com es deia llavors- que alguns enyoraven: \u201cconc\u00f2rdia\u201d. Aquest vocable era massa catal\u00e0, massa solemne i massa de Camb\u00f3. Consens era, en definitiva, la manera perfecta d\u2019ocultar que la transici\u00f3 tamb\u00e9 va tenir els seus molts morts (m\u00e9s de 591 entre el 1975 i el 1983 per viol\u00e8ncia pol\u00edtica de tot signe, segons les investigacions de Mariano S\u00e1nchez), per\u00f2 va evitar una nova guerra civil. Els telediaris mostraven atemptat rere atemptat per\u00f2 el consens semblava de duralex. I els pallassos de la tele anaven cantant.<\/p>\n No pot recuperar-se l\u2019esperit del consens d\u2019ahir sense que aparegui el fantasma de la democr\u00e0cia org\u00e0nica que s\u2019enyorava a si mateixa, aquest espectre que guaitava des de l\u2019Exin Castillos del b\u00fanquer i que, despr\u00e9s, quan all\u00f2 de Tejero, va provar de tornar amb picada d\u2019ull postmoderna digna d\u2019Umberto Eco. Entre l\u2019esperit del nadal centrista i el monstre de la nost\u00e0lgia casern\u00e0ria, va quedar poc espai per a la creativitat. Un d\u2019aquells escassos moments va ser el retorn del president Tarradellas, brillant operaci\u00f3 d\u2019Estat que provava de matar dos ocells d\u2019un tret: restar protagonisme a les esquerres triomfants a Catalunya i donar resposta controlada a la demanda d\u2019autonomia. Com un paracaigudista de luxe, el vell exiliat de Saint-Martin-le-Beau va representar el seu paper en mode De Gaulle. Per la seva banda, S\u00e1nchez Ter\u00e1n, cap astut del Ministeri del Temps, va obrir la porta republicana que era male\u00efda i estava bloquejada. Aquell dia \u2013com la jornada en qu\u00e8 Carrillo va abra\u00e7ar la bandera rojigualda<\/em>– el consens va poder tocar-se i olorar-se com pa Bimbo sense crosta.<\/p>\n Malgrat l\u2019\u00e8xit que va suposar per a Su\u00e1rez la restauraci\u00f3 de la Generalitat per reial decret i el nomenament de Tarradellas com a continuador d\u2019una legitimitat que Franco havia liquidat, no van trigar a sorgir veus cr\u00edtiques amb l\u2019\u00fanica jugada de la transici\u00f3 en la qual la Rep\u00fablica torna amb honors d\u2019Estat. Leopoldo Calvo Sotelo, el breu president que va succeir Su\u00e1rez, va escriure a Memoria viva de la transici\u00f3n<\/em> que \u201cel problema catal\u00e0 es va abordar des del principi lleialment \u2013encara que potser tamb\u00e9 confusament- amb el nomenament de Tarradellas, amb l\u2019Estatut i a la Constituci\u00f3\u201d. Va ser confusi\u00f3 no esperar a tenir un text constitucional per recon\u00e8ixer l\u2019exist\u00e8ncia del poble\/demos catal\u00e0? Per a Calvo Sotelo la pregunta important era una altra: \u201cHa rebut la transici\u00f3 pol\u00edtica tot el concurs que es pot esperar de Catalunya?\u201d Aix\u00f2 s\u00ed que era victimisme.<\/p>\n L\u2019operaci\u00f3 Tarradellas va ser un gol de l\u2019Estat a la Catalunya esquerrana i nacionalista, per\u00f2 s\u2019ha convertit -amb el pas dels lustres- en un poder\u00f3s argument per al sobiranisme: la naci\u00f3 catalana no sorgeix del pacte del 78, \u00e9s una realitat pr\u00e8via a la Carta Magna. L\u2019ex\u00e8rcit va acceptar el mal menor i va capgirar la frase de l\u2019altre Calvo Sotelo: “abans auton\u00f2mica que roja”. Va ser una primavera \u00e0rab. L\u2019historiador Agust\u00ed Colomines afirma que \u201caquella petita gran ruptura encara neguiteja la pol\u00edtica espanyola i \u00e9s la font de la crisi pol\u00edtica i institucional que presideix les relacions entre Catalunya i Espanya\u201d. Abans era el b\u00fanquer, ara \u00e9s l\u2019Ibex 35. Per cert, les diputacions basques no les tocar\u00e0 ni D\u00e9u, senyal que encara hi ha classes.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Diverses entitats empresarials de les Espanyes \u2013entre les quals hi ha el Cercle d\u2019Economia- han escrit i dif\u00f3s una declaraci\u00f3 \u201cper un govern estable\u201d que, en el seu primer par\u00e0graf,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3798"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3798"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3798\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3798"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3798"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3798"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}