\t\t\t\tVivim temps d\u2019irrupci\u00f3 del purs en pol\u00edtica, sobretot a Catalunya. Es tracta de persones, de grups i d\u2019organitzacions que es pretenen portadors d\u2019una puresa original que els investeix d\u2019una veritat que pot ser atractiva per a segons qui. Els purs apareixen en un moment de descr\u00e8dit de la pol\u00edtica, crisi dels partits tradicionals i col\u00b7lapse de diverses institucions. Els purs s\u2019adonen que aquest moment pot ser el seu moment. Afirmen no voler res per a ells, asseguren moure\u2019s al marge dels interessos de part, repeteixen que la seva lluita no \u00e9s per arribar al poder sin\u00f3 per transformar el m\u00f3n on vivim. Parlen sempre en nom \u201cdel poble\u201d i en nom \u201cde les classes populars\u201d i consideren que els mecanismes de la democr\u00e0cia que tenim han de ser superats per assemblees permanents i una constant agitaci\u00f3 del carrer. El seu ideal \u00e9s el d\u2019una ciutadania militant i mobilitzada. Un model de vida que redueix l\u2019individu a membre d\u2019una guerrilla\/esgl\u00e9sia sempre en lluita.<\/p>\n
La primer caracter\u00edstica dels purs \u00e9s la f\u00f2bia a governar. La seva meta \u2013diuen- \u00e9s ocupar espais sense pressa, no pas contribuir a gestionar unes institucions que critiquen de dalt a baix. Per tant, el seu lloc preferit en la pol\u00edtica \u00e9s l\u2019oposici\u00f3, una zona de confort des de la qual poden eludir qualsevol responsabilitat i qualsevol pressi\u00f3. Ser irresponsables davant el dia a dia els permet ser suposadament cre\u00efbles en prometre un dem\u00e0 fant\u00e0stic, una arc\u00e0dia on viurem feli\u00e7os i haurem superat totes les contradiccions que encotillen la resta de representants pol\u00edtics.<\/p>\n
La segona caracter\u00edstica dels purs \u00e9s proclamar la coher\u00e8ncia com a principal categoria rectora de l\u2019exercici pol\u00edtic. De fet, els purs s\u2019aferren tossudament als grans principis perqu\u00e8 tenen p\u00e0nic de la complexitat que comporta aterrar en la realitat sempre h\u00edbrida, fatigant, grisa i insatisfact\u00f2ria de qui ha de prendre decisions. La coher\u00e8ncia \u00e9s, en aquest cas, una cuirassa per a\u00efllar-se solemnement de la necess\u00e0ria decepci\u00f3 que comporta passar de les grans idees a les accions, com sap qualsevol que hagi tingut alguna mena de responsabilitat relacionada amb la cosa p\u00fablica. Insistir en la coher\u00e8ncia no \u00e9s altra cosa que postergar el pacte delicat entre els objectius que et marques i l\u2019assoliment possible d\u2019aquests. Qui col\u00b7loca la coher\u00e8ncia en el centre de la pista nom\u00e9s pot aspirar a guanyar per KO, un extrem poc habitual i poc recomanable en una democr\u00e0cia basada en el pluralisme i els equilibris entre majories i minories. Els projectes pol\u00edtics m\u00e9s coherents \u2013ens ho diu la hist\u00f2ria- poden ser una gran monstruositat.<\/p>\n
La tercera caracter\u00edstica dels purs, i la m\u00e9s important, \u00e9s confondre interessadament puresa amb regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica. \u00c9s evident que hi ha una demanda creixent de regeneraci\u00f3 davant de les diverses avaries del sistema democr\u00e0tic, que inclouen la corrupci\u00f3, la llunyania dels administrats, la incompet\u00e8ncia, la poca transpar\u00e8ncia de les decisions i l\u2019endog\u00e0mia vertical dels partits. Totes aquestes patologies generen malestar en els ciutadans, que exigeixen una manera m\u00e9s oberta, clara, propera i eficient de governar. Regenerar els conductes i les maneres de la nostra vida p\u00fablica \u00e9s urgent, per\u00f2 aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb una visi\u00f3 purista \u00a0del sistema. La puresa no vol corregir all\u00f2 que es fa malament, pret\u00e9n guiar una conducta immaculada que eviti \u2013per damunt de tot- el tracte arriscat amb tot el que \u00e9s vist com a impur. La contradicci\u00f3 \u00e9s radical: la pol\u00edtica \u00e9s, per definici\u00f3, un combat obscur entre tota mena de forces i \u00e9s tamb\u00e9 \u2013com ens va advertir Max Weber- un pacte amb el diable. Pol\u00edtica \u00e9s baixar a l\u2019arena amb prou flexibilitat per no convertir els principis \u2013necessaris per\u00f2 no absoluts- en un fre a qualsevol decisi\u00f3.<\/p>\n
Els purs \u2013moguts per una indigesti\u00f3 de doctrina i de dogmatisme- no volen admetre la naturalesa tr\u00e0gica del fet pol\u00edtic, detesten el moment en qu\u00e8 tota empresa pol\u00edtica ha de transformar-se en un pacte per superar el fatalisme del mal menor. Els que porten la bandera de la puresa ho volen tot i ho volen en condicions mai imaginades abans, d\u2019aqu\u00ed el seu menyspreu cap a la resta d\u2019opcions, que consideren impures i, per tant, indignes, perverses i enemigues. A ulls del pur tothom \u00e9s un tra\u00efdor, tothom est\u00e0 en falta, tothom contribueix al mal. La superioritat moral dels purs expressa aquesta terrible incapacitat per comprendre la veritat de l\u2019altre i la seva legitimitat en la discussi\u00f3 democr\u00e0tica. \u00d2bviament, tot pur \u00e9s un fan\u00e0tic i \u00e9s tamb\u00e9, potencialment, un totalitari, perqu\u00e8 la puresa, per a realitzar-se, ha d\u2019eliminar tot el que impedeix el seu aven\u00e7 i el seu domini per a salvar la comunitat, la naci\u00f3 o la humanitat entera.<\/p>\n
Com ha escrit Llu\u00eds Duch a l\u2019assaig titulat L\u2019ambig\u00fcitat de la puresa<\/em>, \u201ctant en les religions com en els sistemes pol\u00edtics de tots els temps, l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a la puresa posa en marxa la din\u00e0mica de l\u2019exclusi\u00f3, gaireb\u00e9 sempre basada en la dicotomia ortod\u00f2xia\/heterod\u00f2xia, que t\u00e9 la funci\u00f3 d\u2019assenyalar i bandejar les anomalies religioses o pol\u00edtiques que, des del punt de vista d\u2019una determinada ortod\u00f2xia, no poden tenir ni un lloc ni un espai on establir-se i desenvolupar-se.\u201d L\u2019exclusi\u00f3 converteix la democr\u00e0cia pluralista en una altra cosa i tendeix a fer impossible les decisions, que queden a merc\u00e8 de l\u2019arbitrarietat entotsolada dels designis de l\u2019assemblea dels purs. Aquests, assumint el paper de vigilants suprems de l\u2019ortod\u00f2xia que correspongui a cada moment, sempre troben motius per impugnar les paraules i les accions dels adversaris, sempre descobreixen senyals per a sospitar de qui no forma part del cercle de les t\u00faniques blanques. El di\u00e0leg, la negociaci\u00f3 i el pacte es fan impracticables.<\/p>\n A Catalunya, des de fa un cert temps, una part de la societat ha decidit donar ales als venedors simp\u00e0tics de la puresa, la qual cosa ha tingut i tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies molt negatives en la plasmaci\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica responsable que vol \u2013aquesta s\u00ed- transformar la realitat d\u2019acord amb din\u00e0miques democr\u00e0tiques d\u2019alta complexitat. En les societats madures, els purs no passen mai d\u2019un determinat llindar electoral i social, romanen en el testimonialisme m\u00e9s estricte i no influeixen gaire. Aqu\u00ed, malauradament, som tan originals i tenim una concepci\u00f3 tan pueril del poder que hem decidit donar la clau de molts anhels col\u00b7lectius als m\u00e9s purs d\u2019entre els purs. La puresa d\u2019uns pocs contra la il\u00b7lusi\u00f3 de molts. Ho pagarem molt car.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vivim temps d\u2019irrupci\u00f3 del purs en pol\u00edtica, sobretot a Catalunya. Es tracta de persones, de grups i d\u2019organitzacions que es pretenen portadors d\u2019una puresa original que els investeix d\u2019una veritat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3801"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3801"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3801\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3801"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3801"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3801"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}