\t\t\t\tAvui \u00e9s un home jutjat per presumptes delictes molt greus en un tribunal. Quan tot acabi, se\u2019ns dir\u00e0 si \u00e9s culpable o innocent del que se l\u2019acusa. En aquests moments, ell tendeix a fer-se passar una mica per ximple. Diuen els que en saben que, a vegades, fer-se l\u2019idiota va b\u00e9 per eludir una condemna. Ja ho veurem. No cal descartar cap hip\u00f2tesi quan les
\ncoses arriben a cert punt. \u00d2bviament, ell t\u00e9 dret a la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia, de la mateixa manera que nosaltres tenim dret a subratllar que les\u00a0seves declaracions presenten buits\u00a0de mem\u00f2ria inaudits, per dir-ho amb eleg\u00e0ncia.<\/p>\n
Arran de la seva imputaci\u00f3, una bona font, de total cr\u00e8dit, em va fer saber directament una dada del passat del personatge. \u00c9s un detall petit, aparentment: essent ja una figura rellevant del m\u00f3n de l\u2019esport i vivint a la capital catalana, sembla que el noi era ben conegut pels seus ve\u00efns d\u2019escala pel fet d\u2019incomplir sistem\u00e0ticament \u2013reiteradament\u2013 el pagament de les despeses de la comunitat, la qual cosa el va fer molt popular \u2013com no podia ser d\u2019altra manera\u2013 entre les bones persones que van tenir la sort de coincidir en l\u2019espai-temps amb alg\u00fa cridat a responsabilitats tan altes. Malgrat els reiterats avisos, el ciutad\u00e0 i esportista passava ol\u00edmpicament \u2013mai millor dit\u2013 de les seves obligacions essen\u00adcials com a estadant d\u2019aquell pis, la qual cosa xocava amb la seva imatge p\u00fablica de bon xicot.<\/p>\n
Deixar de pagar el rebut de la teva comunitat de ve\u00efns quan \u00e9s evident que no passes dificultats econ\u00f2miques sin\u00f3 tot el contrari no et converteix autom\u00e0ticament en un criminal, per descomptat. Nom\u00e9s fa de tu un ve\u00ed barrut i menyspreable. Per mantenir una actitud tan inc\u00edvica i tan insolid\u00e0ria cal estar fet d\u2019una certa pasta, sobretot per suportar les mirades i els comentaris de la resta de ve\u00efns. Hi ha persones que van aix\u00ed per la vida des de joves i, amb una mica de sort, poden semblar grans senyors, fins i tot altruistes admirables. Penseu en el m\u00edtic F\u00e8lix Millet, un prohom dedicat a l\u2019art de la rapinya, capa\u00e7 d\u2019enredar tothom que l\u2019envoltava amb una habilitat sensacional, incl\u00f2s el consogre. Ara, el m\u00e8rit prin\u00adcipal de Millet no \u00e9s la seva t\u00e8cnica \u00adrefinada per enriquir-se de manera il\u00b7l\u00edcita, sin\u00f3 el fet de conservar la m\u00e0scara de gran patrici un cop s\u2019ha destapat la seva naturalesa delinq\u00fcencial. En aix\u00f2 nom\u00e9s ha estat superat per Rodrigo Rato, que mant\u00e9 el posat de senyoret encantat d\u2019haver-se co\u00adnegut.<\/p>\n
La criatura que no pagava el rebut de l\u2019escala on vivia seu ara al banc dels acusats i ha de passar llargues jornades explicant els seus negocis amb gent important. Tal vegada tot va ser un gran malent\u00e8s, all\u00f2 de la comunitat de ve\u00efns i el que va venir despr\u00e9s. El malent\u00e8s de pensar que, facis el que facis, ets intocable.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui \u00e9s un home jutjat per presumptes delictes molt greus en un tribunal. Quan tot acabi, se\u2019ns dir\u00e0 si \u00e9s culpable o innocent del que se l\u2019acusa. En aquests moments,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3811"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3811"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3811\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3811"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3811"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3811"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}