\t\t\t\tEl trasp\u00e0s de Muriel Casals el passat 14 de febrer, despr\u00e9s d’un absurd accident caminant pel centre de Barcelona, ha esta una p\u00e8rdua molt sentida per molt\u00edssima gent, entre els quals em compto. La que va ser presidenta d’\u00d2mnium Cultural durant cinc anys i breu diputada al Parlament era una persona estimada i respectada dins i fora dels ambients catalanistes. Al llarg dels seus setanta anys, va deixar una empremta admirable, basada en una actitud sempre dialogant i una dedicaci\u00f3 eficient i alhora apassionada a totes aquelles tasques que va assumir. Muriel Casals feia les coses b\u00e9 i les feia amb un tacte especial.<\/p>\n
La vaig con\u00e8ixer una mica a fons quan ella i altres persones em van proposar de formar part de la junta nacional d’\u00d2mnium. Aix\u00f2 em va permetre observar-la de ben a prop i apreciar el seu estil de treball, el seu talent i tamb\u00e9 el seu sentit de l’humor. Muriel Casals va encarnar perfectament i amb una eleg\u00e0ncia extraordin\u00e0ria el que podem anomenar lideratge prepol\u00edtic o c\u00edvic. Ara que tothom parla de models de lideratge i es diuen tantes coses sobre la manera de dirigir equips humans i aconseguir \u00e8xits, em ve de gust fer el retrat d’aquesta dona des del punt de vista d’un lideratge diferent, allunyat de t\u00f2pics i tecnificacions. Sense voler, sense fer soroll, la Muriel era una lli\u00e7\u00f3 viva i permanent per a qui vulgui comandar un projecte.<\/p>\n
La virtut principal de Muriel Casals era saber estar. Ella sabia estar sempre en el seu lloc, ni un pas m\u00e9s endavant ni un pas m\u00e9s enrere, sense afectacions ni falses mod\u00e8sties, sense afany de protagonisme i sense eludir les responsabilitats. Aix\u00f2 anava lligat a una segona virtut, sense la qual no es pot entendre el seu comprom\u00eds i la seva capacitat de treball, que era enorme: un sentit extremat del deure. No li feia por cap repte, no li feia mandra cap gesti\u00f3, no la vaig sentir mai queixar-se per haver de despla\u00e7ar-se on fos o per haver de reunir-se amb un o altre. Aquest sentit tan acusat del deure era tamb\u00e9 generositat i empatia. No tenia un “no” per a ning\u00fa, sabia adre\u00e7ar-se a p\u00fablics ben diversos, sabia posar-se en el lloc del seu interlocutor. Sabia trobar en tothom un punt de connexi\u00f3 i de complicitat.<\/p>\n
El seu lideratge es basava en escoltar de deb\u00f2. Aquesta era la seva tercera virtut, indispensable en un m\u00f3n nou, en qu\u00e8 les decisions verticals i r\u00edgides d’antany han de ser substitu\u00efdes per decisions m\u00e9s compartides, m\u00e9s flexibles i horitzontals. La Muriel parlava amb tothom, considerava tots els punts de vista, procurava elaborar s\u00edntesis integradores i, finalment, decidia. Els nous lideratges seran dialogants o no seran, aix\u00f2 ho tenia ben present aquesta dona, que havia conegut l\u00edders importants del pa\u00eds, com Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, El Guti, secretari general del PSUC durant molts anys i figura important de la transici\u00f3 a Catalunya, amb qui havia col\u00b7laborat intensament. La Muriel no pretenia imposar el seu criteri, sempre cercava acords mitjan\u00e7ant el debat tranquil amb arguments, amb un respecte escrupol\u00f3s per totes les sensibilitats. Aix\u00f2 no la feia feble, ans el contrari: li atorgava una duresa a prova de bombes, basada en la serenor, en el control de la situaci\u00f3, en un domini molt subtil dels esdeveniments, fins i tot quan les pol\u00e8miques i les discussions eren m\u00e9s enceses o m\u00e9s extenuants. La seva calma ajudava molt quan la resta veia les coses amb pessimisme o crispaci\u00f3.<\/p>\n
S’equivocar\u00e0 qui confongui totes aquestes virtuts amb una visi\u00f3 simplista, plana o ing\u00e8nua de la realitat. La Muriel Casals tenia veritable sentit d’Estat -m\u00e9s que molts pol\u00edtics professionals- i tenia sentit dels l\u00edmits i de la complexitat. Per aix\u00f2 no s’enganyava sobre les evidents dificultats del proc\u00e9s sobiranista encara que sempre subratllava l’energia i la il\u00b7lusi\u00f3 que demostren les bases d’aquest moviment. La seva experi\u00e8ncia, des de ben jove, com a militant del PSUC i d’ICV li havia proporcionat un coneixement afinat de la pol\u00edtica institucional i tamb\u00e9 l’havia vacunat contra la demag\u00f2gia antipol\u00edtica dels populistes de torn. Recordo un debat televisiu on van convidar Muriel Casals, Carme Forcadell, Ada Colau i la monja Teresa Forcades, per debatre en profunditat sobre els canvis de fons que s’estaven produint a la societat catalana i en moltes societats europees. Casals, amb la seva habitual contenci\u00f3 i bon to, va desmentir rotundament certes valoracions que Forcades havia deixat caure i que representaven una cr\u00edtica frontal i reduccionista dels nostres representants democr\u00e0tics, sense distincions ni matisos. La presidenta d’\u00d2mnium sabia que la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica provenia del carrer per\u00f2 sempre va defensar la col\u00b7laboraci\u00f3 lleial entre la societat civil, les institucions i els partits. Cadasc\u00fa havia de fer una part de la feina, sense excloure ning\u00fa i enfortint les aliances estrat\u00e8giques per tirar endavant.<\/p>\n
No hi ha veritable l\u00edder sense una visi\u00f3 del projecte a desenvolupar. En aquest sentit, la visi\u00f3 que inspirava tots els actes de la Muriel Casals provenia del concepte de catalanisme transversal, obert i interclassista que historiadors com Josep Termes han estudiat i documentat. Per aix\u00f2 considerava una prioritat ampliar la base del moviment sobiranista i fer m\u00e9s gran el que n’hem dit “la taca d’oli”. La independ\u00e8ncia \u00e9s una idea que necessita una gran massa cr\u00edtica per concretar-se, no pot ser un ideal nom\u00e9s de minories il\u00b7lustrades. Casals tenia molt clar que era imprescindible fer pedagogia de les demandes sobiranistes davant dels ciutadans que no se senten concernits per aquests missatges, i arribar a tots els racons i sectors. Una pedagogia que -ella ho explicava perfectament- no ha de caure en el paternalisme ni en les falses promeses, i ha de ser respectuosa amb tots els sentiments per\u00f2 valenta en l’exposici\u00f3 de les xifres i les dades que il\u00b7lustren uns greuges.<\/p>\n
Per tot el que he explicat, per la seva coher\u00e8ncia i tamb\u00e9 per la seva habilitat fent encaixar les peces, Muriel Casals tenia una autoritat moral inq\u00fcestionable. He conegut poques persones amb aquesta mena d’autoritat, que no t\u00e9 res a veure amb els c\u00e0rrecs, el poder o els diners. Parlo d’una autoritat que prov\u00e9 de l’autenticitat i no del c\u00e0lcul t\u00e0ctic, que neix de la combinaci\u00f3 delicada de racionalitat i emoci\u00f3, d\u2019un equilibri poc freq\u00fcent entre l\u2019oportunitat pol\u00edtica i la noblesa de cada gest. Aquesta va ser una autoritat que Casals va projectar dins i fora d’\u00d2mnium i que va endolcir amb amabilitat, bonhomia i reconeguda capacitat de seducci\u00f3. La Muriel aconseguia moltes coses perqu\u00e8 les sabia demanar com ho fan aquells que es mouen per sobre de la batussa i de les petites mis\u00e8ries del dia a dia.<\/p>\n
Molta gent s’identificava amb la Muriel i el seu estil de fermesa educada i sense estrid\u00e8ncies. Moltes persones veien en ella un exemple i un referent de pa\u00eds, alg\u00fa en qui confiar durant aquest periple arriscat cap un nou pa\u00eds. Molts periodistes estrangers i molts diplom\u00e0tics trobaven en la presidenta d\u2019\u00d2mnium una explicadora clara i brillant dels anhels d\u2019una part important de la ciutadania. Ella havia fet el seu particular viatge ideol\u00f2gic des dels anys seixanta fins els nostres dies, i va arribar a la conclusi\u00f3 \u2013abans que d\u2019altres- que nom\u00e9s una Catalunya plenament sobirana podria garantir la riquesa, el benestar i la just\u00edcia social per a tothom. Amb tot, ella no en feia dogma, d\u2019aix\u00f2. Sabia que en pol\u00edtica no hi ha veritats absolutes, sabia que les posicions de l\u2019altre s\u00f3n leg\u00edtimes, sabia que calia comptar tamb\u00e9 amb aquells que volien solucions diferents a la independ\u00e8ncia. La seva actitud tolerant impregnava tot el que deia i tot el que feia.<\/p>\n
Per parlar d\u2019un home de gran pes en la hist\u00f2ria fem servir el terme \u201chomenot\u201d, tan car a Josep Pla. Si ens referim a una dona que ha deixat petjada en la vida p\u00fablica, haurem de fer servir, potser, una paraula com \u201cdonassa\u201d.\u00a0 Muriel Casals va ser una donassa del nostre temps, una l\u00edder prepol\u00edtica de gran categoria intel\u00b7lectual i humana, una figura capa\u00e7 de sumar i aglutinar en una hora apassionant i cr\u00edtica del nostre pa\u00eds. Tinguem presents les seves valuoses lli\u00e7ons en tot moment. Perqu\u00e8 necessitem m\u00e9s lideratges d\u2019aquest tipus si volem una naci\u00f3 que posi totes les eines d\u2019un Estat al servei eficient de les persones.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El trasp\u00e0s de Muriel Casals el passat 14 de febrer, despr\u00e9s d’un absurd accident caminant pel centre de Barcelona, ha esta una p\u00e8rdua molt sentida per molt\u00edssima gent, entre els…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7,49],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3813"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3813"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3813\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3813"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3813"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3813"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}