\t\t\t\tL’episodi giron\u00ed provocat per la sobtada investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat ha acabat -despr\u00e9s de molts embolics i errors- amb una nova alcaldessa i un pacte entre convergents i socialistes. Arran d’aquesta not\u00edcia, alguns s’han estranyat que la capital de l’independentisme m\u00e9s fort no estigui governada per les mateixes formacions responsables del Govern de Catalunya en aquest moment de desconnexi\u00f3 anunciada. Alguns, fins i tot, troben del tot incomprensible que el bipartit de l’Ajuntament de Girona aplegui aquells que al Parlament del Parc de la Ciutadella tenen posicions contr\u00e0ries, sobretot des que el PSC va esborrar el dret a decidir del seu programa. La l\u00f2gica de Junts pel S\u00ed i del proc\u00e9s s’ha trencat al consistori de la capital de la Catalunya desconnectada, la part del pa\u00eds on una majoria social viu com si l’Estat espanyol fos una realitat absolutament superada.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de les circumst\u00e0ncies particulars de Girona i dels actors implicats, aquest esdeveniment posa el focus sobre una realitat que -ning\u00fa s’hauria de sorprendre- \u00e9s predominant en el mapa municipal, si observem les capitals de comarca. Nou ciutats principals (comptant-hi Girona) funcionen amb governs bipartits CDC-PSC (amb o sense membres d’Uni\u00f3 i\/o Dem\u00f2crates de Catalunya), set amb alcaldia convergent i dues amb alcaldia socialista. Parlo de localitats tan destacades com Terrassa, Matar\u00f3, Vic -ciutat emblem\u00e0tica de la causa sobiranista-, Vilanova i la Geltr\u00fa, Figueres, Olot, Vilafranca del Pened\u00e8s i T\u00e0rrega. Junts pel dia a dia. En canvi, nom\u00e9s hi ha quatre capitals de comarca on es reprodueix l’alian\u00e7a que avui sost\u00e9 el Govern: Manresa, Reus, Valls i Tremp. Un bipartit diferent, format per republicans i socialistes, governa Balaguer i Solsona, mentre El Vendrell \u00e9s en mans d’un tripartit integrat per PSC, CiU i ERC.<\/p>\n
Tothom sap que la pol\u00edtica local passa per unes coordenades que no s\u00f3n les mateixes de la pol\u00edtica general catalana i espanyola. Sempre ha estat aix\u00ed, des dels comicis del 1979. Qui no ha vist pactes ins\u00f2lits que nom\u00e9s s’explicaven per raons personals o per tradicions circumscrites a un territori? Per exemple, la meva ciutat va tenir -fa uns anys- un govern constitu\u00eft per CiU i ICV contra la voluntat expl\u00edcita -i desobe\u00efda- de la direcci\u00f3 ecosocialista nacional. Actualment, Cervera \u00e9s una capital de comarca regida per una suma de forces ben peculiar, per no esmentar grans poblacions com Badalona i Sabadell, amb equips de govern amb moltes sigles d’esquerres. Dit aix\u00f2, les tend\u00e8ncies pol\u00edtiques generals de cada moment tamb\u00e9 tenyeixen les din\u00e0miques locals, amb m\u00e9s o menys intensitat. El creixement electoral de la idea independentista ha impactat en els Ajuntaments, per\u00f2 no ho ha fet de manera uniforme. Catalunya \u00e9s un pa\u00eds petit amb una enorme diversitat interna, la qual cosa la fa molt semblant a d’altres societats europees. El proc\u00e9s sobiranista ha modulat el vot local per\u00f2 no l’ha capgirat completament. Al seu dia, ja vam advertir que convertir les municipals del 24 de maig en prim\u00e0ries del 27-S no era gaire intel\u00b7ligent.<\/p>\n
La foto de les moltes ciutats rellevants governades per la socioverg\u00e8ncia posa de relleu diverses coses, algunes de les quals no s’acostumen a dir, potser per por d’incomodar uns o altres. Primera: tenim un pa\u00eds de solapaments d’acusada complexitat, que exigeix molta cintura i poc tra\u00e7 gruixut. Segona: la caiguda constant del PSC a les urnes no ha significat la seva desaparici\u00f3 en \u00e0mbits urbans importants. Tercera: els ciutadans d’aquestes localitats troben, en general, completament normals els acords entre convergents i socialistes, malgrat l’agenda sobiranista nacional, com si una cosa no tingu\u00e9s res a veure amb l’altra. I quarta: existeix una cultura pol\u00edtica \u00e0mpliament compartida per convergents i socialistes que afavoreix el pacte entre aquests dos partits, per sobre i per sota dels eixos esquerra\/dreta i independentisme\/espanyolisme. Aquest eix \u00e9s m\u00e9s important que no sembla a l’hora d’aprovar pol\u00edtiques municipals. ERC \u00e9s extremadament sensible a la pressi\u00f3 d’entorns que no sempre veuen l’opci\u00f3 de co-governar com un pas interessant, una actitud que el creixement de la CUP ha potenciat notablement, tot generant un dubte estrat\u00e8gic entre no pocs dirigents i quadres locals republicans sobre quina \u00e9s la millor manera de fer front a la compet\u00e8ncia dels anticapitalistes. \u00c9s preferible fer oposici\u00f3 o sumar-se a governs al costat de forces de la “vella pol\u00edtica”?<\/p>\n
Mentre alcaldes i regidors de la socioverg\u00e8ncia van treballant tranquil\u00b7lament, el PSC (igual que C’s) no participa a la comissi\u00f3 del Proc\u00e9s Constituent de la Cambra catalana i demanar\u00e0 empara al TC davant l’impuls de les lleis de desconnexi\u00f3. Mentre la socioverg\u00e8ncia apareix com la met\u00e0fora d’una transversalitat amb molts prismes, S\u00e1nchez repeteix que no es reunir\u00e0 amb CDC ni amb ERC, com si fossin empestats. Quin socialisme catal\u00e0 \u00e9s m\u00e9s proper al pa\u00eds real, el que pacta o el que nega? Quin dels dos acabar\u00e0 guanyant la partida?<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’episodi giron\u00ed provocat per la sobtada investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat ha acabat -despr\u00e9s de molts embolics i errors- amb una nova alcaldessa i un…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3820"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3820"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3820\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3820"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3820"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3820"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}