\t\t\t\tHannah Arendt, l\u2019estiu de l\u2019any 1970, entrevistada per Adelbert Reif i tot parlant de la guerra del Vietnam, va dir una cosa que ara val la pena recuperar: \u201cS\u00e9 que a Europa mai no s\u2019ha cregut els po\u00adl\u00edtics, que en realitat es pensa que els pol\u00edtics podrien i han de mentir com a part del seu ofici, per\u00f2 aquest no era el cas als \u00adEstats Units\u201d. La pensadora jueva va afegir-hi\u00a0alguna cosa per aclarir la conducta de la classe dirigent del seu pa\u00eds d\u2019acollida: \u201cSovint no es deia la veritat, per\u00f2 tampoc no es mentia directament\u201d. Va ser massa indulgent amb els pol\u00edtics de Washington DC? Potser. Arendt va fugir de l\u2019Alemanya nazi i va acabar formant part de l\u2019elit\u00a0acad\u00e8mica dels Estats Units. La seva expe\u00adri\u00e8ncia de refugiada va marcar \u2013no podia ser de cap altra manera\u2013 tota la seva re\u00adflexi\u00f3 sobre el poder, la democr\u00e0cia i la viol\u00e8ncia.<\/p>\n
Els pol\u00edtics europeus com a mentiders tolerats per la ciutadania, vet aqu\u00ed un punt de partida. Arendt va fer el seu judici en plena guerra freda. Ha can\u00adviat aix\u00f2 des del 1989? En vista de la crisi dels refugiats, la meva resposta \u00e9s gris, ambivalent. Merkel ha estat especialment valenta i sincera davant d\u2019aquest problema mentre altres caps de govern de la UE s\u2019han amagat darrere\u00a0la cortina burocr\u00e0tica de Brussel\u00b7les. El dubt\u00f3s pacte amb Turquia, ple de forats negres legals i \u00e8tics, ha posat en evid\u00e8ncia la dist\u00e0ncia entre els valors funda\u00adcionals del projecte europeu i les urg\u00e8ncies immediates d\u2019aquells que governen i depenen de les urnes. I el rev\u00e9s patit pel partit de la cancellera alemanya en els \u00faltims comicis regionals convida a meditar sobre la quantitat i la qualitat de la veritat que els europeus estem disposats a suportar.<\/p>\n
L\u2019auge dels populismes a tot el Vell Continent pot llegir-se com un intent de posar \u201cla veritat\u201d en primer terme del debat p\u00fablic. Els populistes \u2013tamb\u00e9 els d\u2019Alternativa per Alemanya\u2013 es presenten com \u201cla veu del poble\u201d, en un doble sentit: ser els que representen, de deb\u00f2, els interessos de la majoria, i ser tamb\u00e9 els que s\u2019atreveixen a parlar sense eufemismes dels problemes m\u00e9s apressants. Aix\u00f2 passa amb populismes de tot signe, de dretes i d\u2019esquerres. A Es\u00adpanya, part de l\u2019atractiu de Podem resideix en l\u2019habilitat dels seus dirigents per crear i llan\u00e7ar uns missatges que s\u2019inspiren en el llenguatge simple dels menys polititzats, per connectar aix\u00ed amb un p\u00fablic nou i ampli. Davant del pol\u00edtic europeu convencional \u2013a qui Arendt es referia\u2013, el populista pret\u00e9n mostrar sense embuts el que amaga la fraseologia dels instal\u00b7lats. La franquesa abrupta sobre\u00a0assumptes delicats \u00e9s marca de f\u00e0brica d\u2019aquests l\u00edders emergents, fins i tot dels qui sofistiquen la seva propaganda per semblar menys perillosos, cas de Marine Le Pen a Fran\u00e7a.<\/p>\n
En canvi, el tipus de veritat que maneja Merkel t\u00e9 a veure amb la responsabilitat, aquesta dimensi\u00f3 que el governant mai no hauria d\u2019abandonar, sota pena de caure al terreny del xarlat\u00e0 de barraca de fira o de l\u2019aficionat. \u00d2bviament, la veritat de la cancellera comporta un tipus de risc que \u00e9s ali\u00e8 a la veritat vaporosa de les paraules populistes. Les urnes poden castigar o premiar qui prova de governar amb coratge. Un tret del gran pol\u00edtic \u00e9s assumir que, de vegades, no hi ha m\u00e9s remei que ser impopular, un fet que xoca amb la l\u00f2gica demosc\u00f2pica d\u2019una pol\u00edtica de curt termini i embotida en el m\u00e0rqueting pal\u00b7liatiu del resistir tant s\u00ed com no. Per cert, no deixa de ser pol\u00edtica irresponsable (i molt vella) que Ada Colau gener\u00e9s una gran expectativa sobre l\u2019acollida de refugiats sirians per, despr\u00e9s, una vegada comprovada la complexitat d\u2019aquest objectiu, excusar-se darrere de la falta de comprom\u00eds d\u2019altres administracions p\u00fabliques. Els convenis firmats per l\u2019Ajuntament barcelon\u00ed amb Lesbos i Lampedusa s\u00f3n positius per\u00f2 no deixen de ser tranquil\u00b7litzants morals per als qui han descobert la dist\u00e0ncia inc\u00f2moda entre l\u2019activista simp\u00e0tic i el governant.<\/p>\n
Fa vint anys, el desaparegut Tony Judt va escriure que el que avui anomenem Uni\u00f3 Europea va ser, \u201cen certs aspectes crucials, un accident\u201d i va anotar que, \u201cel setembre del 1947, George Kennan havia concl\u00f2s que els europeus estaven tan mancats de qualsevol capacitat de visi\u00f3 col\u00b7lectiva o acord que el Departament d\u2019Estat hauria de \u2018decidir unilateralment\u2019 qu\u00e8 era bo per a ells\u201d. L\u2019historiador recorda, a m\u00e9s, que \u201cl\u2019arribada de la CECA no va significar en\u00a0si mateixa l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una consci\u00e8ncia europea clara o ferma ni tan sols per part dels seus socis\u201d. El periple dram\u00e0tic dels refugiats de S\u00edria i altres llocs no nom\u00e9s posa en evid\u00e8ncia la falta de pol\u00ed\u00adtiques comunes d\u2019asil, tamb\u00e9 posa el dit en la paradoxa inquietant, feridora: el projecte europeu \u00e9s una hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit sense precedents per\u00f2 \u00e9s incapa\u00e7 de generar una consci\u00e8ncia supraestatal que serveixi de br\u00faixola moral. Les elits s\u00f3n estata\u00adlistes, per defecte. L\u2019europeisme es re\u00addueix, doncs, a ret\u00f2rica de pl\u00e0stic. En el buit que deixa l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una consci\u00e8ncia europea real i operativa creixen els \u00adpopulismes i retornen vells fantasmes \u00addom\u00e8stics.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hannah Arendt, l\u2019estiu de l\u2019any 1970, entrevistada per Adelbert Reif i tot parlant de la guerra del Vietnam, va dir una cosa que ara val la pena recuperar: \u201cS\u00e9 que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3831"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3831"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3831\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}