\t\t\t\tPujo al tren (o al metro) i penso que tots podem morir ara mateix. Feia molt que no ho pensava, des de les setmanes posteriors als atemptats de l\u201911 de mar\u00e7 del 2004 a Madrid. No es pot viure amb por, \u00e9s molt cansat, per aix\u00f2 llavors vaig decidir no pensar-hi m\u00e9s i posar tota la meva energia a suportar els problemes habituals de la xarxa de rodalies, que no s\u00f3n pocs. Cal fer vida normal, no \u00e9s heroisme, \u00e9s ser pr\u00e0ctic. Ara, per\u00f2, despr\u00e9s dels darrers atemptats a Brussel\u00b7les, em torna aquella sensaci\u00f3 estranya en pujar al tren, i torno a veure cares de preocupaci\u00f3 entre la gent, somriures que dissimulen el neguit, la calma sobreactuada per dominar un mal tr\u00e0ngol. Tots fem com si no pass\u00e9s res per\u00f2 tots sabem \u2013en aquest vag\u00f3 i en aquesta hora del mat\u00ed\u2013 que avui som una mica m\u00e9s vulnerables que ahir. Som tamb\u00e9 una mica m\u00e9s petits. Estem desconcertats. Ens sentim desprotegits. Patim per les nostres fam\u00edlies i amics, per la gent que estimem. \u201cQuina merda!\u201d, pensem. Als ulls del company de viatge hi veig \u2013com en un mirall\u2013 la meva fragilitat i la meva inquietud.<\/p>\n
Pujo al tren (o al metro) i em ve al cap el comentari d\u2019un amic: \u201c\u00c9s nom\u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de temps que Barcelona sigui atacada com ho han estat altres grans ciutats\u201d. El meu amic n\u2019est\u00e0 conven\u00e7ut i ho expressa amb una barreja de fatalisme i desenc\u00eds. Costa portar-li la contr\u00e0ria per\u00f2, per dins, desitgem que s\u2019equivoqui. Desitgem que la feina dels cossos policials sigui molt efica\u00e7 i s\u2019avanci prou als terroristes, desitgem que el gihadista de torn sigui atrapat abans que es faci esclatar, desitgem que les tasques d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia permetin avortar qualsevol amena\u00e7a. Tamb\u00e9 desitgem que els nois susceptibles de ser captats pels reclutadors de l\u2019Estat Isl\u00e0mic no caiguin en el parany del fanatisme. Desitgem que les promeses de puresa, aventura i gl\u00f2ria no penetrin en la ment dels joves que, a vegades, se senten desarrelats\u00a0i exclosos o en la d\u2019altres que \u2013malgrat tenir una bona formaci\u00f3 i un lloc de treball\u2013 fan una transformaci\u00f3 que no s\u2019explica per motius socio- econ\u00f2mics.<\/p>\n
Pujo al tren (o al metro) i em poso al lloc (breument) dels pol\u00edtics que han de trobar solucions a aquest desafiament. Qu\u00e8 faries tu, si et toqu\u00e9s governar en aquest context? Una cosa \u00e9s ser expert o comentarista des de la c\u00e0tedra o els programes de r\u00e0dio i televisi\u00f3 i una altra \u2013molt diferent\u2013 \u00e9s haver de prendre decisions que afectaran la vida de milions de persones. Cal fer molta pedagogia preventiva a l\u2019escola, diu un tertuli\u00e0. Cal tallar les vies de finan\u00e7ament dels terroristes, afirma un altre analista. Cal evitar el ressentiment als barris on creix i viu la segona generaci\u00f3 de la immigraci\u00f3 d\u2019arrel musulmana, repeteix un suposat especialista… Segurament que tots tenen una part de ra\u00f3. La complexitat del problema \u00e9s \u00f2bvia. El pol\u00edtic ha de donar una resposta urgent sense oblidar els efectes que es poden produir a llarg termini. Estan les institucions \u2013governs estatals, Uni\u00f3 Europea\u2013 prou preparades per respondre a aquest tipus de terror?<\/p>\n
Pujo al tren (o al metro) i penso en la geometria moral variable i els equilibris de la geopol\u00edtica. Occident es mou pels interessos i per aix\u00f2 tendeix a establir relacions oportunistes amb tirans i aut\u00f2crates, sempre amb la finalitat d\u2019evitar canvis sobtats que comportin una descol\u00b7locaci\u00f3 de les peces. La guerra contra Hitler va ser una excepci\u00f3. Despr\u00e9s de la guerra freda, la invasi\u00f3 de l\u2019Iraq en va ser una altra, amb unes conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes, at\u00e8s que la caiguda de Saddam Hussein va permetre que Al-Qaida i els seus aliats s\u2019enfortissin. Avui, Occident t\u00e9 en l\u2019Ar\u00e0bia Saudita un soci preferent, pa\u00eds que \u00e9s un dels centres del wahhabisme, una versi\u00f3 integrista de l\u2019islam que constitueix la base de la ideologia gihadista. Les mesquites finan\u00e7ades amb diners saudites s\u00f3n focus de radicalitzaci\u00f3 i de control dels musulmans europeus. Mentre els governants de les democr\u00e0cies occidentals mantinguin aquest doble joc (pel petroli o per altres raons) ser\u00e0 molt dif\u00edcil que els ciutadans tinguem confian\u00e7a en determinades mesures. Sobretot perqu\u00e8 l\u2019Estat Isl\u00e0mic i Al-Qaida \u2013com Hitler\u2013 no volen cap mena de pacte o de treva sin\u00f3 la derrota total, el sotmetiment de tots els que consideren \u201cinfidels\u201d (comen\u00e7ant pels musulmans moderats, les v\u00edctimes m\u00e9s nombroses) i la destrucci\u00f3 de la nostra manera de viure.<\/p>\n
Pujo al tren (o al metro) i repasso els t\u00f2pics que s\u2019emeten i s\u2019acumulen despr\u00e9s de cada atac gihadista. Uns t\u00f2pics pol\u00edticament correctes que bloquegen un debat imprescindible i que abonen el camp perqu\u00e8 la ultradreta populista capti l\u2019atenci\u00f3 (i el vot) de molts ciutadans. Si no fem un debat adult, quedarem clavats enmig de dos extremismes que tenen en com\u00fa l\u2019odi a la llibertat. I l\u2019aire ser\u00e0 irrespirable. Per\u00f2 aquest debat ha de partir d\u2019un fet innegable: som davant d\u2019un enemic amb una gran capacitat per mantenir aquesta guerra durant molt de temps, colpejant-nos de tant en tant. Aix\u00f2 va per llarg. \u00adSiguem prou intel\u00b7ligents per actuar d\u2019una manera ben diferent de com els fan\u00e0tics esperen que ho fem.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Pujo al tren (o al metro) i penso que tots podem morir ara mateix. Feia molt que no ho pensava, des de les setmanes posteriors als atemptats de l\u201911 de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3846"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3846"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3846\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3846"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3846"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3846"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}