\t\t\t\tLa mort de Johan Cruyff ha estat un esdeveniment pol\u00edtic de primera magnitud, amb totes les grandeses i les mis\u00e8ries pr\u00f2pies de la pol\u00edtica, impostures incloses. No podria ser d’altra manera tractant-se de la gran figura d’un club de futbol que ha assumit que \u00e9s m\u00e9s que un club, fet que alg\u00fa hauria d’explicar-li urgentment a la dirigent catalana de C’s, sobretot perqu\u00e8 una cosa \u00e9s liderar un partit anticatalanista i una altra liderar un partit extraterrestre. De manera molt fina, Jordi Punt\u00ed ha notat que Cruyff “gaireb\u00e9 sense voler, ens va donar una p\u00e0tria”, un gest que generava dues lleialtats, com b\u00e9 afegeix l’escriptor: al Bar\u00e7a “per\u00f2 tamb\u00e9 la selecci\u00f3 holandesa, que anim\u00e0vem com si fos el nostre pa\u00eds”. Cruyff o el mite del catal\u00e0 que guanya, el que no ha de celebrar derrotes ni ha de demanar perd\u00f3. La Catalunya que hauria volgut ser i que, sobretot l’any 1973, era impossible de plantejar.<\/p>\n
Josep Pla va escriure que els catalans som italians de l’oest. Una comparaci\u00f3 m\u00e9s po\u00e8tica que pol\u00edtica, em sembla. Ara no est\u00e0 de moda citar Jordi Pujol (excepte per fer llenya de l’arbre caigut, com fa el ressentit habitual per deformar les seves tesis sobre la immigraci\u00f3 peninsular), per\u00f2 paga la pena recordar que l’expresident tenia la mania de presentar Catalunya com “una Holanda del sud”. En el catalanisme, sempre ha estat important el joc de miralls de la comparaci\u00f3 internacional, des dels temps de Valent\u00ed Almirall. M\u00e9s endavant, Rovira i Virgili va ser sistem\u00e0tic en l’estudi dels pobles europeus sense estat. A primers dels noranta, despr\u00e9s de la caiguda de l’imperi sovi\u00e8tic, les nacions b\u00e0ltiques, juntament amb Eslov\u00e0quia i Eslov\u00e8nia, eren pa\u00efsos molt esmentats. Quebec, des dels setanta, ha estat un cas observat detingudament.<\/p>\n
Holanda ha exercit una certa fascinaci\u00f3 en l’imaginari del nacionalisme catal\u00e0. Cruyff va servir per refor\u00e7ar-la sense necessitat de ret\u00f2riques. Autoestima per la via futbol\u00edstica, una compensaci\u00f3 psicol\u00f2gica que diu molt sobre quina gent som o hem estat. Quan ens agradem, som aspirants a holandesos: m\u00e9s civilitzats i efica\u00e7os, m\u00e9s bons comerciants, m\u00e9s innovadors, m\u00e9s com subratlla el conegut poema d’Espriu. M\u00e9s europeus. En el fons d’aquest exercici, hi ha tamb\u00e9 la necessitat de capgirar la mem\u00f2ria negra del 1714. Els avantpassats dels holandesos d’avui van proclamar la seva independ\u00e8ncia de Castella en temps de Felip II i van guanyar la guerra. El futur va tenir un preu alt, per descomptat.<\/p>\n
El nou sobiranisme no parla gaire d’Holanda. Parla m\u00e9s de Dinamarca i d’\u00c0ustria. Tamb\u00e9 d’Esc\u00f2cia, per raons \u00f2bvies. Una part de l’independentisme -el m\u00e9s petit- t\u00e9 altres refer\u00e8ncies, a vegades tan ex\u00f2tiques que provoquen una inquietud considerable. Dit aix\u00f2, est\u00e0 clar que ja no podem viure de la p\u00e0tria ideal que ens va donar Cruyff. Vivim un moment en qu\u00e8 Catalunya aspira a ser Catalunya.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La mort de Johan Cruyff ha estat un esdeveniment pol\u00edtic de primera magnitud, amb totes les grandeses i les mis\u00e8ries pr\u00f2pies de la pol\u00edtica, impostures incloses. No podria ser d’altra…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3849"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3849"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3849\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3849"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3849"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3849"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}