\t\t\t\tHi ha consensos que no ens permeten pensar. Pocs gosen assenyalar, per exemple, que la gran opul\u00e8ncia comunicativa a l\u2019abast de les societats riques (i part de les pobres) t\u00e9 tamb\u00e9 aspectes inquietants. Per aix\u00f2 em va sorprendre una reflexi\u00f3 de Zygmunt Bauman, el soci\u00f2leg polon\u00e8s que va encunyar el terme \u201cmodernitat l\u00edquida\u201d, sobre les omnipresents xarxes socials que estan modificant els nostres estils de vida i la nostra mateixa concepci\u00f3 de la realitat: \u201cla q\u00fcesti\u00f3 de la identitat ha estat transformada \u2013pensa Bauman- d\u2019una cosa que ve donada a una tasca: tu has de crear la teva pr\u00f2pia comunitat. Per\u00f2 no es crea una comunitat, la tens o no; el que les xarxes socials poden crear \u00e9s un substitut. La difer\u00e8ncia entre la comunitat i la xarxa \u00e9s que tu pertanys a la comunitat per\u00f2 la xarxa et pertany a tu. Pots afegir amics i pots esborrar-los, controles la gent amb la qual\u00a0et relaciones. La gent se sent una mica millor perqu\u00e8 la solitud \u00e9s la gran amena\u00e7a en aquests temps d\u2019individualitzaci\u00f3. Per\u00f2 a les xarxes \u00e9s tan f\u00e0cil afegir amics o esborrar-los que no necessites habilitats socials. Aquestes les desenvolupes quan est\u00e0s al carrer, o vas al teu centre de treball, i et trobes amb gent amb qui has de tenir una interacci\u00f3 raonable\u201d. Despr\u00e9s d\u2019aplaudir aquesta mirada l\u00facida, paga la pena aturar-se un moment per revisar alguns malentesos contemporanis.<\/p>\n
Les xarxes socials poden ser eines molt eficients per\u00f2 no s\u00f3n una r\u00e8plica de la vida real, s\u00f3n una altra cosa. Bauman posa el dit a la nafra quan distingeix el sentit de pertinen\u00e7a a una comunitat humana i el que significa, en canvi, ser usuari d\u2019una xarxa social que es pret\u00e9n tamb\u00e9 una forma de comunitat. \u00c9s f\u00e0cil donar-se de baixa de Facebook o de Twitter, no \u00e9s gens f\u00e0cil deixar de ser membre de la comunitat dels catalans o dels europeus, o de la comunitat dels cristians o dels que van n\u00e9ixer sota el franquisme o dels que han crescut en el medi rural. Els individus poden formar part de diverses comunitats alhora, i la majoria de vegades aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb decisions lliures perqu\u00e8 \u00e9s fruit del naixement, de la tradici\u00f3, de l\u2019atzar i dels vincles establerts. Una xarxa social pot imitar les formes comunit\u00e0ries, per\u00f2 no \u00e9s una comunitat. Les xarxes socials s\u00f3n un espai de representaci\u00f3 i de mediaci\u00f3 \u2013de conversa i d\u2019exhibici\u00f3- on s\u2019exageren alguns aspectes mentre se n\u2019ometen d\u2019altres, fins al punt que \u00e9s f\u00e0cil ser v\u00edctima de la caricatura. N\u2019hi ha prou de tenir present els debats pol\u00edtics, ideol\u00f2gics i religiosos que vehiculen les xarxes socials per comprovar que hi ha una sobrerepresentaci\u00f3 de posicions extremistes, circumst\u00e0ncia que trasllada a l\u2019usuari la idea d\u2019un m\u00f3n m\u00e9s polaritzat i m\u00e9s conflictiu del que \u00e9s de deb\u00f2.<\/p>\n
Pel fet de formar part d\u2019una comunitat tenim una s\u00e8rie de responsabilitats i aix\u00f2 fa que la nostra identitat estigui travessada per diverses tensions, que suportem com podem. La mem\u00f2ria col\u00b7lectiva determina el relat de la comunitat i ens proporciona marcs d\u2019interpretaci\u00f3 que interaccionen amb la nostra experi\u00e8ncia i la nostra mem\u00f2ria personal. La nostra identitat \u00e9s un constant combat entre mem\u00f2ries i projectes, entre el pes del passat i l\u2019aspiraci\u00f3 a construir un futur segons els nostres interessos, valors i desitjos. Les xarxes socials no tenen mem\u00f2ria, fan del present continu la seva ra\u00f3 de ser, un temps que entronitza l\u2019actualitat del segon. En aquest sentit, la nostra condici\u00f3 d\u2019usuaris de xarxes socials ens promet la fantasia d\u2019esdevenir \u00e9ssers posthist\u00f2rics, alliberats de les responsabilitats dels nostres actes i de la responsabilitats que tenim vers els altres. Tenim amics o en deixem de tenir gr\u00e0cies a un petit gest. Les xarxes socials s\u00f3n, per aquest mateix motiu, un espai d\u2019impunitats exacerbades.<\/p>\n
\u201cS\u00f3c de la plana de Vic\u201d i \u201cs\u00f3c a Facebook\u201d no s\u00f3n expressions equivalents, encara que els nostres fills adolescents passin moltes hores en aquestes places virtuals on la privacitat desapareix i la vida quotidiana esdev\u00e9 un petit espectacle que se sotmet a l\u2019examen del bot\u00f3 \u201cm\u2019agrada\u201d. La pseudocomunitat virtual reclama la nostra atenci\u00f3 de manera absorbent i obsessiva mentre la vida real passa pel nostre costat. Qui no ha vist quatre amics asseguts al voltant d\u2019una taula, cadascun pendent de la seva petita pantalla, completament a\u00efllats? L\u2019escena podria titular-se \u201cla teva comunitat sempre \u00e9s a una altra banda\u201d.<\/p>\n
L\u2019impacte d\u2019aquestes confusions en l\u2019esfera de la pol\u00edtica \u00e9s extraordinari i encara no tenim prou perspectiva per fer-ne una diagnosi complerta. De moment, veiem l\u2019aparici\u00f3 de partits en xarxa i com utilitzen les xarxes socials tots aquells que pretenen arribar al govern. Hi ha l\u00edders que confonen els seguidors de Twitter amb els votants o amb els militants de sempre, i tamb\u00e9 hi ha organitzacions que perden de vista que la pol\u00edtica democr\u00e0tica implica trepitjar els camins i mirar les persones als ulls, escoltar les queixes directament i \u2013quan cal- prendre part en cal\u00e7otades, berenars multitudinaris i festivals locals en cap de setmana. La comunitat exigeix pres\u00e8ncia directa als que volen representar-la a les institucions. Les xarxes socials poden ser un ajut per\u00f2 no poden despla\u00e7ar el moment m\u00e9s important del comprom\u00eds p\u00fablic, que \u00e9s la trobada entre elegits i electors, entre governants i administrats.<\/p>\n
Bauman ens adverteix \u2013en definitiva- dels perills de creure que una eina molt potent pot edificar una vida altra, un univers de meravella\u00a0 on serem una mena de d\u00e9us feli\u00e7os que podrem enganyar la mossegada de la solitud i de l\u2019absurd amb molt de soroll.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha consensos que no ens permeten pensar. Pocs gosen assenyalar, per exemple, que la gran opul\u00e8ncia comunicativa a l\u2019abast de les societats riques (i part de les pobres) t\u00e9…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3852"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3852"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3852\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3852"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3852"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3852"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}