\t\t\t\tQue la CUP faria tot el possible per complicar la tasca del Govern Puigdemont estava escrit. Que la CUP donaria inestabilitat a la majoria independentista del Parlament tamb\u00e9 \u00e9s un fet que se sabia. La CUP fa de CUP, no hi ha res a dir. Aquella CUP de tres diputats liderats per David Fern\u00e1ndez va ser una estranya excepci\u00f3 i va operar amb un sentit de la responsabilitat que no es corresponia amb la din\u00e0mica habitual d\u2019una organitzaci\u00f3 pensada per a l\u2019agitaci\u00f3. La CUP de deb\u00f2 \u00e9s la que dirigeix Anna Gabriel. L\u2019error de Junts pel S\u00ed \u00e9s haver pensat que despr\u00e9s de la retirada de Mas podrien generar una col\u00b7laboraci\u00f3 efica\u00e7 amb els anticapitalistes. \u00c9s un error que est\u00e0 convertint la pol\u00edtica parlament\u00e0ria en un psicodrama que desgasta les institucions, els partits sobiranistes i la idea de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
Aquestes relacions impossibles de Junts pel S\u00ed i la CUP donen del proc\u00e9s una imatge ca\u00f2tica. El proc\u00e9s com a olla de grills, una estampa que fa les del\u00edcies dels contraris a una Catalunya independent. Per al votant sobiranista, l\u2019espectacle no pot ser m\u00e9s frustrant: l\u2019autogol \u00e9s permanent. La dist\u00e0ncia entre la complexitat de l\u2019objectiu proclamat i una quotidianitat llastrada per la t\u00e0ctica i la batussa entre socis \u00e9s de dif\u00edcil digesti\u00f3. Els cupaires no deixen passar cap oportunitat de descol\u00b7locar els sobiranistes majoritaris, la qual cosa incrementa \u2013de retruc- les desconfiances entre convergents i republicans. Afegim a aix\u00f2 el nerviosisme de l\u2019entorn de Junqueras per l\u2019ombra que la popularitat de Puigdemont\u00a0 pot fer al l\u00edder d\u2019ERC i per la duresa evident del repte assumit pel vicepresident. La interlocuci\u00f3 que el republic\u00e0 busca amb Madrid \u00e9s un ganivet de doble tall.<\/p>\n
Amb tot, la feblesa de fons de l\u2019independentisme en aquest moment no prov\u00e9 nom\u00e9s de la complicada correlaci\u00f3 de forces que va deixar-nos el 27-S. Hi ha una fragilitat que no dep\u00e8n dels partits. Si sortim del Parlament, descobrim que en la base del moviment sobiranista -al carrer i en les organitzacions c\u00edviques- actuen amb molta for\u00e7a unes premisses determinades. Aquestes constitueixen l\u2019emmarcament pre-pol\u00edtic d\u2019un projecte pol\u00edtic que, en la mesura que ha de concretar, corre el risc de perdre transversalitat.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2 cal demanar-se si ha estat gaire intel\u00b7ligent barrejar els temps de la secessi\u00f3 democr\u00e0tica amb els temps d\u2019un proc\u00e9s constituent, com si sobressin les energies per fer alhora un torcebra\u00e7 sense precedents als poders de l\u2019Estat i la formulaci\u00f3 al detall del que ha de ser una Rep\u00fablica. L\u2019explicaci\u00f3 oficial \u00e9s que un proc\u00e9s constituent servir\u00e0 per eixamplar la base dels partidaris de la independ\u00e8ncia. La paradoxa \u00e9s que els sectors pol\u00edtics que l\u2019independentisme vol seduir amb aix\u00f2 \u2013el m\u00f3n de Colau, d\u2019ICV i de Podem, sobretot- han fet saber repetidament que el proc\u00e9s constituent no ha d\u2019acabar for\u00e7osament amb un Estat independent, pot ser una revisi\u00f3 de l\u2019autonomia, feta amb molta alegria i participaci\u00f3 de la ciutadania, una intenci\u00f3 que em recorda aquell bus de l\u2019Estatut que es va inventar l\u2019any 2004 Joan Saura.<\/p>\n
Hi ha dos debats que els ambients sobiranistes tenen gran dificultat a realitzar perqu\u00e8 posen de relleu, precisament, unes premisses pre-pol\u00edtiques molt arrelades i de dif\u00edcil revisi\u00f3. Parlo de la discussi\u00f3 sobre l\u2019ex\u00e8rcit i la discussi\u00f3 sobre la consideraci\u00f3 de la llengua catalana i la llengua castellana en una Catalunya independent. Es tracta de dos debats tab\u00fa que generen un nivell de disc\u00f2rdia alt\u00edssima entre els partidaris de la secessi\u00f3. Aquests tab\u00fas constituents defineixen \u2013sense voler- la concepci\u00f3 de moltes coses, comen\u00e7ant per la idea que ens hem fet de la naci\u00f3 i d\u2019uns suposats valors col\u00b7lectius.<\/p>\n
Fixem-nos: ens costa posar-nos d\u2019acord sobre dos elements claus de la vida de qualsevol estat: la defensa i l\u2019idioma. Parlar de l\u2019ex\u00e8rcit \u00e9s imprescindible per\u00f2 ens desagrada, perqu\u00e8 representa assumir la part menys amable de la sobirania plena o cosobirania europea. \u00c9s una dada molt significativa que en l\u2019enquesta que CDC ha fet entre la seva milit\u00e0ncia hi hagi un 27,5% que rebutja frontalment la creaci\u00f3 d\u2019un ex\u00e8rcit \u00a0<\/strong>i un 44,4% partidari de delegar la defensa en un hipot\u00e8tic ex\u00e8rcit supraestatal. Qu\u00e8 ens diu aix\u00f2 sobre la idea de les relacions internacionals que tenen molts sobiranistes? Parlar de la llengua \u00e9s tamb\u00e9 imprescindible \u2013ho fan estats com Espanya i Fran\u00e7a constantment- per\u00f2 sembla que entra en contradicci\u00f3 amb un independentisme de nou encuny que ha amagat la base identit\u00e0ria i ha subratllat les raons materials i pr\u00e0ctiques per arribar a m\u00e9s gent. Avui es presenta un manifest d\u2019experts que s\u00f3n cr\u00edtics amb les tesis sobiranistes a favor del biling\u00fcisme, una acci\u00f3 que altres sectors veuen com l\u2019expressi\u00f3 d\u2019una preocupaci\u00f3 mancada de visi\u00f3 pol\u00edtica de conjunt. M\u00e9s enll\u00e0 de les raons d\u2019uns i altres, no deixa de ser inquietant que l\u2019abordatge p\u00fablic d\u2019aquest assumpte tan sensible es faci en uns termes que semblaven superats.<\/p>\n Mentre Junts pel S\u00ed i la CUP es barallen, tot aix\u00f2 va fent xup-xup.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Que la CUP faria tot el possible per complicar la tasca del Govern Puigdemont estava escrit. Que la CUP donaria inestabilitat a la majoria independentista del Parlament tamb\u00e9 \u00e9s un…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3856"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3856"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3856\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3856"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3856"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3856"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}