\t\t\t\tDespr\u00e9s de la darrera reuni\u00f3 amb el l\u00edder de Podem, el secretari general del PSOE va declarar: \u201cEstem m\u00e9s a prop del govern del canvi que de repetir les eleccions\u201d. L\u2019expressi\u00f3 govern del canvi apareix com a t\u00edtol d\u2019un article de Pablo Iglesias de finals de gener, per\u00f2 en aquell paper \u00e9s sin\u00f2nim de \u201cgovern plural i progressista\u201d. En aquests moments, no s\u00e9 si significa el mateix. D\u2019altra banda, no \u00e9s menor que es parli sempre de \u201cgovern del canvi\u201d i no \u201cde govern de canvi\u201d, cosa que suggereix que s\u2019est\u00e0 prometent un canvi hist\u00f2ric, \u201cel canvi\u201d, com aquell canvi que el PSOE de 1982 va convertir en lema i bandera per arribar al poder. Podem, Ciutadans i PSOE diuen \u2013tots tres\u2013 que s\u00f3n partits que encarnen el canvi. Si \u00adparlem d\u2019un capgirament de gran abast, haurem de convenir que aix\u00f2, pol\u00edticament parlant, vol dir fer grans transformacions. El canvi de Felipe Gonz\u00e1lez va ser un pla ambici\u00f3s per posar al dia Espanya, despr\u00e9s del qual no la co\u00adneixeria \u201cni la mare que la va parir\u201d, en descripci\u00f3 castissa i pl\u00e0stica d\u2019Alfonso Guerra.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019una UCD que s\u2019havia cremat pilotant la transici\u00f3 pol\u00edtica, el PSOE \u00adtenia l\u2019ambici\u00f3 leg\u00edtima de dirigir les grans reformes que l\u2019Estat espanyol necessitava per esdevenir una \u00adrealitat homologada i homologable dins d\u2019aquella petita Europa occidental que, llavors, conformava el selecte club de les democr\u00e0cies del benestar i el \u00adprogr\u00e9s, en el context d\u2019una guerra freda que semblava inacabable. El socialisme tenia un projecte per a la societat \u00adespanyola i pensava desplegar-lo apro\u00adfitant l\u2019aval de m\u00e9s de 10 milions de vots. Els comunistes havien estat el gran partit de l\u2019oposici\u00f3 al fran\u00adquisme, per\u00f2 la ciutadania no els \u00advolia governant despr\u00e9s d\u2019Adolfo \u00adSu\u00e1rez. El canvi era cosa d\u2019uns joves que no tenien menys arro\u00adg\u00e0ncia que la que avui exhibeixen el l\u00edder de Podem i els seus ac\u00f2lits. Estaven segurs d\u2019ells \u00admateixos. Se sabien a punt de fer caure els murs del castell. Javier Solana ho explicava aix\u00ed a Mar\u00eda Antonia Iglesias: \u201cEn vig\u00edlies de les eleccions del 1982 \u2013despr\u00e9s de tants anys en l\u2019oposici\u00f3\u2013, v\u00e8iem com la possibilitat d\u2019arribar al Govern es feia realitat: vam comen\u00e7ar a treballar en programes perqu\u00e8 ten\u00edem la certesa que vol\u00edem responsabilitats de govern. Recordo les reunions amb Felipe, quan \u00adanalitz\u00e0vem diferents esquemes, analitz\u00e0vem les prioritats, etc\u00e8tera\u201d.<\/p>\n
El terme govern del canvi que difonen S\u00e1nchez i Iglesias \u00e9s \u2013potser\u2013 una picada d\u2019ullet a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Hi va \u00adhaver un canvi hist\u00f2ric el 1982 i ara \u2013se suposa\u2013 s\u2019hauria de repetir. Per\u00f2 ahir hi havia una majoria absoluta i avui som \u00addavant una fragmentaci\u00f3 que fa molt complicades les combinacions de governabilitat. La c\u00fapula dirigent de Podem tenia, fa mesos, un gui\u00f3 segons el qual la seva arribada al poder seria un episodi equivalent al protagonitzat per aquell Isidoro que llu\u00efa jaqueta de pana. L\u2019etiqueta \u201cgovern del canvi\u201d forma part d\u2019aquestes expectatives de triomf espectacular del partit lila. Per\u00f2 les coses no van anar aix\u00ed el 20-D. Malgrat els resultats dolents del PSOE, a Iglesias li han faltat molts vots per ser l\u2019alternativa indiscutible.<\/p>\n
\u00a0Les negociacions entre els partits del pret\u00e8s canvi, incloent-hi el pacte firmat per S\u00e1nchez i Rivera, han il\u00b7luminat l\u2019escena de la pol\u00edtica de Madrid d\u2019una manera que tots podem veure el que ja va constatar-se durant la campanya electoral: no hi ha cap projecte cre\u00efble i engrescador per a Espanya. Mentre el PP viu de les in\u00e8r\u00adcies d\u2019una versi\u00f3 tova i est\u00e0tica de l\u2019aznarisme, els que haurien de fabricar un projecte estan dedicats a la t\u00e0ctica i el m\u00e0rqueting (Podem i Ciutadans) i a la superviv\u00e8ncia (PSOE). Ni la crisi econ\u00f2mica, ni la crisi de credibilitat dels partits, ni la crisi del sistema institucional del 78 (amb la subcrisi territorial catalana) han estat al\u00b7licients prou forts per activar un relat que pugui representar el que el socialisme va ser capa\u00e7 de sintetitzar a primers dels anys vuitanta. La imaginaci\u00f3 pol\u00edtica ha estat substitu\u00efda per la hipermediaci\u00f3, uns lideratges prefabricats i la importaci\u00f3 d\u2019experi\u00e8ncies d\u2019altres latituds.<\/p>\n
La cultura pol\u00edtica de la transici\u00f3 sembla haver-se exhaurit. A Barcelona, aix\u00f2 va passar abans que a Madrid, a causa de l\u2019impacte que sobre el nacionalisme central van tenir l\u2019acord del Majestic i, m\u00e9s tard, la majoria absoluta d\u2019Aznar del 2000 combinada amb la negativa de Pujol a un pacte de governabilitat amb ERC quan Carod-Rovira li ho va proposar en seu parlament\u00e0ria. L\u2019esgotament d\u2019aquesta cultura de la transici\u00f3 ha generat, a Catalunya, el projecte de la independ\u00e8ncia, fill directe de les \u00adpol\u00edtiques recentralitzadores dels populars, de l\u2019escassa voluntat dels socialistes de desmarcar-se\u2019n i del possibilisme recargolat de l\u2019Estatut del 2006. Al conjunt d\u2019Espanya, per contra, la liquidaci\u00f3 de la plantilla de la transici\u00f3 no ha parit cap projecte: ha creat un forat negre que condueix els actors pol\u00edtics a una zona d\u2019incertesa que accentua la seva inanitat. Els professionals de l\u2019Estat \u2013que per aix\u00f2 hi s\u00f3n\u2013 evitaran que el forat negre s\u2019expandeixi.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Despr\u00e9s de la darrera reuni\u00f3 amb el l\u00edder de Podem, el secretari general del PSOE va declarar: \u201cEstem m\u00e9s a prop del govern del canvi que de repetir les eleccions\u201d….<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3864"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3864"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3864\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}