\t\t\t\tEls papers de Panam\u00e0 il\u00b7lustren aquell funcionament del m\u00f3n que tothom creu saber i pocs poden demostrar. Diguem-ho d\u2019una altra manera: es tracta d\u2019informaci\u00f3 que permet considerar \u00fatil el principi de sospita sobre uns poderosos i uns famosos que tenen a l\u2019abast la possibilitat d\u2019organitzar la seva superviv\u00e8ncia alegre a partir d\u2019unes regles de joc que no s\u00f3n les de la gent normal, sotmesa a uns controls que ens fan virtuosos a la for\u00e7a, en la mesura que posen molt complicada la mena de delictes que ells \u2013certs membres de les elits\u2013 \u00adpoden cometre amb una in\u00e8rcia i tranquil\u00b7litat espectaculars. En ells, el delicte nom\u00e9s \u00e9s una forma de productivitat \u2013diguem-ne\u2013 heterodoxa i creativa.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed res de nou. El que ara cal observar \u00e9s com es transforma l\u2019esc\u00e0ndol en responsabilitat. Els papers de Panam\u00e0 tindran un impacte desigual sobre la realitat, encara que el periodisme unifiqui en un \u00fanic gran relat personatges, actes i circumst\u00e0ncies d\u2019una gran diversitat. La dimissi\u00f3 del primer ministre d\u2019Isl\u00e0ndia no ens hauria de conduir a un exc\u00e9s d\u2019optimisme sobre l\u2019efectivitat immediata de l\u2019exorcisme medi\u00e0tic, que esdev\u00e9 una mena de just\u00edcia expr\u00e9s sense intervenci\u00f3 dels tribunals.<\/p>\n
El periodisme tendeix a presentar els noms que surten als papers del despatx Mossack Fonseca una mica com figures d\u2019un pessebre global, i \u00adaix\u00f2 trenca la llei del periodisme \u2013com ho van fer els documents difosos per Wikileaks\u2013 que subratlla la singularitat de cada hist\u00f2ria. Les perip\u00e8cies i excuses dels personatges rellevants del m\u00f3n de la pol\u00edtica, l\u2019empresa, l\u2019esport i la cultura que formen part d\u2019aquest retaule queden dilu\u00efdes \u2013per b\u00e9 i per mal\u2013 dins del magma. Repeteixo: el mandatari island\u00e8s actua com a excepci\u00f3 i boc expiatori d\u2019una faula on l\u2019exc\u00e9s de notables desdibuixa l\u2019inter\u00e8s. Les trampes a balquena adquireixen un aspecte irreal, saturen la recepci\u00f3 del missatge i ens allunyen de la curiositat. El pe\u00adriodisme defineix aqu\u00ed una causa general, per\u00f2 nosaltres comprenem millor quan ens podem apropar a cada tripijoc com si fos el gran fet del dia. Les trampes dels uns relativitzen \u2013potser\u2013 les trampes dels altres.<\/p>\n
La majoria dels notables que apareixen als papers de Panam\u00e0 neguen l\u2019evid\u00e8ncia. El periodisme passar\u00e0 el testimoni als inspectors d\u2019Hisenda i, aleshores, sabrem fins a quin punt els governs contemporanis s\u00f3n o no\u00a0els mec\u00e0nics cecs d\u2019uns estats que, entre d\u2019altres funcions, es dediquen a as\u00adsegurar que les empreses nacionals obtinguin contractes suculents en llocs com, per exemple, Panam\u00e0. Si les \u00adraons d\u2019Estat poden esborrar un pa\u00eds de la llista de paradisos fiscals, resulta desconcertant posar eficients funcionaris a perseguir all\u00f2 que es va decretar que no havia existit mai. Panam\u00e0 era un no-lloc i ara cal tornar-lo a enganxar a l\u2019\u00e0lbum del costat fosc.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els papers de Panam\u00e0 il\u00b7lustren aquell funcionament del m\u00f3n que tothom creu saber i pocs poden demostrar. Diguem-ho d\u2019una altra manera: es tracta d\u2019informaci\u00f3 que permet considerar \u00fatil el principi…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3868"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3868"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3868\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3868"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3868"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3868"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}