\t\t\t\tAda Colau \u00e9s el Jordi Pujol de la nova \u00e8poca. El president va forjar el seu prestigi en l’oposici\u00f3 a la dictadura, per la qual cosa va ser jutjat i va patir tortura i pres\u00f3. L’alcaldessa, molts anys despr\u00e9s, en un context democr\u00e0tic i de crisi econ\u00f2mica, construeix el seu carisma com a portaveu de la PAH, entitat que simbolitza la resist\u00e8ncia davant d’una injust\u00edcia que toca un aspecte b\u00e0sic com l’habitatge. Si Pujol era un heroi imprevist de la petita burgesia que posa en risc una posici\u00f3 confortable per plantar cara a Franco (quan la majoria que ho feia eren militants comunistes), Colau \u00e9s l’hero\u00efna que es complica la vida lluitant, a peu de carrer, contra els bancs i la indifer\u00e8ncia de la pol\u00edtica oficial.<\/p>\n
El jove Pujol va intuir que la millor manera d’accelerar el final de la tirania era donar testimoni d’una nova generaci\u00f3 que -paradoxalment- mostrava una actitud, en general, d’adaptaci\u00f3 acr\u00edtica a un r\u00e8gim que perpetuava una vict\u00f2ria militar. La jove Colau va intuir que la millor manera d’accelerar la substituci\u00f3 dels pol\u00edtics del sistema del 78 era posar en primer terme un dels problemes que han capgirat el gui\u00f3 d’una societat amb conquestes socials irreversibles. L’autoritat que tenia Pujol l’any 1980, en ser investit president, provenia d’aquell moment de 1960 en qu\u00e8 va rebel\u00b7lar-se, quan fer-ho sortia molt car. L’autoritat que t\u00e9 Colau quan arriba a l’alcaldia prov\u00e9 de la seva faceta com activista que es rebel\u00b7la contra interessos molt forts, dotats d’una gran influ\u00e8ncia per minimitzar situacions greus.<\/p>\n
El joc de les vides paral\u00b7leles acaba aqu\u00ed. El que Pujol fa i diu durant el consell de guerra posa la llavor d’un projecte de reconstrucci\u00f3 del catalanisme pol\u00edtic que es pret\u00e9n com a superaci\u00f3 dels errors i premisses del nacionalisme de l’etapa republicana i la guerra civil. La CDC que es va fundar l’any 1974 \u00e9s la cristal\u00b7litzaci\u00f3 d’aquesta nova proposta que vol sintetitzar el que havien estat formacions tan diferents com la Lliga de Camb\u00f3 i l’Esquerra de Maci\u00e0, amb elements d’actualitzaci\u00f3 agafats de l’experi\u00e8ncia europea de postguerra.<\/p>\n
Colau i Barcelona en Com\u00fa estan assajant la reconstrucci\u00f3 de l’esquerra catalana aprofitant l’impacte de diverses crisis superposades (econ\u00f2mica, de credibilitat, de sistema i europea) per ocupar democr\u00e0ticament espais de poder formal i consolidar-se en l’esfera institucional, tenint en compte que l’erosi\u00f3 del PSC ofereix molt camp per c\u00f3rrer. Aquesta reconstrucci\u00f3 es far\u00e0 amb una suma de materials nous i vells (Iniciativa, EUiA, Podem, l’esmentada BCom\u00fa i altres) per\u00f2 amb una voluntat clara de superar els marcs i narratives de la transici\u00f3. Qui lliga tot aix\u00f2 \u00e9s Colau, la que t\u00e9 el carisma i l’autoritat per competir, conv\u00e8ncer i guanyar. Els ecosocialistes, malgrat la seva cultura de govern, no tenen m\u00e9s remei que diluir-se.<\/p>\n
El pujolisme va patir sempre d’una feblesa fundacional que era tamb\u00e9 el seu avantatge electoral: el l\u00edder de CDC era, a la vegada, \u00a0l’ide\u00f2leg de l’organitzaci\u00f3, cosa que feia que els convergents no dediquessin gaire temps a pensar. Pujol ja ho havia pensat tot abans d’arribar a la presid\u00e8ncia. En aix\u00f2, era calcat a Henry Kissinger, que el 1972 va confessar a Norman Mailer que estava treballant “amb idees que vaig formar a Harvard fa anys. No he tingut una idea nova des que em vaig ficar en aix\u00f2; nom\u00e9s treballo amb les antigues”. El fet de governar la Generalitat durant vint-i-tres anys va malacostumar un partit que avui, en canvi, necessita repensar-se amb urg\u00e8ncia per\u00f2 no t\u00e9 l’h\u00e0bit per fer-ho. La batalla de les idees sempre va ser un repte postergat per Pujol, per aix\u00f2 va gaudir de llarg predomini electoral sense obtenir l’hegemonia en termes gramscians.<\/p>\n
Colau no va d’ide\u00f2loga per la vida, no li cal. T\u00e9 diverses persones al seu equip que es dediquen a les idees. El seu encert estrat\u00e8gic \u00e9s haver assumit el paper d’abanderada d’ un canvi ideol\u00f2gic i generacional que prov\u00e9, justament, d’una batalla cultural que no desaprofita cap espai. L’Ajuntament de Barcelona \u00e9s l’eina principal i m\u00e9s potent -per\u00f2 no l’\u00fanica- per assentar una hegemonia ideol\u00f2gica inexpugnable que faci irrellevants tots els discursos i grups considerats adversaris. Aquesta operaci\u00f3 es basa en dos conceptes: autenticitat i proximitat.\u00a0Colau \u00e9s l’alcaldessa que sempre subratlla que no forma part de les elits i que escolta la gent. Pisarello -el seu home fort- ho explica aix\u00ed en el llibre Ada, la rebel\u00b7li\u00f3 democr\u00e0tica<\/em>, de Joan Serra: “som una generaci\u00f3 nova, que no ve de les fam\u00edlies de sempre”.<\/p>\n En un m\u00f3n bombardejat per not\u00edcies del tipus papers de Panam\u00e0, Colau encarna la promesa d’una pol\u00edtica sense infeccions i sense avaries. Sobre la base d’una narrativa esquem\u00e0tica de bons i dolents, que fa del contrari alg\u00fa sempre moralment inferior, el colauisme tendir\u00e0 a cr\u00e9ixer i arrelar. Que en la cuina de l’\u00e8xit de Colau hi participin destacats veterans de les esquerres oficials del vell ordre, com Ricard Gom\u00e0, Jordi Borja i Joan Subirats, \u00e9s un detall que ning\u00fa no tindr\u00e0 en compte a l’hora de votar.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ada Colau \u00e9s el Jordi Pujol de la nova \u00e8poca. El president va forjar el seu prestigi en l’oposici\u00f3 a la dictadura, per la qual cosa va ser jutjat i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3873"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3873"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3873\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3873"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3873"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3873"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}