{"id":3880,"date":"2016-04-21T04:00:19","date_gmt":"2016-04-21T03:00:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=3880"},"modified":"2016-04-21T04:00:19","modified_gmt":"2016-04-21T03:00:19","slug":"el-darrer-semprun","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2016\/04\/21\/el-darrer-semprun\/","title":{"rendered":"El darrer Sempr\u00fan"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tCal tornar sempre a Jorge Sempr\u00fan. Tamb\u00e9 quan tot apressa i quan res no pesa. Llegeixo el darrer llibre del gran escriptor europeu -publicat p\u00f2stumament- i ho celebro com si fos el descobriment d\u2019una veu nova, malgrat que tots els llibres de Sempr\u00fan s\u00f3n el mateix llibre, que, al seu torn, constitueix una exploraci\u00f3 inesgotable d\u2019una vida de la qual emergeixen infinites hist\u00f2ries. A Ejercicios de supervivencia<\/em>, Sempr\u00fan aborda -envoltant-lo amb l\u2019eleg\u00e0ncia marca de la casa- l\u2019episodi de la seva tortura en mans de la Gestapo, abans de la deportaci\u00f3 al camp nazi de Buchenwald.<\/p>\n

Primer. Deixar el que s’ha viscut en l\u2019essencial, escriure nom\u00e9s el necessari. Sempr\u00fan parteix la pedra, una vegada m\u00e9s: “La meva experi\u00e8ncia personal m\u2019ensenya que no ser\u00e0 la v\u00edctima sin\u00f3 el botx\u00ed -si aquest se salva, sobreviu en una exist\u00e8ncia posterior, fins i tot an\u00f2nima i aparentment pl\u00e0cida- qui no se sentir\u00e0 m\u00e9s a casa seva al m\u00f3n, per m\u00e9s que digui, per m\u00e9s que fingeixi. La v\u00edctima, al contrari, i no nom\u00e9s si sobreviu a la tortura, fins i tot durant aquesta, en tots els intersticis de treva benvinguda, encara que ef\u00edmera, la v\u00edctima aferrada al seu silenci veu multiplicar-se els seus vincles amb el m\u00f3n, veu arrelar, ramificar-se, proliferar les raons de sentir-se-a-casa al m\u00f3n”. Abans, l\u2019autor ha deixat clar el per\u00edmetre d\u2019aquest coneixement tan especial: “A Auxerre vaig tenir la sensaci\u00f3, retrospectivament, de no haver tingut mai cos. com si m\u2019encarn\u00e9s en el dolor, com si aquest em fes descobrir alhora que el meu cos la seva fragilitat, les seves mis\u00e8ries la seva finitud. Vaig sentir tant el meu cos que aquest es va convertir, en certa manera, en una entitat separada, potser aut\u00f2noma -perillosament aut\u00f2noma-, com un \u00e9sser diferent”. Un cos de tot just dinou anys.<\/p>\n

Segon. El deure i no l\u2019heroisme, tot en min\u00fascula. Sempr\u00fan detesta la trompeteria, el teatre \u00e8pic. Agafa el temps i el doblega sense trencar-lo, diverses vegades, sense crear el reliquiari previsible amb aquests fragments de mem\u00f2ria tallant que acaben polits a les seves mans. Al seu \u00faltim llibre, l\u2019autor penja un r\u00e8tol d\u2019av\u00eds per a navegants, a prop\u00f2sit de l\u2019escena -narrada ja a La escritura o la vida<\/em>– en qu\u00e8 els soldats dels Estats Units troben els presoners que s\u2019han alliberat a si mateixos, despr\u00e9s de la fugida dels SS de Buchenwald: “I \u00e9s precisament la intrusi\u00f3 de la realitat el que resulta tan novel\u00b7lesc a l\u2019informe dels dos americans. Jo s\u00f3c la realitat, imaginin-se! Tinc vint anys, la mort comen\u00e7a a allunyar-se de mi”. La realitat d\u2019una biografia que imita les ostentacions de la ficci\u00f3 per entrar per la porta del darrere de la veritat, sense que el testimoni es converteixi en vigilant d\u2019una novel\u00b7la que d\u00f3na a all\u00f2 hist\u00f2ric la densitat d’all\u00f2 intemporal, perqu\u00e8 s’escapoleix -sempre arran de les corbes- de les trampes de la mem\u00f2ria.<\/p>\n

Tercer. Vaig comen\u00e7ar a fer classes de Periodisme quan es va publicar La escritura o la vida<\/em>, fa d\u2019aix\u00f2 m\u00e9s de vint anys. Es tracta d\u2019un t\u00edtol al qual dec moltes coses i em connecta amb alguns rostres. Els entusiastes que vam estar en la posada en marxa de la Facultat de Comunicaci\u00f3 Blanquerna de la Universitat Ramon Llull vam adoptar aquest llibre de Sempr\u00fan com una ensenya i el vam donar a llegir a uns estudiants -avui professionals en diversos mitjans- que aix\u00ed descobrien, alhora, el repte d\u2019explicar els fets i la p\u00e0gina m\u00e9s fosca de l\u2019Europa del segle XX. Cr\u00e8iem que el text del veter\u00e0 militant era una lli\u00e7\u00f3 magistral sobre el que hi ha m\u00e9s enll\u00e0 i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de la not\u00edcia, sobre els l\u00edmits del llenguatge com a eina per atrapar el que succeeix. Aix\u00ed mateix, quan nom\u00e9s port\u00e0vem tres cursos en marxa, vam tenir l\u2019enorme sort que Sempr\u00fan va acceptar de fer una confer\u00e8ncia a les nostres aules. El va presentar l\u2019amic i col\u00b7lega Oriol Izquierdo, que es va referir a les lleng\u00fces com les veritables p\u00e0tries de tots els escriptors, cosa que la prosa francesa de Sempr\u00fan il\u00b7lustra perfectament. Veure aquests joves de la posttransici\u00f3 escoltant Sempr\u00fan atentament va ser un viatge inesperat. A una pregunta sobre l\u2019actualitat, el literat i activista es va limitar a respondre: “\u00c9s escuma del temps”. Va encertar, per descomptat.<\/p>\n

Quart. A La escritura o la vida<\/em>, el narrador es refereix -breument- a les tortures de la Gestapo que constitueixen el motor del seu t\u00edtol p\u00f2stum: “Els esbirros d\u2019Haas, el cap de la Gestapo local, em penjaven en l\u2019aire, amb els bra\u00e7os estirats cap enrere i les mans subjectes a l\u2019esquena per unes manilles. Em submergien el cap a l\u2019aigua de la banyera, que embrutaven deliberadament amb brossa i excrements”. Una idea em persegueix ara: els torturadors d’aquell membre de la resist\u00e8ncia no sabien que estaven torturant un home que, moltes d\u00e8cades despr\u00e9s, es convertiria en Jorge Sempr\u00fan, el c\u00e8lebre escriptor que aborda aquell moment com un entom\u00f2leg de si mateix, sense ranc\u00fania ni ressentiment, sense cap gesticulaci\u00f3 moral, amb la curiositat de qui torna a un paisatge de la infantesa. El torturador mai no va sospitar que aquell acte execrable fundava el relat que avui ens il\u00b7lumina.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cal tornar sempre a Jorge Sempr\u00fan. Tamb\u00e9 quan tot apressa i quan res no pesa. Llegeixo el darrer llibre del gran escriptor europeu -publicat p\u00f2stumament- i ho celebro com si…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3880"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3880"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3880\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3880"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3880"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3880"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}