\t\t\t\tSi avui es recuperen les declaracions que diversos pol\u00edtics i periodistes van fer des de Madrid sobre la situaci\u00f3 catalana abans que Artur Mas fes un pas al costat i s\u2019apliquen al panorama espanyol, el somriure \u00e9s inevitable. Es donaven lli\u00e7ons de responsabilitat a balquena perqu\u00e8 estava cantada la repetici\u00f3 de les eleccions catalanes. Serveixi com a exemple el que deia Antonio Hernando, portaveu del PSOE al Congr\u00e9s dels Diputats: \u201cMas ha fracassat i ha posat en rid\u00edcul la Generalitat. Si hi ha noves eleccions, ell \u00e9s el responsable\u201d. Aqu\u00ed, per\u00f2, en el darrer minut es va trobar una soluci\u00f3 per no haver de passar la pilota als electors. La pol\u00edtica \u2013malgrat la fatiga- va acabar funcionant i es va formar govern.<\/p>\n
Ara, que ja sabem que els comicis espanyols s\u2019hauran de repetir, qu\u00e8 es dir\u00e0 de figures com Rajoy, S\u00e1nchez, Iglesias i Rivera? \u00c9s obvi que tots quatre han fracassat estrepitosament, tots quatre han posat en rid\u00edcul les institucions espanyoles i tots quatre s\u00f3n responsables \u2013cadasc\u00fa en la proporci\u00f3 que li toqui- del que The New York Times<\/em> ha qualificat de \u201ccirc\u201d. En d\u2019altres democr\u00e0cies m\u00e9s assentades, Rajoy i S\u00e1nchez presentarien la seva dimissi\u00f3 i serien substitu\u00efts per dirigents que puguin transmetre credibilitat.<\/p>\n Efectivament, a dia d\u2019avui, la pol\u00edtica de Madrid \u00e9s un circ d\u2019intransigents bloquejats per una incapacitat patol\u00f2gica per mirar m\u00e9s enll\u00e0 dels interessos de part i la t\u00e0ctica a curt termini. Uns intransigents que apareixen com a c\u00ednics i fan\u00e0tics a la vegada: c\u00ednics en tant que promotors de gesticulacions pactistes que eren buides de tota voluntat real; fan\u00e0tics en tant que practicants d\u2019una exclusi\u00f3 de l\u2019altre que fa impossible el di\u00e0leg, tend\u00e8ncia aquesta que \u2013com sabem molt b\u00e9 els catalans- fa que els conflictes pol\u00edtics m\u00e9s importants s\u2019enquistin o passin a mans dels jutges. Des de Madrid es deia \u2013i encara es diu- que el sobiranisme ha creat un frontisme que impedeix el normal funcionament de la vida p\u00fablica a Catalunya. La realitat \u00e9s que el veritable frontisme, el que fa est\u00e8ril tot el que toca, \u00e9s el frontisme que enverina les relacions entre els quatre partits principals d\u2019\u00e0mbit estatal, els vells i els nous. D\u2019aquest frontisme tamb\u00e9 se\u2019n pot dir \u201cguerracivilismo\u201d i \u00e9s una forma particular d\u2019antipol\u00edtica que sempre torna.<\/p>\n Els mesos que han passat des de les eleccions del 20-D fins ara han servit per observar algunes coses. Primera: hem comprovat que els l\u00edders de la suposada nova pol\u00edtica tenen tics id\u00e8ntics als l\u00edders dels partits tradicionals, que la seva concepci\u00f3 del poder i de l\u2019inter\u00e8s general no \u00e9s gaire diferent del que expressen aquells que gestionen organitzacions amb una llarga hist\u00f2ria. Segona: hem comprovat que els discursos de Rajoy, S\u00e1nchez, Iglesias i Rivera tendeixen a tractar la ciutadania com un menor d\u2019edat a qui cal explicar faules de tot a cent, amb unes simplificacions paternalistes que s\u00f3n inadmissibles des del punt de vista intel\u00b7lectual i c\u00edvic. I tercera: hem comprovat que la cultura pol\u00edtica espanyola no est\u00e0 preparada per jugar m\u00e9s enll\u00e0 del bipartidisme forjat a partir del 1977, sobretot perqu\u00e8 tot l\u2019Estat democr\u00e0tic basa la seva estabilitat en un repartiment t\u00e0cit entre dos marques pol\u00edtiques i els seus lleials servidors; dit d\u2019una altra manera, el poder dur no accepta f\u00e0cilment un nou equilibri a quatre perqu\u00e8 aix\u00f2 implicaria que uns han de cedir control, privilegis i influ\u00e8ncia a d\u2019altres. L\u2019alternan\u00e7a PP-PSOE es produ\u00efa sense q\u00fcestionar determinades in\u00e8rcies en les zones m\u00e9s sensibles de l\u2019Estat i les seves ramificacions.<\/p>\n El sistema pol\u00edtic del 78 pateix una crisi greu i necessita ser reparat. El frac\u00e0s per constituir una majoria governamental despr\u00e9s de les darreres generals ens diu que aquesta crisi \u00e9s m\u00e9s profunda que no sembla, amplificada per uns lideratges inconsistents i la manca d\u2019un projecte de pa\u00eds que \u2013tot partint del realisme m\u00e9s sincer- pugui cohesionar i engrescar. Mentre el PP i el PSOE s\u00f3n presoners d\u2019un professionalisme pol\u00edtic desgastat pel conservadorisme i l\u2019endog\u00e0mia de les c\u00fapules partidistes, Podem i C\u2019s han deixat clar que la promesa d\u2019una reconciliaci\u00f3 amb la pol\u00edtica no es pot traduir en trucs copiats als mateixos que s\u2019aspira a v\u00e8ncer i substituir. Iglesias i Rivera han envellit r\u00e0pidament durant aquests mesos de sainet negociador, han perdut aquella suposada frescor que, segons es deia, els distingia de S\u00e1nchez i Rajoy. Els discursos dels emergents recorden avui el so de llauna rovellada dels discursos dels instal\u00b7lats.<\/p>\n El circ pol\u00edtic de Madrid \u00e9s ara un problema tamb\u00e9 per al conjunt d\u2019Europa. Els comicis del 26 de juny es faran precedits d\u2019una campanya dominada pels retrets i les coartades del supervivent, un espectacle de previsible vol gallinaci amanit amb excuses de mal pagador, disculpes condescendents i els nervis poc dissimulats de les elits que volien una sortida per la porta del darrere. Els moments surrealistes de la pol\u00edtica catalana \u2013certament intensos- han estat superats per les escenes grotesques de la pol\u00edtica espanyola.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si avui es recuperen les declaracions que diversos pol\u00edtics i periodistes van fer des de Madrid sobre la situaci\u00f3 catalana abans que Artur Mas fes un pas al costat i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3896"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3896"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3896\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3896"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3896"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3896"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}