\t\t\t\tDijous passat va fer vint anys d\u2019un sopar molt important per a la pol\u00edtica d\u2019Espanya i Catalunya: l\u2019\u00e0pat del Majestic que va servir per segellar el pacte del mateix nom que van fer Jos\u00e9 M\u00aa Aznar i Jordi Pujol despr\u00e9s de les eleccions generals del 3 de mar\u00e7 de 1996. A canvi d\u2019acceptar resoldre una s\u00e8rie de demandes, el l\u00edder del PP es va assegurar la majoria parlament\u00e0ria per arribar a la Moncloa i fer possible l\u2019alternan\u00e7a despr\u00e9s de catorze anys de governs socialistes. Pujol ha explicat diverses vegades que va ser Felipe Gonz\u00e1lez \u2013perdedor per la m\u00ednima d\u2019aquella batalla- qui li va recomanar que assol\u00eds un acord amb els populars per evitar una gran inestabilitat.<\/p>\n
Aquell esdeveniment marca el comen\u00e7ament del final del nacionalisme catal\u00e0 tal i com havia estat pensat des de primers del segle XX. L\u2019intervencionisme catalanista va tocar sostre a l\u2019Hotel Majestic i, a partir de llavors, el m\u00e8tode del peix al cove va perdre efic\u00e0cia perqu\u00e8 populars i socialistes ja havien pres les mides al pujolisme, que entrava \u2013al seu torn- en fase declinant. El pacte del Majestic va donar resultats tangibles \u2013entre els quals la millora del finan\u00e7ament auton\u00f2mic, el creixement de les inversions de l\u2019Estat i el desplegament dels Mossos- per\u00f2 tamb\u00e9 va posar en evid\u00e8ncia una certa ingenu\u00eftat negociadora convergent. Aznar va complir en poc temps tots els compromisos i aix\u00f2 va fer pensar Pujol que la seva llista havia estat massa curta. Per a la nova dreta aznariana la jugada va ser rodona, com ho prova la majoria absoluta del 2000.<\/p>\n
En canvi, Pujol no va ser premiat per aquell acord, tot el contrari. En les catalanes del 1999, Pasqual Maragall va superar-lo en vots, un avantatge que no va traduir-se en escons. El pujolisme s\u2019estava rovellant. Com van advertir alguns en el seu moment (Miquel Roca, per exemple), el pitjor del pacte del Majestic va ser una posada en escena exagerada, que suggeria grans complicitats. D\u2019un dia per l\u2019altre, els dirigents de CiU van voler oblidar c\u00e0ntics com \u201c\u00a1Pujol, enano, habla castellano!\u201d Per\u00f2 molts electors tenien mem\u00f2ria i, a m\u00e9s, no valoraven d\u2019igual manera pactar amb el PSOE \u2013s\u2019havia fet l\u2019any 1993- que fer-ho amb el PP.<\/p>\n
Com explico al llibre Ara s\u00ed que toca!<\/em>, el president va intuir que s\u2019estava equivocant la mateixa nit del Majestic. Mentre degustava l\u2019excel\u00b7lent men\u00fa que havia preparat el xef Ferm\u00ed Puig, Pujol va acostar-se a Joaquim Molins i, cau d\u2019orella, li va dir: \u201cEns estem equivocant. Quin n\u00famero que hem muntat!\u201d Amb un Aznar crescut i sense ganes de ser centrista a partir del 2000, Pujol va comen\u00e7ar a patir, per\u00f2 no va acceptar l\u2019acord que li va oferir l\u2019ERC de Carod-Rovira per no dependre dels populars al Parlament, i all\u00f2 va posar les bases del tripartit que vindria despr\u00e9s. Els que ara enyoren una CDC que ja no existeix haurien de tenir ben present aquesta hist\u00f2ria.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Dijous passat va fer vint anys d\u2019un sopar molt important per a la pol\u00edtica d\u2019Espanya i Catalunya: l\u2019\u00e0pat del Majestic que va servir per segellar el pacte del mateix nom…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3903"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3903"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3903\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3903"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3903"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3903"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}