\t\t\t\tNo passa dia que no senti alg\u00fa que diu parlar o escriure en nom de les classes populars. No es fa servir l\u2019expressi\u00f3 \u201cclasses treballadores\u201d o \u201cclasses mitjanes\u201d, que s\u00f3n una mica m\u00e9s precises. La invocaci\u00f3 a les classes populars fa un gran efecte, t\u00e9 un poder especial quan apareix en una discussi\u00f3. Dius \u201cclasses populars\u201d i \u00e9s com si tinguessis la ra\u00f3 autom\u00e0ticament. At\u00e8s que vivim en una societat de missatges simples i simplificadors, aquesta mena d\u2019etiquetes han esdevingut cuirasses dial\u00e8ctiques d\u2019una gran efic\u00e0cia. I tamb\u00e9 una forma de censura encoberta que impedeix pensar i debatre lliurement sobre el que ens envolta.<\/p>\n
Abans de continuar, haur\u00edem de posar-nos d\u2019acord sobre qu\u00e8 volem dir quan parlem de classes socials. Qualsevol persona informada sap que els nivells de renda i d\u2019educaci\u00f3 generen divisions socials. Les classes socials a la Catalunya d\u2019avui no s\u00f3n les classes socials de la Catalunya del vuit-cens o de la Catalunya republicana, quan Francesc Maci\u00e0 parlava de \u201cla caseta i l\u2019hortet\u201d com a met\u00e0fora d\u2019un ascensor social \u2013llavors no se\u2019n deia aix\u00ed- que permetria l\u2019extensi\u00f3 d\u2019un cert benestar entre noves capes de poblaci\u00f3. Afortunadament, les classes socials al nostre pa\u00eds no tenen res a veure amb les classes socials en molts pa\u00efsos llatinoamericans, africans o asi\u00e0tics, una part del m\u00f3n on el fossat entre rics i pobres \u00e9s encara enorme. Per\u00f2 \u00e9s obvi que existeix una estratificaci\u00f3 social arreu, m\u00e9s o menys visible en funci\u00f3 de cada context.<\/p>\n
El terme classes populars \u00e9s molt vague i pot incloure molts sectors, tamb\u00e9 una gran classe mitjana, avui tocada per la crisi econ\u00f2mica d\u2019una manera molt aguda. \u201cPopular\u201d \u00e9s un adjectiu que s\u2019ha d\u2019interpretar a la llum d\u2019altres adjectius, com ara \u201cdirigent\u201d o \u201cbenestant\u201d. Si hi ha classes populars \u00e9s que tamb\u00e9 hi ha classes dirigents i classes benestants. Un dels \u00e8xits de Catalunya de la segona meitat del segle XX \u00e9s haver reeixit com a societat cohesionada, capa\u00e7 de proporcionar riquesa i benestar a una gran majoria, la qual cosa no vol pas dir que no hi hagi pobres i nous pobres, aix\u00ed com persones en situaci\u00f3 de risc d\u2019exclusi\u00f3 social, sobretot arran de la darrera crisi econ\u00f2mica, que ha capgirat tantes coses. Dit tot aix\u00f2, ning\u00fa no discuteix que la societat catalana es una societat de classes mitjanes, on tamb\u00e9 la tradicional classe obrera s\u2019ha transformat i ha pogut \u2013per exemple- portar els seus fills a la universitat o accedir a una segona resid\u00e8ncia. Cal afegir que les feines prec\u00e0ries d\u2019ara han trencat aquestes expectatives, pr\u00f2pies d\u2019un desenvolupament econ\u00f2mic que va ser molt r\u00e0pid i va exigir una modernitzaci\u00f3 apressada.<\/p>\n
Em sembla que la denominaci\u00f3 classes populars tindria \u2013ara i aqu\u00ed – un sentit m\u00e9s cultural que estrictament econ\u00f2mic. S\u00f3n classes populars aquells sectors del pa\u00eds que no volen saber res de les considerades elits econ\u00f2miques i financeres, aquells que porten sobre les seves espatlles un Estat del benestar que \u00e9s m\u00e9s fr\u00e0gil que anys enrere i que triguen massa a notar en el seu dia a dia els signes d\u2019una suposada recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. Tamb\u00e9 s\u00f3n classes populars els que veuen llunyans els processos de decisi\u00f3, els que se senten menystinguts per unes din\u00e0miques de poder endog\u00e0miques, els que no tenen manera de participar en la roda de privilegis que han blindat interessos gremials de tota mena i \u2013finalment- els que experimenten una barreja d\u2019irritaci\u00f3, fatiga i desengany davant de les trampes i excuses dels que haurien de ser exemplars perqu\u00e8 ostenten llocs d\u2019alta responsabilitat. Amb la denominaci\u00f3 classes populars hi va afegit un orgull de no deure res a ning\u00fa per\u00f2 tamb\u00e9 una sensaci\u00f3 amargant d\u2019impot\u00e8ncia.<\/p>\n
S\u00f3n d\u2019alg\u00fa aquestes classes populars? Pol\u00edticament, no s\u00f3n de ning\u00fa. I aquesta \u00e9s la seva grandesa i la seva fortuna. Per aix\u00f2 resulta inquietant que alguns grups s\u2019atribueixin en exclusiva la representaci\u00f3 dels interessos d\u2019aquesta part del pa\u00eds tan gran i tamb\u00e9 tan heterog\u00e8nia. Perqu\u00e8 \u00e9s important notar que les classes populars no s\u00f3n un m\u00f3n uniforme i monocolor, ni responen de manera un\u00edvoca a determinades consignes o promeses. Potser el gran tret que compacta aquestes classes populars no \u00e9s altra cosa que la constataci\u00f3 d\u2019un esgotament i la sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua: d\u2019oportunitats, de protagonisme i de confian\u00e7a. Classes populars com a classes orfes de referents.<\/p>\n
Malgrat que una part d\u2019aquests sectors s\u2019ha sumat al sobiranisme i una altra part ha fet costat a partits emergents de la suposada nova pol\u00edtica, seria exagerat i erroni pensar que les classes populars tenen un decantament ideol\u00f2gic clar i f\u00e0cilment observable. M\u2019inclino a pensar que \u2013m\u00e9s enll\u00e0 o m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de prefer\u00e8ncies- domina un principi de sospita i la necessitat de vehicular el malestar acumulat d\u2019una manera m\u00e9s o menys efica\u00e7. Per aix\u00f2 \u2013insisteixo- \u00e9s imprudent que hi hagi qui pretengui parlar en nom d\u2019aquestes classes populars, tot apropiant-se d\u2019un magma i d\u2019una energia que \u00e9s canviant i tan plural com capa\u00e7 d\u2019alterar o trencar in\u00e8rcies molt ben assentades.<\/p>\n
Potser les classes populars d\u2019ara mateix nom\u00e9s s\u00f3n el segment de ciutadania m\u00e9s inquiet i menys abocat a acceptar el fatalisme. Potser.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No passa dia que no senti alg\u00fa que diu parlar o escriure en nom de les classes populars. No es fa servir l\u2019expressi\u00f3 \u201cclasses treballadores\u201d o \u201cclasses mitjanes\u201d, que s\u00f3n…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3905"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3905"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3905\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3905"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3905"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3905"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}