\t\t\t\tLa pol\u00edtica democr\u00e0tica necessita una dosi determinada de teatre per\u00f2 no totes les representacions s\u00f3n de la mateixa qualitat. Hi ha funcions d\u2019alt nivell al costat de funcions xarones i avorrides. La campanya que precedir\u00e0 les eleccions espanyoles del 26 de juny t\u00e9 tots els n\u00fameros per ser teatre dolent, gastat i sense gaire p\u00fablic. Els principals candidats que hi concorren han esdevingut una mena de zombis, i no \u00e9s nom\u00e9s una met\u00e0fora. El zombi \u00e9s un mort que torna a la vida gr\u00e0cies a la bruixeria. Els moviments del zombi s\u00f3n mec\u00e0nics i maldestres, fan por, fan riure i fan f\u00e0stic. El zombi \u00e9s un cad\u00e0ver que camina, no acostuma a parlar i emet sons estranys, \u00e9s una amena\u00e7a per a la bona gent. La capacitat de destrucci\u00f3 dels zombis \u00e9s considerable.<\/p>\n
I qu\u00e8 pot fer un zombi per no semblar zombi? Vet aqu\u00ed el repte de figures tan il\u00b7lustres com Rajoy, S\u00e1nchez, Iglesias i Rivera. No voldria ser el cap de campanya d\u2019aquests senyors, perqu\u00e8 els spin-doctors de torn hauran d\u2019arremangar-se i no en tindran prou amb aplicar el manual de sempre. Aquesta vegada els comicis exigeixen un tipus de talent que no abunda en la pol\u00edtica dels nostres dies i de les nostres contrades: el talent per rectificar sense semblar un cara-girat, el talent per canviar de perspectiva sense moure\u2019t de posici\u00f3, el talent per ser sincer sense ser el campi\u00f3 de l\u2019autenticitat prefabricada. Aquest talent es resumeix en una operaci\u00f3: adaptar-se al nou context sense desdibuixar-se. Perqu\u00e8 \u00e9s obvi que els candidats hauran de baixar a l\u2019arena havent assumit una s\u00e8rie de correccions, altrament no serien professionals de la pol\u00edtica o \u2013per dir-ho clarament- serien uns imb\u00e8cils.<\/p>\n
Adaptar-se a un nou clima d\u2019opini\u00f3 i corregir \u00e9s la clau de tot plegat. Per\u00f2, \u00bfqu\u00e8 corregiran els partits principals? Els projectes? Els programes? Els missatges? El PP i el PSOE no tenen altre projecte que continuar amb la din\u00e0mica bipartidista instaurada des de la transici\u00f3; C\u2019s t\u00e9 el projecte d\u2019esdevenir la pe\u00e7a clau indispensable per fer qualsevol govern a Madrid, en substituci\u00f3 de nacionalistes catalans i bascos; i Podem t\u00e9 el projecte de reduir el PSOE a la m\u00ednima expressi\u00f3 per esdevenir el partit gran de l\u2019esquerra. Com ja hem dit altres vegades, cap d\u2019aquestes quatre formacions t\u00e9 un veritable projecte d\u2019Espanya, original i ambici\u00f3s, capa\u00e7 de provocar il\u00b7lusi\u00f3 entre la ciutadania. S\u00f3n els projectes particulars de patriotes espanyols amb m\u00e9s patriotisme de partit que de l\u2019altre, ni m\u00e9s ni menys.<\/p>\n
Pel que fa als programes electorals, sembla de sentit com\u00fa que no hi hagi modificacions dels papers que van redactar-se per atreure el vot el passat mes de desembre. Les prioritats i mesures que van anunciar-se fa sis mesos encara deuen ser vigents, no hi ha hagut cap transformaci\u00f3 de fons \u2013en la vida econ\u00f2mica i social- que exigeixi una reescriptura del que llavors va donar-se per bo. El que ha canviat de deb\u00f2 \u00e9s l\u2019ambient pol\u00edtic: els electors estan descontents, els candidats s\u2019han desgastat, les institucions han perdut prestigi i els discursos sonen m\u00e9s buits que mai. Aix\u00f2 ens porta als missatges electorals. \u00c9s per aqu\u00ed on els equips de campanya poden intentar fugir de la maledicci\u00f3 dels zombis. Els projectes i els programes s\u00f3n iguals que abans del 20-D per\u00f2 els missatges haurien de ser diferents per ser una mica cre\u00efbles. Perqu\u00e8 la pol\u00edtica espanyola ha tocat fons, ha fracassat, ha demostrat que no sap sortir del laberint sense tornar la pilota als electors. Uns missatges nous podrien incorporar humilitat, sentit del rid\u00edcul, mod\u00e8stia, capacitat d\u2019escoltar i \u2013potser- una mica de grandesa i generositat. Els missatges de la nova campanya haurien de demostrar en tot moment que els l\u00edders que han estat incapa\u00e7os de fer acords canvien d\u2019actitud, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019oportunisme. No amb ret\u00f2rica barata que maquilli els retrets al rival, sin\u00f3 amb el respecte que es mereix el ciutad\u00e0 exhaust davant del qual s\u2019ha escenificat una obra que barreja sectarisme, incompet\u00e8ncia i tacticisme com no s\u2019havia vist des de feia temps a la Uni\u00f3 Europea. Les declaracions de Rajoy sobre la mandra que li fan els debats electorals i la manera com el PSC ha liquidat les prim\u00e0ries abans de celebrar-les s\u00f3n senyals que no alimenten l\u2019optimisme.<\/p>\n
Thomas Macaulay, que va ser un pol\u00edtic whig de gran intel\u00b7lig\u00e8ncia, va escriure que \u201cuna \u00e8poca de reformes \u00e9s sempre fecunda en impostors\u201d. L\u2019Estat espanyol necessita reformes a fons (m\u00e9s enll\u00e0 de la crisi pels casos de corrupci\u00f3 sist\u00e8mica) la qual cosa convida \u00a0a l\u2019art de la impostura. En totes les seves formes. Conceptes com nova i vella pol\u00edtica s\u2019han oxidat a la velocitat de la llum i gestos que semblaven regeneradors han desembocat en un magma conf\u00fas per a consum de creients. Darrere dels zombis, els prestidigitadors de la irresponsabilitat analitzen enquestes que els permetin trobar la melodia perduda. Per\u00f2 la m\u00e0gia no t\u00e9 res a fer si \u2013durant quatre mesos- has ensenyat el cul arrugat de les teves promeses.<\/p>\n
Vindran els zombis i ballarem amb els vampirs. La no-campanya no ser\u00e0 apta per a persones amb molta mem\u00f2ria.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La pol\u00edtica democr\u00e0tica necessita una dosi determinada de teatre per\u00f2 no totes les representacions s\u00f3n de la mateixa qualitat. Hi ha funcions d\u2019alt nivell al costat de funcions xarones i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3907"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3907"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3907\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}