\t\t\t\tAviat far\u00e0 cinc anys del sorgiment del 15-M o moviment dels indignats. El producte pol\u00edtic principal d\u2019aquell episodi \u00e9s un nou partit d\u2019\u00e0mbit estatal, Podem, aix\u00ed com l\u2019entrada en escena d\u2019un nou l\u00edder, Pablo Iglesias. A Catalunya, aquell esdeveniment va anar-se decantant, sobretot, en la reconfiguraci\u00f3 de l\u2019esquerra al voltant dels comuns, el canvi de govern a l\u2019Ajuntament de Barcelona i la consolidaci\u00f3 d\u2019Ada Colau com a l\u00edder d\u2019un bloc que malda per substituir el PSC en el mapa de partits i l\u2019independentis\u00adme en el mercat dels projectes mobilitzadors. Ni Podem ni els comuns volen ser complement del socialisme oficial (el paper habitual d\u2019IU i d\u2019ICV durant anys) perqu\u00e8 la seva meta \u00e9s rellevar una so\u00adcialdemocr\u00e0cia esquerdada i desacreditada. Tampoc no volen ser \u2013atenci\u00f3\u2013 la crossa de l\u2019independentisme d\u2019esquerres, la qual cosa inquieta ERC, que vol cr\u00e9ixer pescant en aquests \u00e0mbits, on tamb\u00e9 es belluga la CUP.<\/p>\n
La v\u00edctima principal del 15-M no va ser la dreta sin\u00f3 el reformisme socialdem\u00f2crata. El ministre Rubalcaba se\u2019n va adonar en el primer minut per\u00f2 no podia fer-hi res. La dist\u00e0ncia entre el que feien i el que deien els governants socialistes \u2013recordeu Zapatero i la seva negaci\u00f3 infantil de la realitat\u2013 va contribuir de manera enorme a transformar el malestar per la crisi econ\u00f2mica en una protesta marcada per tres factors: la mutaci\u00f3 generacional, la nova tecnologia comunicacional i el trencament de certs consensos forjats durant la transici\u00f3. En un llibre editat el juliol del 2011 sota la coordinaci\u00f3 de l\u2019ara diputat d\u2019En Com\u00fa Podem Raimundo Viejo \u2013 Les raons dels indignats\u2013, un llavors desconegut \u00cd\u00f1igo Errej\u00f3n escrivia que \u201cl\u2019aparici\u00f3 del terme poble per anomenar el \u2018nosaltres\u2019 dels indignats assenyala, sens dubte, no la reivindicaci\u00f3 sin\u00f3 l\u2019inici de la construcci\u00f3 d\u2019un inter\u00e8s general \u2013una voluntat col\u00b7lectiva gramsciana\u2013 de canvi\u201d. De la classe treballadora al poble, nacionalisme espanyol cr\u00edtic amb les elits i passat pel po\u00adpulisme llatinoameric\u00e0. Igle\u00adsias \u2013recordeu-ho\u2013 es defineix com a patriota espanyol i tracta amb especial cura militars, policies, jutges i funcionaris de tota mena.<\/p>\n
Qui acabaria sent el n\u00famero dos de Podem va entendre r\u00e0pidament que tot aquell magma de contestaci\u00f3 al carrer nom\u00e9s tindria aprofitament pol\u00edtic si la seva indispensable articulaci\u00f3 org\u00e0nica era flexible \u2013 l\u00edquida, dirien els lectors de Bauman\u2013 i fugia del l\u00e8xic i els motllos de l\u2019esquerra comunista i extraparlament\u00e0ria de sempre. Tocava ser ambigus per no ser testimonials i sumar. Per aix\u00f2 advertia del perill que la revolta \u2013satisfeta d\u2019ella mateixa i del seu teatre espontani\u2013 no don\u00e9s pas a cap eina efica\u00e7 de transformaci\u00f3 de la correlaci\u00f3 de forces existents: \u201cD\u2019una banda, si les seves interpel\u00b7lacions s\u2019amplien sense fi, seran tan atractives com buides. D\u2019altra banda, una concreci\u00f3 ideol\u00f2gica r\u00edgida dels seus continguts retornar\u00e0 la indignaci\u00f3 als redu\u00efts cercles de l\u2019esquerra rupturista. Entre els abismes de la dissoluci\u00f3 i la marginalitzaci\u00f3 hi ha la possibilitat que el moviment sigui radical i majoritari\u201d. Errej\u00f3n estava anticipant Podem, esclar. Un Podem radical i majoritari?<\/p>\n
Despr\u00e9s de les eleccions europees del 2014, el programa de Podem va anar diluint el radicalisme, davant de la sorpresa del m\u00e9s ingenus i dels que enyoraven les frases po\u00e8tiques i ut\u00f2piques redactades a les places. Podem aspira a ser majoritari per\u00f2 no t\u00e9 cap inter\u00e8s a ser radical, m\u00e9s enll\u00e0 de la cua del seu l\u00edder. Contr\u00e0riament al que podria semblar, el recent acord electoral amb IU no representa una radicalitzaci\u00f3 de Podem sin\u00f3 la plasmaci\u00f3 pragm\u00e0tica d\u2019una t\u00e0ctica que t\u00e9 per objectiu multiplicar els sufragis i avan\u00e7ar el PSOE el 26-J. Una prova eloq\u00fcent que Iglesias vol fer reformes importants per\u00f2 lluny de mites rupturistes que no li permetrien arribar al govern \u00e9s l\u2019oblit dels postulats republicans. Ho tenim escrit des de fa temps: la missi\u00f3 de Podem \u00e9s esdevenir el nou PSOE, amb noves cares i nous accents, fer un reset sense ensurts i construir el relat de la post-transici\u00f3.<\/p>\n
El v\u00eddeo falsament casol\u00e0 d\u2019Iglesias i Garz\u00f3n gravat a la Puerta del Sol vol activar la nost\u00e0lgia per un moment presidit per un lema molt contundent: \u201cNo ens representen\u201d. La nost\u00e0lgia d\u2019una \u00e8pica que barrejava ressons de postal llibert\u00e0ria amb l\u2019emprenyament apol\u00edtic d\u2019unes classes mitjanes empobrides de cop i volta. Nost\u00e0lgia de la revoluci\u00f3 que gaireb\u00e9 ning\u00fa volia fer. A Madrid, com a la pla\u00e7a de Catalunya de Barcelona, els discursos dominants fa cinc anys eren de cr\u00edtica indiscriminada als pol\u00edtics, amanit tot amb expressions que apel\u00b7laven a la necessitat de posar m\u00e9s dec\u00e8ncia i m\u00e9s veritat en el joc democr\u00e0tic que tenim.<\/p>\n
Ara, despr\u00e9s dels comicis est\u00e8rils del 20-D, ha quedat clar que els nous actors cridats a representar-nos no s\u00f3n gaire millors que els vells, i que certes in\u00e8rcies els allunyen de la veritat quan m\u00e9s diuen mostrar-la. \u201cEls nostres somnis no caben a les vostres urnes\u201d, deia una pancarta de la Puerta del Sol. Els malsons, en canvi, s\u2019hi colen com si res.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aviat far\u00e0 cinc anys del sorgiment del 15-M o moviment dels indignats. El producte pol\u00edtic principal d\u2019aquell episodi \u00e9s un nou partit d\u2019\u00e0mbit estatal, Podem, aix\u00ed com l\u2019entrada en escena…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3914"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3914"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3914\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}