\t\t\t\tLa visita d\u2019Arnaldo Otegi al Parlament de Catalunya ha provocat tota mena de reaccions. \u00c9s el t\u00edpic episodi que redibuixa amb claredat el per\u00edmetre de les incongru\u00e8ncies i de les hipocresies de diversos actors pol\u00edtics. \u00c9s la situaci\u00f3 cl\u00e0ssica que posa a prova la relaci\u00f3 entre la ret\u00f2rica sobre la qual se sustenta la transici\u00f3 i la seva vig\u00e8ncia\/adaptabilitat a un context nou. Som davant una escena en la qual el recurs a la demag\u00f2gia no troba cap mena de fre perqu\u00e8 hom suposa que la invocaci\u00f3 tramposa del dolor i de les v\u00edctimes actua com a mecanisme de bloqueig de qualsevol debat i, per tant, d\u2019expulsi\u00f3 de tot argument que es plantegi en termes de racionalitat i responsabilitat. Puc recordar que la responsabilitat \u00e9s \u2013hauria de ser\u2013 una divisa de qualsevol pol\u00edtic?<\/p>\n
Com sempre que es parla d\u2019ETA, cal fer algunes pr\u00e8vies, per esquivar els professionals de la distorsi\u00f3 medi\u00e0tica, aquells que agafen el rave per les fulles. En un context de democr\u00e0cia, em sembla injustificable sense excepcions el recurs a la viol\u00e8ncia pol\u00edtica. Mai he sentit cap mena de simpatia per ETA ni per cap grup que s\u2019hagi servit del terrorisme per defensar la seva causa. Tinc amics que havien estat amena\u00e7ats pels etarres i tinc molt clar on \u00e9s la ratlla que separa la v\u00edctima del botx\u00ed. D\u2019altra banda, sempre he pensat que importar a Catalunya el model de l\u2019esquerra abertzale \u00e9s un error de grans proporcions i he criticat obertament la imitaci\u00f3 infant\u00edvola que alguns fan dels seus plantejaments i t\u00e0ctiques. Malauradament, la basquitis ha estat una tend\u00e8ncia massa present en entorns catalanistes, fins fa poc temps. El proc\u00e9s que va arrencar a Catalunya l\u2019any 2010 ha servit \u2013tamb\u00e9\u2013 per remarcar les profundes difer\u00e8ncies entre dues nacions que formen part de l\u2019Estat espanyol per\u00f2 que responen a factors (hist\u00f2rics, demogr\u00e0fics, culturals, econ\u00f2mics i pol\u00edtics) poc comparables.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, la principal q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica que rau sota d\u2019aquesta polseguera \u00e9s esbrinar si Otegi \u00e9s o no \u00e9s \u2013avui en dia\u2013 una figura rellevant \u2013potser indispensable segons molts\u2013 per consolidar la pau i reconstruir la conviv\u00e8ncia dins la societat basca. Els que coneixen b\u00e9 aquella realitat asseguren que el paper del l\u00edder de Sortu ha estat \u2013des de fa temps\u2013 essencial en l\u2019ad\u00e9u a les armes d\u2019ETA. Per qu\u00e8 no haur\u00edem de valorar positivament en Otegi el viratge que s\u00ed apreciem, en canvi, en \u00adaltres dirigents de grups terroristes que aposten, finalment, per la via democr\u00e0\u00adtica? Despr\u00e9s de sis anys i mig empresonat, un cop ha pagat pels seus delictes, aquest home es dedica a parlar. \u00c9s la cara visible i el referent d\u2019un m\u00f3n en profunda mu\u00adtaci\u00f3. Aquesta transformaci\u00f3 no \u00e9s f\u00e0cil, encara hi ha una minoria que consi\u00addera una claudicaci\u00f3 el que fa i diu Otegi. La pregunta \u00e9s \u00f2bvia: cal refor\u00e7ar Otegi o cal destruir-lo, per fer irreversible la paci\u00adficaci\u00f3? Si no es vol jugar amb foc, tothom sap quina \u00e9s la resposta correcta. Salvant totes les moltes dist\u00e0ncies amb Irlanda del Nord, recordeu que l\u2019Estat brit\u00e0nic va apostar per Gerry Adams com a interlocutor, un l\u00edder que \u2013tot i la seva autoritat\u2013 tamb\u00e9 tenia enemics dins del camp republic\u00e0.<\/p>\n
Si es t\u00e9 tot aix\u00f2 en compte, el Parlament de Catalunya pot i ha d\u2019escoltar Otegi. I, m\u00e9s enll\u00e0 de les exig\u00e8ncies del present, tamb\u00e9 perqu\u00e8 ETA va colpejar diverses vegades Catalunya, fent molt de mal. Els nostres parlamentaris \u2013siguin del color que siguin\u2013 no poden fer veure que tot aix\u00f2 no els interessa. Escoltar Otegi no vol dir compartir la seva visi\u00f3, per descomptat. En aquest sentit, em sembla molt \u00adadequat el que ha escrit al seu blog Robert Manrique, v\u00edctima d\u2019ETA i exportaveu de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de V\u00edctimes d\u2019Organitzacions Terroristes (Acvot): \u201cPer\u00f2 tamb\u00e9 he d\u2019acatar la legislaci\u00f3 que permet que aquest individu sigui al carrer i pugui ser convidat per qui ho desitgi. I posat a haver d\u2019acatar la legislaci\u00f3, tinc la sang freda de permetre a Otegi que parli al Parlament per poder jutjar despr\u00e9s les seves paraules i opinar sobre aix\u00f2. No puc oblidar que sempre \u00e9s millor utilitzar la paraula per exposar el que fins a\u00a0l\u2019octubre del 2011 s\u2019exposava assassinant\u201d.<\/p>\n
Els antics tenien una m\u00e0\u00adxima que seria de bona aplicaci\u00f3 en aquest cas: \u201cRes en exc\u00e9s\u201d. Penso que ha estat exagerat que Carme Forcadell reb\u00e9s Otegi com a pre\u00adsidenta de la Cambra, tenint en compte que exerceix un c\u00e0rrec suprapartidista que reclama equilibris molt afinats. I penso que tamb\u00e9 ha estat impropi \u2013i poc edificant\u2013 l\u2019intent d\u2019utilitzaci\u00f3 partidista de les v\u00edctimes portat a terme per PP i C\u2019s, amb frases \u00adlamentables de Garc\u00eda Albiol. Els diputats populars \u2013com els de C\u2019s i els del PSC\u2013 estan en el seu dret a no escoltar Otegi a\u00a0la comissi\u00f3 d\u2019Exteriors, per\u00f2 ning\u00fa no t\u00e9 el dret a posar en primer pla les v\u00edctimes per contraprogramar una visita. Ni honors ni gesticulacions demag\u00f2giques. Otegi no \u00e9s ni un heroi ni un empestat. \u00c9s una pe\u00e7a important per bastir un futur sense viol\u00e8ncia.<\/p>\n
Mentre escric aquest paper, tinc davant meu dues fotos: Gaddafi amb Aznar i Gaddafi amb Zapatero. Quin esc\u00e0ndol, oi?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La visita d\u2019Arnaldo Otegi al Parlament de Catalunya ha provocat tota mena de reaccions. \u00c9s el t\u00edpic episodi que redibuixa amb claredat el per\u00edmetre de les incongru\u00e8ncies i de les…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3924"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3924"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3924\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3924"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3924"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3924"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}