\t\t\t\tSi l\u2019Assemblea Nacional Catalana (ANC) \u00e9s la resposta, quina era la pregunta? Saber-ho amb exactitud \u00e9s molt important. Fa pocs dies que Jordi S\u00e1nchez ha estat reelegit president pels membres del nou secretariat d\u2019aquesta entitat que propugna la independ\u00e8ncia de Catalunya i que va irrompre no fa encara quatre anys. La ce\u00adlebraci\u00f3 d\u2019eleccions internes va estar envoltada de tibantors, retrets, acusa\u00adcions, travetes i un peculiar reglament, tan estricte que \u2013per exemple\u2013 prohibia que els candidats a formar part del secretariat apareguessin en programes de r\u00e0dio i televisi\u00f3. Despr\u00e9s de les votacions, uns i altres han fet \u2013amb cara de circumst\u00e0ncies\u2013 declaracions p\u00fabliques apel\u00b7lant a la unitat, com recomana el manual a qualsevol organitzaci\u00f3 que pretengui portar a terme una tasca dif\u00edcil. Amb tot, les pugnes entre b\u00e0ndols han traslladat a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica la idea que la m\u00e0gia s\u2019ha esgotat. L\u2019ANC no ha pogut esquivar alguns dels mals i dels tics que afecten els partits i, avui, \u00e9s encara una eina important per\u00f2 amb menys atractiu i menys autoritat que fa un temps.<\/p>\n
Abans de continuar, diguem tres coses que l\u2019ANC ha fet de manera excel\u00b7lent i que l\u2019han convertit en un actor social i pol\u00edtic de primer ordre, sense el qual el proc\u00e9s sobiranista no es podria explicar. Primera: articular arreu del pa\u00eds milers de persones que \u2013des de sempre o des de fa poc\u2013 consideren que Catalunya ha de ser un Estat independent. Segona: mobilitzar de manera pac\u00edfica, exemplar i transversal una part important i molt din\u00e0mica de la societat, especialment en diverses manifestacions multitudin\u00e0ries de l\u2019Onze de Setembre i en la celebraci\u00f3 exitosa del 9-N. Tercera: projectar al m\u00f3n \u2013al costat d\u2019\u00d2mnium Cultural, l\u2019Associaci\u00f3 de Municipis per la Independ\u00e8ncia, el Govern de la Generalitat i els partits concernits\u2013 una voluntat de canvi que es basa en arguments democr\u00e0tics m\u00e9s que en posicions identit\u00e0ries. L\u2019ANC ha realitzat amb efic\u00e0cia aquests enc\u00e0rrecs i, de passada, ha perm\u00e8s que moltes persones que s\u2019havien allunyat del fet pol\u00edtic \u2013no pocs exmilitants de partits\u2013 tornessin a implicar-se i a participar de manera activa en un projecte col\u00b7lectiu. Les assemblees territorials estan plenes de \u00addones i homes amb experi\u00e8ncia laboral, associativa i pol\u00edtica, un capital hum\u00e0 extraordinari que ha assegurat que la marca ANC sigui un cas \u00fanic en el context d\u2019Europa oc\u00adcidental, com han subratllat diversos \u00adobservadors internacionals.<\/p>\n
Per\u00f2 l\u2019ANC no ha tingut tant d\u2019encert quan ha volgut marcar el temps de la pol\u00edtica i quan ha tocat fixar el que s\u2019ha anomenat full de ruta o la concreci\u00f3 d\u2019unes determinades decisions que corresponen a l\u2019esfera institucional. Lemes com \u201cTenim pressa\u201d i \u201cPresident, posi les urnes\u201d no han ajudat gaire a convertir en estrat\u00e8gia intel\u00b7ligent un anhel de milers de ciutadans. Aix\u00ed mateix, l\u2019ANC tamb\u00e9 s\u2019ha vist afectada per la dist\u00e0ncia entre les din\u00e0miques locals mogudes per una visi\u00f3 activista transversal i les pulsions partidistes en la c\u00fapula directiva de l\u2019entitat, excessivament vulnerable a la compe\u00adt\u00e8ncia entre CDC, ERC i la CUP. Massa sovint la direcci\u00f3 de l\u2019ANC \u2013i la d\u2019\u00d2mnium d\u2019una manera menys sorollosa\u2013 ha estat camp de batalla entre formacions parlament\u00e0ries que comparteixen \u2013en teoria\u2013 un mateix objectiu. \u00c9s una pa\u00adradoxa que actituds que critiquem en c\u00e0rrecs de partit s\u2019hagin reprodu\u00eft en alguns membres \u2013no pas en tots\u2013 del secretariat de l\u2019ANC.<\/p>\n
Entre els primers impulsors de l\u2019ANC \u00e9s present la idea que toca \u201cuna forma nova de fer pol\u00edtica que s\u00e0piga facilitar l\u2019aven\u00e7 del moviment, en lloc de refredar-lo o desviar-lo\u201d. Aix\u00f2 va acompanyat de desconfian\u00e7a vers la classe pol\u00edtica i els partits, i de la necessitat d\u2019alimentar el mite de la unitat, que alguns identifiquen amb aquella Assemblea de Catalunya que va operar al final del franquisme i la transici\u00f3. Amb el temps, i a mesura que el proc\u00e9s agafa for\u00e7a, l\u2019ANC adopta una funci\u00f3 de llebre i, alhora, de vigilant del que fan el Govern Mas i formacions com CiU i Esquerra, no sempre amb equidist\u00e0ncia. D\u2019altra banda, sembla que l\u2019ANC cont\u00e9 la llavor d\u2019un hipot\u00e8tic partit \u2013una mena d\u2019SNP d\u2019Alex Salmond\u2013 que podria activar-se si convergents i republicans no responien a les expectatives de la parr\u00f2quia independentista. La creaci\u00f3 de Junts pel S\u00ed \u2013que no s\u2019hauria fet sense l\u2019aval de l\u2019ANC i \u00d2mnium\u2013 genera una relaci\u00f3 diferent entre els partits i l\u2019ANC, i entre aquesta i la seva missi\u00f3 fundacional. La CUP \u2013que mai ha vist l\u2019ANC amb gaire simpatia\u2013 va ser la gran beneficiada del discurs unitari que Junts pel S\u00ed feia durant la campanya del 27-S, un gest deutor de l\u2019esperit de l\u2019entitat civil. Una ironia del proc\u00e9s.<\/p>\n
Junts pel S\u00ed \u00e9s una carcassa que no t\u00e9 qui se l\u2019estimi, la CUP \u00e9s un actor atrapat en la seva influ\u00e8ncia deter\u00adminant, Carles Puigdemont \u00e9s un president encaixonat en un calendari diab\u00f2lic, i el proc\u00e9s ha entrat en una aturada que tothom veu per\u00f2 ning\u00fa s\u2019atreveix a fer oficial. En aquest context, l\u2019ANC podria \u2013si hi ha coratge\u2013 convidar a refer el trajecte sense renunciar a la destinaci\u00f3 triada.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si l\u2019Assemblea Nacional Catalana (ANC) \u00e9s la resposta, quina era la pregunta? Saber-ho amb exactitud \u00e9s molt important. Fa pocs dies que Jordi S\u00e1nchez ha estat reelegit president pels membres…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3932"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3932"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3932\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3932"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3932"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3932"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}