\t\t\t\tEs poden reciclar els lideratges? Es poden reinventar les carreres pol\u00edtiques? Es pot tornar al capdavant d\u2019un projecte quan s\u2019ha fet un pas al costat? S\u00f3n preguntes obligades quan es parla del futur d\u2019Artur Mas, el l\u00edder de Converg\u00e8ncia que va sortir d\u2019escena per facilitar un acord, salvar la legislatura que comen\u00e7ava despr\u00e9s dels comicis del 27 de setembre i evitar \u2013en \u00adteoria\u2013 que el proc\u00e9s mor\u00eds despr\u00e9s d\u2019unes plebiscit\u00e0ries que el m\u00f3n sobiranista va viure intensament.<\/p>\n
L\u2019anomenada refundaci\u00f3 de l\u2019espai convergent \u2013decidida per dos ter\u00e7os de la milit\u00e0ncia\u2013 ser\u00e0 d\u2019una manera o altra en funci\u00f3 del lloc que acabi tenint l\u2019home que ha dirigit el viatge de CDC de l\u2019autonomisme a l\u2019independentisme des del 2012 fins avui. Les seves opcions s\u00f3n \u00addues, potser tres: una presid\u00e8ncia executiva del nou partit, una presid\u00e8ncia honor\u00edfica, o dedicar-se m\u00e9s a les idees que al dia a dia, tasca que podria combinar amb la d\u2019exercir com a explicador internacional del proc\u00e9s. Mas encara no ha decidit qu\u00e8 far\u00e0, per\u00f2 \u00e9s sabut que la mi\u00adlit\u00e0ncia convergent acceptar\u00e0 l\u2019esquema que l\u2019expresident posi damunt la taula durant el congr\u00e9s del partit a primers de juliol. L\u2019autoritat que t\u00e9 entre els seus coreligionaris li permet fer-se un vestit a mida, per la qual cosa fa gr\u00e0cia escoltar les persones i grups que tenen aspiracions a l\u2019hora de constituir-se com a nucli dirigent de l\u2019artefacte post-convergent. Parlen i parlen, per\u00f2 tots els seus plans i especulacions estan subjectes a un factor que no controlen i que,\u00a0a m\u00e9s, s\u2019imposar\u00e0 autom\u00e0ti\u00adcament, sense cap discussi\u00f3\u00a0interna.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica rellevant sobre el lideratge de Mas en la triangulaci\u00f3 partit-societat-projecte \u00e9s, segons el meu \u00adparer, altament complexa i \u00addif\u00edcil d\u2019escatir. La resumeixo aix\u00ed: fins a quin punt resta suports la figura del Mas vinculat al pujolisme i les retallades a la figura del Mas convers al sobiranisme, querellat per la Fiscalia i referent de les classes mitjanes que voldrien una independ\u00e8ncia endre\u00e7ada i sense m\u00e9s ensurts del compte? Hi ha un Mas bo i un Mas dolent? En realitat, la traject\u00f2ria de l\u2019hereu pol\u00edtic de Jordi Pujol \u00e9s la faula d\u2019un home a qui les circumst\u00e0ncies obliguen a reinventar-se diverses vegades. La seva resili\u00e8ncia \u00e9s exemplar. El tecn\u00f2crata criat en la gesti\u00f3 de l\u2019Administraci\u00f3 auton\u00f2mica d\u00f3na pas al successor triat a dit pel patriarca i aquest, al seu torn, d\u00f3na pas a un actor menystingut que ha de fer la travessia del desert mentre s\u2019adona que el discurs del pujolisme ha quedat obsolet. Finalment, quan aconsegueix arribar a la presid\u00e8ncia i desmentir la seva imatge inicial de l\u00edder prefabricat, ha de trencar \u2013si us plau per for\u00e7a\u2013 amb el paradigma oficial del catalanisme pol\u00edtic i assumir un nou relat que posa en \u00adcrisi, alhora, la transici\u00f3 espanyola, el sistema catal\u00e0 de partits, els interessos de les elits i la CiU que havia articulat un espai central de la societat. Mas esdev\u00e9 heroi per accident i passa el que ja sabem: una part del pa\u00eds aplaudeix el seu viratge, una altra no se\u2019n refia, i una tercera l\u2019odia perqu\u00e8 el veu com un tra\u00efdor de classe. Ell considera que t\u00e9 mala sort i \u2013per contrarestar-ho\u2013 acostuma a for\u00e7ar les situacions fins a l\u00edmits que ning\u00fa no faria. Aquest m\u00e8tode li funciona fins al dia que una CUP imprescindible el veta.<\/p>\n
Com una mena de matrioixca o nina russa, Mas s\u00f3n molts Mas, amagats cadascun dins de l\u2019altre. Per aix\u00f2, herm\u00e8tic com \u00e9s, encara ens pot sorprendre a tots plegats. La determinaci\u00f3 \u00e9s la principal virtut de Mas i la tossuderia \u00e9s el seu principal defecte, com saben tots els que hi han col\u00b7laborat. Entre aquestes dues cares, ha transcorregut el seu periple p\u00fablic fins avui. Aix\u00f2 ha generat episodis de vict\u00f2ria i situacions de derrota, moments de gran encert i escenes de complicaci\u00f3 extrema. Sumat i restat, Mas ha desmentit rotundament tots els que fa anys que l\u2019havien enterrat, per\u00f2 no ha pogut evitar ser massa presoner de la seva forma de llegir les oportunitats. Ara, quan el repte principal del l\u00edder no \u00e9s conquerir el poder ni governar sin\u00f3 imaginar una nova cultura pol\u00edtica, Mas haur\u00e0 de ser m\u00e9s estrat\u00e8gic que t\u00e0ctic, i haur\u00e0 de tendir a refiar-se m\u00e9s d\u2019equips amplis i plurals que de nuclis fidels.<\/p>\n
Sempre he sostingut que \u2013a difer\u00e8ncia de Pujol o Maragall\u2013 a Mas no li agrada la pol\u00edtica, entesa aquesta com la gran batalla en qu\u00e8 les idees aconsegueixen generar decisions transformadores. S\u00e9 que aix\u00f2 pot semblar estrany, tenint en compte que Mas \u00e9s l\u2019home del full de ruta, de la desconnexi\u00f3, de la consulta del 9-N i de les estructures d\u2019Estat. Qu\u00e8 vull dir? El Mas preferit de Mas \u00e9s el personatge que governa sense fer soroll, que fa els deures i que posa la seva d\u00e8ria cartesiana al servei de la gesti\u00f3. Per\u00f2 aquest Mas \u2013el que arriba al poder l\u2019any 2010\u2013 es volatilitza quan Rajoy es nega a parlar d\u2019un nou pacte fiscal. Llavors, davant el nou context, Mas descobreix la gran (i tr\u00e0gica) pol\u00edtica en paral\u00b7lel a l\u2019independentisme, i fa el que mai havia pensat que faria. La nova CDC ha d\u2019aprofitar Mas sense que el seu pes la freni.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Es poden reciclar els lideratges? Es poden reinventar les carreres pol\u00edtiques? Es pot tornar al capdavant d\u2019un projecte quan s\u2019ha fet un pas al costat? S\u00f3n preguntes obligades quan es…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3941"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3941"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3941\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3941"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3941"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3941"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}