\t\t\t\tEl president Carles Puigdemont consi\u00addera trencat el pacte d\u2019estabilitat que van subscriure Junts pel S\u00ed i la CUP. La diputada cupaire Eul\u00e0lia Reguant, en canvi, afirma que \u201cavui no es trenca cap acord pol\u00edtic, avui un acord pol\u00edtic muda\u201d. Cinc mesos ha durat el comprom\u00eds adquirit pels cupaires a canvi del pas al costat d\u2019Artur Mas. De moment, el discurs oficial del Govern \u00e9s que la manca de nous pressupostos no implica ni el final de la legislatura ni el final del proc\u00e9s sobiranista. Per darrere, amb la boca petita, molts admeten que la m\u00e0quina s\u2019ha quedat sense piles. La realitat descarnada \u00e9s que, a partir d\u2019ara, la majoria independentista al Parlament \u00e9s de 62 diputats i no de 72. La vict\u00f2ria ajustada del 27-S s\u2019ha empetitit quan el que calia era \u00adeixamplar-la i refor\u00e7ar-la. Qualsevol observador estranger podria concloure que, en aquests moments, la via pol\u00edtica a la independ\u00e8ncia ha quedat greument afeblida i bloquejada des de dins.<\/p>\n
I ara qu\u00e8? Hi hagi o no avan\u00e7ament d\u2019eleccions despr\u00e9s de la moci\u00f3 de confian\u00e7a anunciada ahir per Puigdemont per al mes de setembre, el que urgeix \u00e9s fer una mena de reset que, sense abandonar l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia, reescrigui el calendari, els ritmes i els passos concrets d\u2019un periple que ser\u00e0 m\u00e9s llarg (i menys directe) del que es va dir, \u00f2bviament. Sense aquest exercici de realisme b\u00e0sic, els mesos propers seran encara m\u00e9s ag\u00f2nics i nerviosos del que ara intu\u00efm, perqu\u00e8 el dia a dia anir\u00e0 desmentint un full de ruta que s\u2019ha volatilitzat. Per tant, seria un gest intel\u00b7ligent \u2013imprescindible\u2013 que Puigdemont i Junqueras apareguessin plegats aviat en p\u00fablic, per comunicar solemnement una diagnosi compartida. L\u2019anunci de la moci\u00f3 de confian\u00e7a ofereix una sortida, per\u00f2 no \u00e9s el relat rectificat que tocaria. El sobiranisme, el Govern i Junts pel S\u00ed necessiten un nou relat que assumeixi el frac\u00e0s del que es volia fer de bracet dels cupaires i, alhora, refaci la il\u00b7lusi\u00f3 \u2013la confian\u00e7a \u00e9s un terme m\u00e9s exacte\u2013 d\u2019aquell 48% que va votar a favor d\u2019un canvi de \u00adstatu quo d\u2019abast hist\u00f2ric. La necess\u00e0ria autocr\u00edtica de Junts pel S\u00ed no consisteix \u2013com volen els unionistes\u2013 a renunciar a un Estat catal\u00e0 i admetre el pecat de la \u201cfalsa ruta\u201d, sin\u00f3 a repensar les prioritats i les estrat\u00e8gies per assegurar la majoria social que faci possible la independ\u00e8ncia. S\u00f3c del parer que la majoria de les bases sobiranistes poden entendre perfectament aquesta reescriptura d\u2019un gui\u00f3 que partia d\u2019unes expectatives que no s\u2019han materialitzat i que barrejava de manera estranya secessi\u00f3 i proc\u00e9s constituent. Un gui\u00f3 que \u2013em sembla\u2013 no hauria d\u2019excloure acords, per a determinades pol\u00edtiques, amb socialistes i comuns, si \u00e9s que s\u2019hi presten.<\/p>\n
Cal advertir que seria letal que CDC i ERC no coincidissin en la interpretaci\u00f3 essencial del que ha passat entre el Govern i la CUP. M\u00e9s enll\u00e0 de la compe\u00adt\u00e8ncia electoral entre convergents i republicans, Junts pel S\u00ed t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019evitar la disc\u00f2rdia interna i la necessitat de prendre decisions responsables que compensin el desgavell que representa haver de prorrogar pressupostos. L\u2019actitud de la CUP ha tingut l\u2019efecte \u2013em diuen\u2013 de cohesionar els diputats de Junts pel S\u00ed, una dada interessant. Dit aix\u00f2, governar en minoria ser\u00e0 molt complicat per al t\u00e0ndem Puigdemont-Junqueras, per\u00f2 no ser\u00e0 m\u00e9s estressant que dependre dels vetos i dels capricis d\u2019uns socis dominats pel dogmatisme, el maximalisme i l\u2019agitaci\u00f3. El prejudici contra el sobiranisme convergent ha estat esgrimit, no poques vegades, com a disculpa del sectarisme cupaire. Ara, quan cadasc\u00fa s\u2019ha retratat, \u00e9s moment de recordar que nom\u00e9s podran fer un Estat nou aquells que tinguin sentit d\u2019Estat, no pas els que confonen la revolta democr\u00e0tica amb l\u2019esteticisme del no perpetu adolescent.<\/p>\n
Hi ha qui diu que la CUP es trencar\u00e0 en dues meitats. No ho s\u00e9. El que tothom sap \u00e9s que aquells a qui l\u2019electorat catal\u00e0 va atorgar el paper de vigilants fiables del proc\u00e9s han actuat com a sabotejadors aplicats d\u2019aquest. Una ironia amargant de la qual hem d\u2019extreure, pel cap baix, dues lli\u00e7ons. La primera lli\u00e7\u00f3 t\u00e9 a veure amb la facilitat amb qu\u00e8 una part de la societat se sent sedu\u00efda per la pol\u00edtica del miracle i la puresa, un aspecte que algun dia tractarem. La segona lli\u00e7\u00f3 t\u00e9 a veure amb l\u2019alegria desinformada amb qu\u00e8 certs ambients sobiranistes menyspreen l\u2019efic\u00e0cia de la maquin\u00e0ria de Madrid; en aquest sentit, ara notem que els professionals de l\u2019Estat espanyol sempre han sabut que la veritable baula feble del proc\u00e9s no s\u00f3n els moderats (contra els quals hi ha querelles de Fiscalia), sin\u00f3 els considerats radicals, els que s\u2019omplen la boca amb paraules com \u201cdesobedi\u00e8ncia\u201d i \u201cruptura\u201d.<\/p>\n
Els resultats del 27-S van distribuir les forces de l\u2019independentisme de manera ben peculiar: un carrer del mig ample \u00adper\u00f2 insuficient i un carrer lateral massa gran. Una correlaci\u00f3 diab\u00f2lica que no ha pogut superar el pes del doctrinarisme, del tacticisme i de l\u2019antipol\u00edtica presen\u00adtada \u2013ai las!\u2013 com a alternativa per can\u00adviar-ho tot. Puigdemont i Junqueras hauran de fer alguna cosa m\u00e9s que salvar els trastos.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El president Carles Puigdemont consi\u00addera trencat el pacte d\u2019estabilitat que van subscriure Junts pel S\u00ed i la CUP. La diputada cupaire Eul\u00e0lia Reguant, en canvi, afirma que \u201cavui no es…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3956"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3956"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3956\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}